Fa uns anys, The New York Times va publicar un reportatge de Hiroko Tabuchi sobre un costum laboral japonesa que en Monzó explicaba l'altre dia i deia que no coneixia. Resulta que en aquell país està mal vist acomiadar un treballador. La llei dicta que es pot fer sense cap problema, però una norma no escrita determina que fer-ho és de mal gust. La tradició dicta que és molt trist que una empresa faci fora un treballador. I estem parlant de grans noms com Sony, Hitachi, Toshiba, Seiko, Panasonic... El bo i millor de cada casa. A Occident no hi hauria cap problema. Si s'ha de acomiadar un treballador, se l'acomiada, i com més ràpid millor. Per a l'empresari no hi ha problema cap i tot són beneficis per a ell.

Què fan llavors les empreses japoneses? Doncs envien a l'empleat a una sala que anomenen "la sala de l'avorriment". Allà li donen una cadira i un escriptori i el posen davant d'un ordinador. Li encarreguen treballs fútils i absurds, que l'únic que fan és humiliar. Fins i tot, de vegades no li assignen cap tasca, de manera que es passa el dia llegint diaris, observant la pantalla de l'ordinador o mossegant-se les ungles. Per acabar de complementar-lo, a la sala de l'avorriment l'anomenen també "habitació de disseny de carreres". Cinisme en estat pur. Potser el primer dia fa gràcia passar-te el dia tocan la pera en comptes de treballar de veritat, però a mesura que avancen les setmanes, els mesos i els anys la cosa es converteix en insuportable. És el que busquen: que a poc a poc es desanimin i es deprimeixin. Quan els confinats en aquestes sales decideixen que no ho poden suportar més, són ells els que prenen la iniciativa:

Però si se'n van de forma voluntària perden part dels beneficis que cobrarien si els haguessin acomiadat normalment. És una estratègia que no només es practica al Japó, tambè aquí sovinteja, al llarg de la meva vida laboral vaig presenciar un parell de casos d'un empleat assegut en una cadira les 8 hores laborals, sense fer res, encara que no es ara si això és possible.
De totes maneres això només és aplicable al món laboral, ja que si es tracta de política, aquí, a la gent se la premia amb un càrrec superior en comptes de enviar-la a la sala de l'avorriment, a major incompetència, més puja el personal, en la línia del principi de Peter, llevat que sigui algun jutge o fiscal que investigui el que no toca, a aquests directament se'ls inhabilita.