En principi, el cínic és aquell que diu les veritats inoportunes: les veritats que tothom sap i que alhora tothom coincideix a silenciar. Ell les propala i subratlla amb una deliberació insidiosa. El cínic, denuncia fets, idees o sentiments superficialment tractats, evidències que molesten, realitats no asumides. Són en el fons, les coses de sempre, les coses tal com són i no com voldríem que fossin i que solem amagar amb eufemismes o mirant cap a un altre costat.
El cínic combat la hipocresía, i ens cal un mínim o més que un mínim d'hipocresia perquè el mecanisme de les relacions humanes d'una societat no se'n vagi en orris, i que faria insuportable la vida en comu. Com deia Fuster: La figura simètricament oposada al 'cínic', no és el 'virtuós', ni tan sols el 'purità'; és el 'fariseu'
El cinisme avui en dia significa una cosa molt diferent, i, sincerament, no crec que siguis tan vell com per haver viscut a la Grècia antiga.
ResponEliminadoncs no, no he viscut a Grecia i Fuster tampoc que hom sàpiga. Per?
ResponEliminaA vegadas, hi ha que sapiguer callar devant d´algunas obvietats. I callar, no crec que sigui cinisme.
ResponEliminaSaluuut.
És educació i respecte, crec
EliminaEL CINISME,ES L'UNICA ARMA QUE TENEN ELS QUE "PENSEN",PER RESISTIR LA MEDIOCRITAT.
ResponEliminaPer?
ResponEliminaReal Academia Española de la lengua.
cinismo
Del lat. cynismus, y este del gr. κυνισμός kynismós.
1. m. Desvergüenza en el mentir o en la defensa y práctica de acciones o doctrinas vituperables.
2. m. Impudencia, obscenidad descarada.
3. m. Fil. Doctrina de los cínicos, que expresa desprecio hacia las convenciones sociales y las normas y valores morales.
4. m. desus. Afectación de desaseo y grosería.