Costa entendre com, el mateix Pedro Sánchez que al seu dia ens va avisar, amb raó, que la societat espanyola havia iniciat un nou temps polític que els seus rivals no acabaven d'entendre, hagi donat tants símptomes de mostrar-se convençut que aquest nou temps corria per a tots menys per a ell. La tardança a forçar la dimissió d'una Carmen Montón que va arribar 48 hores tard, o la demora en obrir al públic la seva tesi doctoral, només s'expliquen si ets un governant que encara no ha entès bé que, en aquesta Espanya del 2018, les responsabilitats polítiques ja no poden eludir, només pots avançar-te a que te les exigeixin. Pablo Casado encara no ho ha entès i per això acabarà pagant un preu encara més gran.
Encara més sorprenent resulta que, a la Moncloa, ningú veiés venir el que era evident que s'estava forjant en la premsa que sol animar i alimentar els discursos de Ciutadans. Que Albert Rivera portés al Congrés els dubtes que ells mateixos estaven alimentant sobre la tesi doctoral de Pere Sánchez només era qüestió d'hores. L'extravagant és que la pregunta agafés al president per sorpresa i desarmat i que la seva reacció fos tan melodramàtica i calderoniana.
Que algú s'indigni a hores d'ara per la manera de fer periodisme de l'ABC o d'OK diario o per l'estil de fer política dels taronges resulta d'una ingenuïtat entendridora, però inacceptable. A la política espanyola es ve plorat de casa. A la cínica pregunta de Rivera es respon tenint la tesi llesta per publicar aquell mateix matí i preguntant-li com és possible que abandoni a la seva sort a tants catalans canviant la seva interpel·lació sobre la situació d'indefensió i tirania que viuen a Catalunya per un xafardeig sobre la tesi del president.

Si no vas a anar als tribunals, no anunciïs accions legals perquè només aconsegueixes fer el ridícul. No hi ha arma més poderosa contra la mentida que la ironia. Si Eduardo Inda m'acusés en públic d'alguna cosa encara m'estaria rient. Si es posés a explicar què és un plagi en un programa amb Ana Rosa Quintana no sabria com aturar les riallades per començar a desmuntar tant desconeixement. La informació publicada per l'ABC, amb genialitats tan pasmosas com acusar de fer una "cita trampa" o considerar plagi reproduir una estructura administrativa publicada al BOE, només pot moure't a la tendresa i animar-te a intentar ensenyar a qui no sap.
No sabria per on començar a donar-me el festí si posés en dubte la meva formació algú com Albert Rivera, que en unes setmanes ha perdut en el seu currículum dos màsters, un títol de metge, un doctorand i encara ha de explicar-nos com va poder treure la llicenciatura i el màster en dret per la Universitat Ramon Llull en el mateix curs 2002 si són titulacions que ni poden, ni podien, cursar simultàniament.
Que programes com Turnitin, dissenyats per verificar coincidències en treballs d'estudiants, es converteixin en la prova del plagi en una tesi doctoral ho diu tot sobre el nivell i l'erudició dels que van sortir a caçar plagiadors i han acabat caçats en les seves pròpies trampes, tenint de conformar-se amb emetre opinions de tertulià sobre si els agrada o els deixa d'agradar la tesi, el tribunal o l'enquadernació.
Les furibundes crítiques abocades per economistes de dretes com Juan Ramón Rallo o Manuel Conthe contra el contingut d'una tesi que, segons Ciutadans, no es podia llegir i estava inaccessible, constitueixen la millor prova que hi ha tesis i quelcom ha de dir per posar-los tan tensos. Jo hauria començat per aquí. - Antón Losada - eldiario.es