De les poques notícies tranquil·litzadores del cap de setmana respecte a l’actualitat catalana, hi ha que l’expresident de la Generalitat Artur Mas reprengués l’actual titular del càrrec per haver encoratjat els anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) a pressionar el poder polític català: “No és funció dels polítics demanar als CDR si han de pressionar o no. Jo no ho hauria fet”. Almenys, aquestes paraules permeten pressuposar que no a tota la classe dirigent catalana se li n’ha anat el sentit comú per l’embornal de la història.
Els CDR són, per dir-ho d’alguna manera, un sometent 5.O desarmat. Això no vol dir, però, que no utilitzin la violència, entesa en sentit ampli. No sembla que sigui la millor forma d’organització d’una societat. L’enfrontament entre una manifestació de Vox –ens agradi o no– autoritzada i un d’aquests grups a Girona va acabar dijous amb els Mossos intervenint per evitar mals pitjors i el president Torra desautoritzant la policia catalana i demanant destitucions al conseller. No és estrany que els Mossos no actuessin per desallotjar l’AP-7 a l’altura de l’Ampolla, que va estar tallada dissabte per una mica més d’un centenar de persones durant quinze hores, després d’aixecar barricades amb pneumàtics i troncs. “El poble mana, el Govern obeeix”, van pintar a la calçada, mentre corejaven lemes per exigir la llibertat dels presos i l’establiment de la república. I realment va semblar que el Govern obeïa els CDR, perquè ningú no els va desautoritzar en cap moment.
Tot tan surrealista com que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, digui que és “una provocació” que Pedro Sánchez celebri un Consell de Ministres el dia 21 a Barcelona, on s’aprovaran recursos per a Rodalies. Els CDR ja estan convocant la seva gent per col·lapsar la ciutat en aquesta data. 
Tot plegat molt poc seriós, molt antisistema i impropi d’un país que sàpiga on va. Màrius Carol - lavanguardia.cat