VIATGEU, VIATGEU, MALEÏTS

Quan fa anys vaig començar a treballar, anava a la feina amb l'autobús del Martí. Com vivia a la Creu Alta, baixava el bus pràcticament ple de Ca N'Oriac i era bastant normal en aquells temps anar muntat a la part del darrere, agafat a la barra i el cos mig fora ja que el cobrador no tancava la porta, entre altres qüestions perquè no podia; l'esmorzar a una mà, embolicat amb la Vanguardia i l'altra mà agafada a la barra, i així anava a treballar gairebé tots els dies al matí.
Això que és impensable a dia d'avui per anar a la feina, en canvi l'hem traslladat a viatjar per oci als aeroports, coses de la socialització de l'aviació. És enorme la quantitat de gent que viatja d'un lloc a un altre cada dia i no només els mesos d'estiu amb l'aparició dels vols barats, i no van penjats de la barra com a l'autobús perquè no és possible que si no encara ho veuríem en dies punta. Aquest canvi que s'ha produït en els últims anys ha trastocat moltes pautes de comportament social a l'hora de viatjar i ha saturat els nostres aeroports malgrat l'augment de capacitat operativa dels de Reus i Girona, sobre tot aquest últim que ha experimentat un creixement espectacular. Tot aquest canvi ha provocat que la saturació arribi al punt que el personal viatger es mou i és tractat gairebé com si de transport de bestiar es tractés, i no només Ryanair. I clar, com no ets res, et tracten com això, com si no fossis res i et poden treure arrossegant si cap respecte ni mirament d'un avió o separant a un nen dels seus pares, i tot per overbooking, o sigui que ens tracten com si fóssim bestiar.
Però que vols, que pots exigir si et vas a Praga en xancletes i per 30€. Viatjar amb avió, abans, era cosa de privilegiats o ocasional en els altres mortals i tot anava dins d'unes pautes tranquil·les i organitzades, però actualment amb una gent que vol que tot funcioni com un rellotge, que és incapaç d'entendre que amb tant moviment és normal i lògic que hagin esperes, retards, pèrdua de maletes, etc, resulta que tot són queixes i laments. Vagin qualsevol dia d'estiu a l'Aeroport del Prat i fixeu-vos en la quantitat de gent que es trasllada cap a una multitud de llocs del planeta, la de vols que surten i arriben un rere l'altre, i entendreu que moure tanta gent és complex i qualsevol petit incident ho altera tot. I si com dissabte, s'ajunten la vaga del personal de terra i la mare de totes les tempestes, ja és el caos total.
A Alemanya en distancies inferiors a 300 quilòmetres no està permès volar, i encara em sembla poc, es podria augmentar ben bé a 600 quilòmetres i no passaria res, l'AVE entre Madrid i BCN n'ès un clar exemple, clar que a Alemanya tenen una xarxa de transport públic que no té res a veure amb el nostre. Nomès que rodalies funcionés com hauria de funcionar el trànsit d'automòbils a BCN es reduiria i molt.

I això passa per que de vacances només en tenen els pobres, que se senten obligats a fugir de la seva llar per gaudir-les, i com més lluny millor, mentre, els rics no fan vacances, viatgen com quan i on els convé. També cal tenir en compte dues qüestions preocupants més, un la contaminació que representen tants avions volant constantment per tot arreu del planeta, i l'altre, el perill latent d'un atemptat en un aeroport; ho pensava un dia que vam anar a la T1 buscar a la nostra neta que venia del viatge de fi de curs a Holanda. Amb la quantitat de gent que hi havia a la terminal, que temptador i fàcil és atemptar indiscriminadament. I la tensió està en l'ambient, en un moment determinat dues persones que parlaven en àrab van elevar el to de veu, com si discutissin i ja es va generar un nerviós rum rum entre tots els que esperàvem l'arribada dels vols.

Abans es podia baixar d'un taxi a primera hora del matí i aturar-se davant l'aparador de Tiffany 's amb molt d'estil per al breakfast, mentre que ara es pot anar a fer el breakfast amb un vol low cost de Londres a Eivissa en xancletes ...