No és una exageració, ni un article oportunista per omplir espai al diari a l'estiu. Josep Corbella sap de què parla quan ens avisa de la climatologia que ens ve a sobre, i nosaltres, despreocupats, seguim sense donar importància al canvi climàtic, com si no anés amb nosaltres, i el que és mes greu, els nostres dirigents polítics estan més despreocupats que nosaltres. I alguna cosa em diu que això no ha fet més que començar i ja fem tard per aturar-ho.
"Si pensen que la calor d'aquest estiu és excepcional perquè s'estan registrant temperatures sense precedents, com els 42 graus de París o els 32 d'Alaska, esperin una o dues dècades. Això no ha fet més que començar. Aviat arribaran estius en què trobaran a faltar onades de calor tan suaus com les d'aquest 2019. Perquè els motors que empenyen la biosfera cap a l'escalfament encara estan accelerant. Les emissions de CO2, que tothom sap que haurien de reduir per contenir la crisi climàtica, segueixen en augment. I proclamar que cal frenar l'escalfament mentre s'augmenten les emissions de CO2 és com dir que cal apagar un incendi amb gasolina. Amb la humanitat convertida en bomber piròman, aquest incendi està lluny d'estar controlat.
Però la canícula no serà el pitjor. L'escalfament ja ha començat a causar sequeres, desertització, desglaços, extincions... Els seguiran, en un inevitable efecte dòmino, la pujada del nivell dels oceans i la destrucció d'ecosistemes dels quals depenem. Després vindran els refugiats climàtics. Els milions de persones que es quedaran sense llar. Els seus pobles seran inundats per les aigües o els seus cultius esterilitzats per la sequera. Què serà dels vint milions de persones que viuen al delta del Mekong quan pugin les aigües? O dels 140 milions del delta del Ganges?
L'allau climàtica tot just ha començat i serà de tal magnitud que no hi ha ningú, cap persona ni cap govern que la pugui aturar. Ni l'acord de París, fins i tot si arribés a complir-se, seria suficient. La qual cosa no és motiu per a la resignació, ni per al desànim, ni per a la inacció. Tot el contrari. És motiu per actuar. Com més aviat millor. Perquè només una acció col·lectiva, la suma de milers de milions d'accions individuals, al costat de la inajornable transició cap a fonts d'energia verdes, pot, no evitar, però sí mitigar, la catàstrofe que ve. "
"Si pensen que la calor d'aquest estiu és excepcional perquè s'estan registrant temperatures sense precedents, com els 42 graus de París o els 32 d'Alaska, esperin una o dues dècades. Això no ha fet més que començar. Aviat arribaran estius en què trobaran a faltar onades de calor tan suaus com les d'aquest 2019. Perquè els motors que empenyen la biosfera cap a l'escalfament encara estan accelerant. Les emissions de CO2, que tothom sap que haurien de reduir per contenir la crisi climàtica, segueixen en augment. I proclamar que cal frenar l'escalfament mentre s'augmenten les emissions de CO2 és com dir que cal apagar un incendi amb gasolina. Amb la humanitat convertida en bomber piròman, aquest incendi està lluny d'estar controlat.
Però la canícula no serà el pitjor. L'escalfament ja ha començat a causar sequeres, desertització, desglaços, extincions... Els seguiran, en un inevitable efecte dòmino, la pujada del nivell dels oceans i la destrucció d'ecosistemes dels quals depenem. Després vindran els refugiats climàtics. Els milions de persones que es quedaran sense llar. Els seus pobles seran inundats per les aigües o els seus cultius esterilitzats per la sequera. Què serà dels vint milions de persones que viuen al delta del Mekong quan pugin les aigües? O dels 140 milions del delta del Ganges?
L'allau climàtica tot just ha començat i serà de tal magnitud que no hi ha ningú, cap persona ni cap govern que la pugui aturar. Ni l'acord de París, fins i tot si arribés a complir-se, seria suficient. La qual cosa no és motiu per a la resignació, ni per al desànim, ni per a la inacció. Tot el contrari. És motiu per actuar. Com més aviat millor. Perquè només una acció col·lectiva, la suma de milers de milions d'accions individuals, al costat de la inajornable transició cap a fonts d'energia verdes, pot, no evitar, però sí mitigar, la catàstrofe que ve. "
lavanguardia.com
Tags:
· ACTUALITAT
Ya no hay nada que hacer.
El cambio ya llegó.
No hay más, ni solución.
Podriem dir la frase tópica de: ha vingut per quedar-se
Soc molt escèptica i no crec en prediccions apocalíptiques, se n'han fet moltes i sempre, sovint per part d'experts i al capdavall arriba allò que no t'esperes, més aviat.
Jo abans tambè era molt escèptic, recorda que a l'any 2000 ja no hi hauria petroli deien els savis, o la capa d'ozo que tant aviat et diuen que esta millor com que s'ha tancat gairebè del tot, mentre que ens deien que l'efecte del CFC es notaria molt més al cap de 30 anys, etc etc.
Avui llegia a la Vanguardia L'entrevista a un científic que diu que la mar pujarà 7 metres de nivell si es segueix desglaçant el pol Nord, mentre n'hi ha que afirmen que aixó no es produirà per la teoria del got de martini i el glaçó de gel.
Però ara no ho sóc tant d'escèptic amb el canvi climàtic, sembla que va de veres, possiblement no serà tant apocalíptic com ens ho presenten, però si que cal tenir-ho en compte.
Estos tampoco se creían nada, y mientras bailaban el hula -hula se reían de lo bien que se estaba allí...
https://elpais.com/elpais/2016/05/12/ciencia/1463034424_446992.html
bueno, ahora bailan el hula hula acuático. Pensa a més a més que per als de Sabadell millor que pugi el nivell de la mar, tindrem la platja més a prop, i Colom fent surf.
Hi ha hagut un munt de canvis climàtics en la història del mon, penso que els humans ens creiem més rellevants del que som.
Ja ho crec que ens ho creiem, som l'ùnic animal en tot el planeta que s'ha dotat de trascendencia, fins al punt d'inventar-se un Déu, o més d'un, a la seva imatge i semblança.
Els dinosaures van desapareixer sense intervencio humana i si desapareixem nosaltres tampoc no es perdrà gran cosa, mirant com ha anat la història, sacsejada per desastres diversos, moltes vegades causats per sequeres, gelades i coses així, quan eren quatre gats, però amb contribució humana força galdosa.
Ja ho deia Fuster: i els milers i milers d'especies animals extingides abans del primer fum industrial?.
Si arriba que em trobi ballant el hula hup, doncs, i no pas patint abans d'hora.
No cal patir, a mi els que em fan gracia són els de: salvem el planeta. S'ha de ser tanoca per dir una bestiesa com aquesta, al planeta se li enfot el canvi i el climàtic, i tant li fa si la platja és a Castelldefels o a Moià.