ROSALÍA


Em rendeixo, estimo Rosalía, m'agrada Rosalía. Confeso que no ho entenia, no m'agradaba o no trovaba que el que feia fons tan important, no li donava la importancia que li donava la majoria de la gent, critics musicals inclosos, i tot residia en que nomès l'havia escoltat, no l'havia vist actuar en directe, aspecte que ja havien resaltat uns quants dels seus seguidors incondicionals, i que és el que m'ha fet veure la llum, en caure del cavall con un Sant Pau postmodern.

El video d'ahir als MTV Músic Awards es fantàstic, complex i complert amb una enorme posada en escena d'un gran impacte visual, acompanyat d'un número de ball de gran nivell; a més Rosalía parla amb desimboltura un més que acceptable anglés, com podreu veure en aquest altre video. 
Rosalía es una barreja de Madonna i Beyoncé, veient-la al video d'ahir, veig a Madonna amb 25 anys, però amb més veu. La Catalunya del nye-nye, ja li està censurant que digues que venia de Barcelona i no de Catalunya o de Sant Esteve de Ses Rovires, lo qual es una bestiesa, quan vas pel món no dius que ets de Sabadell o de Sant Feliu de Codines, simplifiques i dius que ets de Barcelona.
Rosalía és una gran artista, m'ha costat reconeixer-ho, però ahir vaig quedar totalment convençut, a Déu el que és de Déu i a Rosalía el que és de Rosalía. Dit queda.
. . .

Publica un comentari a l'entrada

11 Comentaris

  1. Pos me agrada más el estilo flamenco y no el regetton ese que se está inventando.
    Malamenteeeeeeeeee.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no es una questió de flamenc, que es una altra cosa, aquesta noia s'ha reinventat, es quelcom diferent, camaleonic com al se dia ho varen ser Madonna o Bowie. I per reinventar-se cal tenir una bona base musical i artística.

      Elimina
  2. cuxa! e lo que tiene el directo...tacatá..ta..ta.. això del flamenc O del pseudoflamemc t,ha d,entrar pel pit O pels peus, de baix a d,alt em va entrar a mi el Joaquín Cortés i pel pit la Sara Vargas l,escenificació és molt important en el flamenc per mi inclús més que en l,opera, el sentiment s,ha de veure no només escoltar-lo, llavors t,atrapa, al menys per mi és així..

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ópera es per ser escoltada, millor no veure-la, recordo de jovenet una Madama Butterflay a la Farándula, que el tenor debia fer 1.50 y la prima donna, la madama 1.90 i desvolupadeta que estaba, no era creïble res del que estava veient.

      Elimina
  3. Sara baras.. coses del directe :D

    ResponElimina
  4. El otro día vi de rebote que la habían dado un premio, algo tendrá el agua cuando la bendicen, aunque yo prefiero el vino. Respecto al paletismo de decir de donde eres, alguno debiera hacérselo mirar, yo nacido en Gamonal, capital de Burgos, y exiliado en un pueblo del alfoz siempre digo que soy de Burgos y ya esta, cuanta tontería, la verdad..
    Y no me gusta el reggaeton, ni la bachata y como ya hemos dicho antes, ni el p..o vinagre de Modena...
    Un saludo

    ResponElimina
  5. al vinagre de Modena, ni mentarlo, deberían de prohibirlo por dignidad culinaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te apoyo el vinagre ese no es tal, lleva incluso azúcar.... es un brebaje no apto para diabéticos y y sesentones, pero ahí lo tienes reventando platos y ensaladas.... Lo que hay que ver

      Elimina
    2. Chordi, la nueva cocina que no 'nouvelle cousine' ha hecho mucho daño a la gastronomia, Ferran Adrià es el máximo responsable. de grande splatos llenos de pequeños trozos de comida, y encima aliñado con vinagre de Modena.

      Elimina
  6. Déjame que hable un poco, a cuento de  la música de Rosalía, de su voz preciosa, de su trabajo exhaustivo y, sobre todo, de las críticas insidiosas de sus detractores y de cómo ella con su savoir faire y profesionalidad le viene plantando cara a los mismos. Después de su actuación en los MTV el auditorio todavía temblaba. Así lo tengo entendido.

    ResponElimina
  7. Lo entiendo, me ha costado, pero lo he acabado entendiendo.

    ResponElimina