'Black bloc', és el manual de guerrilla urbana que empren els CDR. Ensinistra als activistes sobre l'uniforme i el material que han de portar a la guerrilla urbana, com atacar als antiavalots amb barricades i fogueres i a fabricar còctels Molotov.
La nit és dels CDR. A l'alba, als catalans pacífics, independentistes o no, només els queda empunyar l'escombra i escombrar les cendres, escombraries i brases encara fumejants de la batalla campal. "Encara estem en la barreja de fàstic i cansament en la societat catalana. La reacció arribarà després", assegura l'analista polític Josep Ramoneda. Però mentre la gent pacífica aconsegueix imposar-se als violents, el carrer segueix sent dels guerrillers urbans de l'independentisme, que han adoptat com a seu el conegut com Black Bloc, el manual dels grups antisistema europeus que recull les principals tàctiques de resistència i enfrontament amb els antiavalots.
El Black Bloc, un document àmpliament estès entre els moviments anarquistes i antisistema de tot Europa, ensenya a l'activista, entre altres coses, l'equipament bàsic (la indumentària d'acció) més apropiada per participar en una jornada de dura topada amb la policia. Les pàgines de Black Bloc instrueixen sobre cada detall sobre l'enemic (les UIPs, els agents de les Unitats d'Intervenció Policial de la Policia Nacional i dels GRS, els Grups de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil). Així, ensinistren sobre l'equipament dels agents, "la seva forma d'organització, les diferents formacions policials que utilitzen -com la formació en guàrdia doble per capturar líders i evacuar ferits o desmuntar barricadas-, i el material amb el que fan les càrregues policials com escopetes de pilotes i de gas".
El Black Bloc no deixa de ser un manual per a la guerrilla urbana. Recomana formar grups d'entre 4 o 5 persones, mai d'una forma jerarquitzada, encara que sí amb un delegat que estableixi objectius comuns, i instrueix sobre com defugir "un enfrontament frontal amb els agents antiavalots". "Quan els UIPs es repleguen en equips més petits (equips operatius), quan marquen el seu perímetre de seguretat i han de recarregar les pistoles de pilotes, en aquest moment cal atacar", assegura el manual. "El nombre de manifestants actius ha de ser de 2 o 3 per cada policia i si ens hem d'enfrontar a un grup operatiu de 50 efectius hem de ser entre 100 i 150 perquè menys seria un error", afegeix.
Les tàctiques emprades són purament militars i ensenyen com atacar els objectius, com llançar a la policia còctels molotov a 130 graus per fondre el seu vestit o "llançar coets als helicòpters". Cal recordar que en les seves mobilitzacions nocturnes dels CDR ja han tractat d'atacar un helicòpter de la policia detonant material pirotècnic, una pràctica que resulta altament perillosa, ja que de ser impactada l'hèlix d'una de les aeronaus aquesta pot perdre el control i acabar estavellant-se contra els edificis. El Black Bloc també ensinistra a l'activista sobre com escapar després de cometre els disturbis i aldarulls, utilitzant el Metro. I com fabricar les barricades: "És molt efectiu bolcar els contenidors d'ampolles, així es proporciona munició a desenes de manifestants durant una hora". Per llançar còctels molotov el més fàcil és "utilitzar una ampolla de vidre de mig litre, omplir tres quartes parts amb gasolina, tancar bé l'ampolla i lligar una tira de drap al coll del recipient", reflecteix el manual.
La crema de vehicles, una tàctica operativa que ja s'ha registrat aquests dies convulsos a Barcelona, també té el seu capítol a part en el manual d'instruccions. "Es realitza per retardar l'avanç de la policia tot i que només ho recomanem en cas d'extrem perill per als activistes". Black Bloc aconsella "creuar cotxes entre diversos manifestants (mínim 4 o 5) agafar el cotxe per un dels extrems i aixecar-lo".
La vestimenta de l'activista està perfectament dissenyada. "La caputxa és indispensable per a protegir-se, cal portar diverses samarretes de diferent color i una bufanda mullada amb vinagre o Coca-Cola per evitar l'ardor que provoca el gas lacrimogen. També es recomana utilitzar guants resistents a la calor per tornar els pots de fum a la policia. Es desaconsella la franela o similars, ja que la transpiració potencia l'efecte del gas".
Black Bloc mostra als activistes com defensar-se dels cops dels antiavalots i la forma de comportar-se davant una detenció policial. "Un cop caigut a terra és convenient adquirir la postura fetal amb el costat esquerre més a prop de terra per protegir la melsa, perquè un cop a la melsa pot produir una hemorràgia interna que pot matar". Per descomptat, "mai testificar davant la policia i saber que davant d'un registre hi ha el dret d'estar present".
La nit és dels CDR. A l'alba, als catalans pacífics, independentistes o no, només els queda empunyar l'escombra i escombrar les cendres, escombraries i brases encara fumejants de la batalla campal. "Encara estem en la barreja de fàstic i cansament en la societat catalana. La reacció arribarà després", assegura l'analista polític Josep Ramoneda. Però mentre la gent pacífica aconsegueix imposar-se als violents, el carrer segueix sent dels guerrillers urbans de l'independentisme, que han adoptat com a seu el conegut com Black Bloc, el manual dels grups antisistema europeus que recull les principals tàctiques de resistència i enfrontament amb els antiavalots.
El Black Bloc, un document àmpliament estès entre els moviments anarquistes i antisistema de tot Europa, ensenya a l'activista, entre altres coses, l'equipament bàsic (la indumentària d'acció) més apropiada per participar en una jornada de dura topada amb la policia. Les pàgines de Black Bloc instrueixen sobre cada detall sobre l'enemic (les UIPs, els agents de les Unitats d'Intervenció Policial de la Policia Nacional i dels GRS, els Grups de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil). Així, ensinistren sobre l'equipament dels agents, "la seva forma d'organització, les diferents formacions policials que utilitzen -com la formació en guàrdia doble per capturar líders i evacuar ferits o desmuntar barricadas-, i el material amb el que fan les càrregues policials com escopetes de pilotes i de gas".
El Black Bloc no deixa de ser un manual per a la guerrilla urbana. Recomana formar grups d'entre 4 o 5 persones, mai d'una forma jerarquitzada, encara que sí amb un delegat que estableixi objectius comuns, i instrueix sobre com defugir "un enfrontament frontal amb els agents antiavalots". "Quan els UIPs es repleguen en equips més petits (equips operatius), quan marquen el seu perímetre de seguretat i han de recarregar les pistoles de pilotes, en aquest moment cal atacar", assegura el manual. "El nombre de manifestants actius ha de ser de 2 o 3 per cada policia i si ens hem d'enfrontar a un grup operatiu de 50 efectius hem de ser entre 100 i 150 perquè menys seria un error", afegeix.
Les tàctiques emprades són purament militars i ensenyen com atacar els objectius, com llançar a la policia còctels molotov a 130 graus per fondre el seu vestit o "llançar coets als helicòpters". Cal recordar que en les seves mobilitzacions nocturnes dels CDR ja han tractat d'atacar un helicòpter de la policia detonant material pirotècnic, una pràctica que resulta altament perillosa, ja que de ser impactada l'hèlix d'una de les aeronaus aquesta pot perdre el control i acabar estavellant-se contra els edificis. El Black Bloc també ensinistra a l'activista sobre com escapar després de cometre els disturbis i aldarulls, utilitzant el Metro. I com fabricar les barricades: "És molt efectiu bolcar els contenidors d'ampolles, així es proporciona munició a desenes de manifestants durant una hora". Per llançar còctels molotov el més fàcil és "utilitzar una ampolla de vidre de mig litre, omplir tres quartes parts amb gasolina, tancar bé l'ampolla i lligar una tira de drap al coll del recipient", reflecteix el manual.
La crema de vehicles, una tàctica operativa que ja s'ha registrat aquests dies convulsos a Barcelona, també té el seu capítol a part en el manual d'instruccions. "Es realitza per retardar l'avanç de la policia tot i que només ho recomanem en cas d'extrem perill per als activistes". Black Bloc aconsella "creuar cotxes entre diversos manifestants (mínim 4 o 5) agafar el cotxe per un dels extrems i aixecar-lo".
La vestimenta de l'activista està perfectament dissenyada. "La caputxa és indispensable per a protegir-se, cal portar diverses samarretes de diferent color i una bufanda mullada amb vinagre o Coca-Cola per evitar l'ardor que provoca el gas lacrimogen. També es recomana utilitzar guants resistents a la calor per tornar els pots de fum a la policia. Es desaconsella la franela o similars, ja que la transpiració potencia l'efecte del gas".
Black Bloc mostra als activistes com defensar-se dels cops dels antiavalots i la forma de comportar-se davant una detenció policial. "Un cop caigut a terra és convenient adquirir la postura fetal amb el costat esquerre més a prop de terra per protegir la melsa, perquè un cop a la melsa pot produir una hemorràgia interna que pot matar". Per descomptat, "mai testificar davant la policia i saber que davant d'un registre hi ha el dret d'estar present".
El manual de tàctica de guerrilla urbana Black Bloc va néixer a les manifestacions contra el reactor nuclear d'Brokdorf, a l'Alemanya Occidental de 1980, i va ser desplegada per "okupes" i activistes antinuclears. També va ser emprat per a defensar-se dels atacs dels neonazis. Més tard es va estendre entre centenars d'activistes durant les manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle el 1999.
Els «blocs negres» es van posar de moda entre els grups anarquistes i antisistema, però també està sent usat pels manifestants de Hong Kong, les armilles grogues a França i grups nacionalistes i neonazis. El manual alerta davant la infiltració de policies per danyar la imatge dels manifestants. - DIARIO16
sbd - 22.10.2019
Todo globalizado.
ResponEliminaEn el fons és una franquícia global més.
ResponEliminaPues del El Prat hasta casa, ni te cuento. Hemos ido a buscar los nietos al cole. Una odisea.
ResponEliminaY nos hemos vuelto a casa. Ni el 165 ni el 65 iban a la Plaza España. La cortaron cuatro y el cabo para llenarla de Fairy, tal como suena, o sea, todo muy ecológico y muy bio.
Bueno, pues coger un autobus y bajarse en la Ciudad de la Justicia, y allí , si había suerte, mirar los FFCC, que al igual no llegaban a Plaza España y te deja en La Campana, y de allí, andando hasta casa.
Si digo lo que pienso, te chapan la página
Tota una Odisea. Com a SBD no passa mai res, crec que desde la tranquila distància no acabem de comprendre les dificultats de moure's actualment per Barcelona, i cada dia que passa s'enquista més el problema. AIXÓ NO POT ACABAR BÉ.
ResponEliminaSalut
Te doy mi palabra. Ya estoy hasta el moño, y como yo toda la gente del autobus, que iba a petar, pero nos hemos tenido que bajar en Hospitalet y buscar los FFCC ...en fin, estic fart. i aixó no acaba bé segur i la gent lo que vol son respostes rápides.
ResponEliminaLo mes fotut de tot es que no...perdón paso al castellano...hay personas o políticos de talla capaces de ponerse de acuerdo para llevar a cabo un cambio político tan necesario donde se le de a Catalunya un encaje aceptable. La olvidada tercera vía, parece que sería bien venida como solución, pero este PSOE va a pactar con la derecha, está claro, y por otra parte el PSC navega hace años.
ResponEliminaTotal que aquí no hay quien se aclare, al menos yo
Saludos
Como en la canción, ni tu ni nadie se aclara. Ya me veo a Casado de Presidente de España.
ResponElimina