Malgrat que des de Catalunya o des de l'independentisme s'ha ressaltat la victòria de l'extrema dreta a l'alcaldia de Perpinyà, - Louis Aliot, l'exnòvio de Marine Le Pen va fer la campanya com independent, esborrant el nom del seu partit dels cartells electorals, com un Feijoó qualsevol - la veritat és que Perpinyà a part, la cita electoral després de la pandèmia ha disparat el vot ecologista a França.
Deixant a banda doncs el cas de Perpinyà, la veritat és que França va començar la setmana amb un color molt més verd que mai, després que la formació Europa Ecologia-Els Verds (EELV) s'imposés a capitals tan importants com Lió, Bordeus, Marsella , Estrasburg, Poitiers i Besançon en la segona volta de les municipals. Pot ser la erràtica gestió de Macron, o que en els francesos la incidència de la Covid-19 i les conseqüències del seu impacte en la vida corrent han pogut influir en el vot.
És aviat encara per treure conclusions, però la dada francesa revela inequívocament una aposta, que no preveien les enquestes, pel vot ecologista. i difícilment es pot extrapolar a Espanya, amb un votant més sorrut i menys políticament intel·ligent, car, mentre que el moviment verd ja porta temps en alça a Europa, i a Alemanya sobretot, a Espanya es compon d'Alberto Garzon i uns quants més.
Els Verds alemanys, van ser els autèntics precursors del fenomen en els anys vuitanta i van exportar el seu model a altres països europeus. Però no han aconseguit quallar una alternativa real enfront de les famílies conservadores o socialdemòcrates de tota la vida, sense oblidar que el Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea és la quarta formació pel que fa a nombre de diputats de Parlament Europeu.
Si el cas de França és un miratge o tindrà continuïtat en pròximes eleccions el decidirà un electorat que sí que sembla més receptiu al canvi climàtic, a la vida saludable o a la protecció de la planeta. Només cal veure el fenomen de l'activista Greta Thunberg que va mobilitzar com mai a joves per tot el món, compte peró, perquè va desaparèixer amb la mateixa rapidesa que s'havia estès diluint-se com un terros de sucre en el cafè, de fet, portem mesos sense saber res de Greta Thunberg. Caldrà veure en les pròximes eleccions gallegues i basques fins a quin punt l'impacte psicològic de la pandèmia pot acabar per rellançar el moviment ecologista, on la salut i la cura del Planeta passa a ser un element cabdal. La meva impressió és que tant a Galícia com a Euskadi l'impacte serà mínim o inexistent, el vot està molt decidit per pura inercia de seguiment de partit.
Una pel·lícula dels temps del destape de Vicente Escrivá, com no podia ser d'una altra manera protagonitzada per José Luis López Vázquez, portava per títol "Lo verde empieza en los pirineos". Doncs això, Spain is different, també a Galícia o Euskadi.
Todo lo que lleva impreso a su final el palabro -ista- (feminista, ecologista, animalista...) es todo aquello que ha tenido que aglutinar la izquierda porque ha perdido sus ideales.
ResponEliminaAcabada la Urss y desnortado el PC, la izquierda que ya llevaba implícita el ímpetu del cambio, quedó sin argumentos. Así, en sus postulados, ha ido añadiendo que son verdes, que son ecologistas, que son feministas, que son adelantados, que son repartistas y todo eso que tienen que ir añadiendo como el tren del carbón porque se quedaron sin argumentos.
A la izquierda no le hace falta decir lo que es, porque es todo lo contrario a lo conservador. menos a esta izquierda de Garzón encorbatado...¿quién lo iba a decir?...vendo el partido (me refiero al PC), por un ministerio de camisa blanca y corbata a juego.
Si mi don Julio levantara la cabeza se iba a volver a cagar en todo.
salut
Don Julio ya se cagó en todo y en todos en vida, y con toda la razón del mundo.
EliminaYa lo hago yo en lugar de Don Julio. Me cisco en todos los "...ismos" y ".....istas".
ResponEliminaNos hemos convertido en una izquierda vergonzante, y acomplejada de serlo.
Cada vez que citamos el concepto "lucha de clases", los de la derecha nos tachan de retrógrados y carcas, pero ellos son los primeros en hacernos saber al resto que aún existe una clase, ¡¡ la suya !!.
No sé donde coño nos salimos de la carretera.
Esto peta por los cuatro costados, RODERICUS. Tengo a un Sanchez en no se donde dando discursos; un Iglesias preocupado con la tarjeta de un movil donde pone que hay que azotar a las féminas que no son marxistas; un rey que se acaba de comprar un mercedes de casi 600.000 papeles; un Garzón feminista, ecologista, pluralista, corbatista, trajeadista, igualarista, pero de comunista nada; una derecha repulsiva por incoherente; una ultra derecha crecida, viendo Francia, Italia, Polonia, Hungría, Austria...; un paro de cojones que nos hará saltar la banca...y los bancos; Una Europa cagada de miedo frente a un Trump amenazador y un Putín ferreo junto con una China que acaba de cerrar la boca a Hong Kong y nadie ha dicho nada...
EliminaSomos el tren de cola, igual que una patera, a la deriva.
Me quedo en casa porque esto peta, y el que no lo vea es que o es optimista o sólo se dedica a jugar al parchís...
salut
Casi agradezco el seguir en el ERTE. No vale la pena correr riesgos innecesarios, a la vista del comportamiento de nuestros conciudadanos.
Eliminamás que de clases lo que hay es de luchas de patio de colegio.
ResponEliminaEso es lo que nos quieren hacer creer, pero mientras estamos mirando a los "titellas", nos hurgan en los bolsillos y nos están dejando en la indigencia de una forma lenta pero segura.
Eliminai espera't, que volen apujar el tabac, l'alcohol, i fins i tot l'iva dels bolquets i altres productes de primera necessitat. Ja ens està bé per no haver fet la revolució quan tocava, no la indepe no, l'altra, la d'assaltar Bastillas i tallar colls regis.
EliminaEl último movimiento revolucionario de la historia es el feminismo, ¿también tú abominas de él?. Ojalá fuera solo en la Odisea donde para hacerse hombre había que aprender a hacer callar a la mujer. ¿No hay un chistecito que dice que no se puede vivir con nosotras ni sin nosotras? Pues yo lo leo al revés, lo que no se puede es vivir con vosotros en tanto no cambiéis.
ResponEliminaTu texto muy bueno. Lo cortes no quita...
Tópicos, en casa a quien hay que callar la boca a menudo es a mi, Nuri solo la abre para decir algo interesante, lo cual evidentemente hace de ella una persona parca en palabras.
ResponEliminaYo no abomino de ningun movimiento revolucionario, al contrario, me quejo de que no hemos hecho la revolución.