Encara que ens passem el dia ballestrejant contra ella, el que no es pot negar, és que la IA es una eina que ha vingut a ajudar-nos en el nostre quefer diari, i a donar solució a molts problemes que fins ara no haviem estat capaços de resoldre. Gracies a la IA, moltes feines rutinàries com parlar pel mòbil, l'automòbil, l'ordinador: calcular, traduir, comunicar-se, desplaçar-se, emmagatzemar dades, localitzar els llocs, etc. han simplificat i ajudat a la nostra rutina diària, San Google n'és l'exemple, és l'enciclopèdia total, on hi podem trobar tot el coneixement, el saber sobre qualsevol cosa, o qualsevol xafarderia.
Estem envoltats de fòtils intel·ligents, fis i tot tenim a l'abast neveres intel·ligents, llàstima que no hi hagi usuaris intel·ligents a l'alçada dels estris, que algú està treballant per fer-nos fer encara un pas més,  L'enginyeria genètica i la intel·ligència artificial podran curar-nos de malalties incurables, o corretgir imperfeccions genètiques i molts més petits detalls del nostre entorn que ni podem imaginar. A Corea ja parlen de llençar el 6G pel 2026, que com deien ahir a la xarxa, si se n'assabenta Miguel Bosé li pot agafar un yuyu.
La IA obrirà camps inèdits: superintel·ligències que sumin cervell i màquina fins i tot en el propi cos. Però també pot servir per imposar la precisió en feines que ara fem manualment, emocionalment, perquè les emocions no hi tenen cabuda a la IA. I potser aquí rau el problema, perquè la IA no és neutral, però això no sembla preocupar gaire a ningú. La indústria biotecnològica i les empreses creadores d'algoritmes disruptius, són els qui decidiran el nostre futur, uns algoritmes que no acaben de funcionar encara, que necessiten ser perfeccionats. Els ciutadans no volen ni pensar-hi: només són àvids consumidors de tota mena de novetats tecnològiques, i els polítics estan per altres qüestions més banals amb les seves petites bestieses de vol gallinaci i  política de campanar.
Tornem a ser la ciutat alegre i confiada que no és conscient del canvi tecnològic que li ve al damunt; potser ara començarem a entrar per bé o per mal, al segle XXI, tal i com ens l'havien imaginat, i no podem dir allò de 'jo aixó ja no ho veuré' perquè ens agafarà de ple. Que els déus ens agafin confessats.