L'ús estès de 'smartphones' i xarxes socials ens converteix en ciutadans cada vegada més connectats. Però el preu, en molts casos, és viure amb un dispositiu a la mà que consultem moltes vegades. Així ho creuen aquells que advoquen pel minimalisme digital, una tendència que aposta per un ús racional dels dispositius i les xarxes socials.
És una postal habitual de les nostres societats. En una terrassa, en una taula de restaurant o al transport públic veiem un grup d'amics o familiars que no parlen entre ells perquè estan mirant la pantalla del seu telèfon. Alguns creuen que es tracta d'una addicció, altres simplement d'estar connectats. Però un petit grup de persones, d'una manera silenciosa, ha apostat per relacionar-se amb la tecnologia d'una altra manera. Són els minimalistes digitals, que aposten per un ús racional dels dispositius i les 'apps' socials, a el temps que eviten ser dependents d'ells.

El minimalisme digital, com a tendència, ha penetrat en les pràctiques de directius i empleats. També en el dia a dia dels més petits. Mentre a les cases ia les escoles espanyoles s'intensifica l'ús de tauletes com a eines educatives, a Silicon Valley, epicentre tecnològic mundial, treballadors d'Apple i Google aposten pel minimalisme digital per educar els seus fills. En aquestes escoles californianes d'elit, l'ús de tauletes, pantalles i ordinadors està restringit fins a la secundària i els més petits s'eduquen amb pissarres, jocs i llibres de text. ¿S'ha convertit la tecnologia en alguna cosa nociva? "Hem de ser intel·ligents; saber que la digitalització i la transformació digital de la nostra societat és imparable, però que sigui imparable no vol dir que no puguem donar-li el rumb que vam crear oportú".

 El primer telèfon mòbil va sortir a la llum el 1973. Molt abans que els 'millennials' haguessin nascut. Avui cap jove passa molt de temps separat de la seva. Aplicacions, música, alarma, xarxes socials ... i fins i tot poder trucar a altres persones en temps real, l'origen gairebé oblidat de el dispositiu. Però el seu excessiu ús també pot implicar una sèrie de problemes de salut.
A Espanya, l'ús dels mòbils i xarxes socials no ha deixat de créixer. Segons dades recollides per l'empresa Hootsuite el 2018 a partir d'enquestes de Google i Facebook entre d'altres, hi ha 28 milions de persones que són usuaris actius de xarxes socials (inclosos xats), el que representa un 60% de la població. Dediquem a aquestes 'apps' una mitjana de 99 minuts a el dia. Les dades espanyols ens situen per sobre d'altres països del nostre entorn com França, amb 38 milions d'usuaris de RRSS, una penetració de el 58% i 77 minuts de mitjana a el dia o Alemanya, amb un 46% de penetració d'ús de RRSS i 64 minuts d'ús diari de xarxes socials. Itàlia supera els tres països, amb un ús diari de xarxes socials de 119 minuts a el dia.
Dur a terme un abandó de l'ús de xarxes socials i sumar-se al minimalisme digital és una prova complicada. Entre altres raons, perquè el món digital no té fi. "Sempre hi ha una nova actualització, un nou correu que entra a la safata o un nou vídeo que volem veure a Youtube". Aprendre a no estar pendents del següent que va a succeir en la nostra pantalla és la missió, i no és fàcil, però assumible, en el meu cas, l'atenció que dedico a Twitter, Facebook o Instagram és mínima, i a blogger cada vegada menys, però solem canviar una adicció per una altra, ho reconec i no em fa vergonya dir-ho...., estic tornant a llegir, concretament Garcia Marquez i 100 anys de solitud. que tenia com moltes altres novel·les pendent.