INCIDENT A NESPRESSO

Ahir divendres al matí vaig tenir un incident a la botiga Nespresso de la planta sòtan del Corte Inglés de Sabadell Smart City. Tot plegat es va tractar d'una fotesa sense a penes importància, però em va molestar, perquè estem tan acostumats a que trepitgin els nostres drets com a ciutadans que ja no hi donem importancia, ni que sigui en les petites absurditats del dia a dia. Tot va venir per l'hidrogel líquid. 

Estamos perdiendo la confianza y lo peor es que tenemos motivos para hacerlo, esta es la clave, su desorientación es la nuestra, que nos lleva a unos y a otros a estados de paranoia, deia ahir en un comentari Chiloe, i és cert.... Aquesta és la narració dels fets:

Arribo a la botiga Nespresso, no hi ha ningú, deixo les càpsules buides al contenidor, i li comento un aspecte d'un café nou que tenen al dependent. M'explica les qualitats del nou café, que és més torrefacte, i no sé que més, i aleshores li dic, no! posa'm el Kazar,  - que ara ja no es diu Kazar sinó Palermo, perquè fa més italià -, i aleshores...., el dependent em pregunta:
- Ja s'ha posat el líquid a les mans?,
-- No! contesto, me l'he posat a dalt només entrar.
- Doncs si no se'l posa aquí no pot entrar ni el puc atendre.
- Adeu!, ha estat la meva resposta, i he marxat sense agafar el café.

D'acord, és una fotesa, però si el dependent no accepta la meva explicació vol dir que està dubtant de mi, que m'està tractant de mentider, i no tinc perquè aguantar-ho, i ja sé que el noi té instruccions del seu cap, però jo no tinc per què patir-les. Resumint, com anava just de cafè he agafat la bici i m'he acostat al Nespresso de la Rambla del que en vaig parlar en aquest escrit de l'Octubre de 2013, i a partir d'ara el demanaré per internet i que me'l portin a casa.

ALGUNES PECULIARITATS DE NESPRESSO

El conte que he publicat avui de Philip K.Dick m'ha obert els ulls, tan de temps i no me n'havia adonat, però avui, per fi, ho he vist clar. Aquest matí he agafat la bici i he baixat ciutat avall fins al centre per anar a buscar el Ristretto a Nespresso. Com sempre, he arribat abans que obrissin i he anat a donar un tomb.

A les 10 en punt han aixecat la persiana, era el primer client, i en el moment d'entrar a la botiga de la Rambla que té Nespresso a Sabadell, quasi m'han entrat ganes de fugir, de tornar esperitat enrere, tots aquells nois i noies excessivament ben vestits, excessivament ben pentinats, excessivament somrients, excessivament - a vegades - impertinents, o excessivament educats altres, estaven pendents només de mi, em volien abduir, perquè? us preguntareu. Doncs perquè estic segur que són extraterrestres, fins i tot Nespresso deu ser una empresa extraterrestre que ens ha envaït per on sap tenim més feblesa, el cafè.

M'han recordat també els dependents i dependentes de Nespresso, les posseïdes d'Stepford d'Ira Levin. No hi ha pel carrer gent tan estèticament perfecte, tan educada, tan amable, n'estic segur que són això, extraterrestres. Hi ha un altre tipus de personal que seria el dels Tallers MIDES, aquests són extraterrestres set-ciències que et tracten com si fossis el que de fet són ells, un idiota. Però aquests extraterrestres no m'interessen gens.

Demano que m'atengui una senyoreta mastegant xiclet amb la bona oberta i amb deixadesa que és com ha de ser, i que ni tan sols em miri als ulls quan em torni el canvi. Només faltaria.

La dependenta perfecta, la vaig trobar a Andorra a l'Avinguda Meritxell. Anava amb un amic que es volia comprar un bon rellotge, vàrem entrar a una botiga del ram, la dependenta estava asseguda en un racó pintant-se les ungles i en ser preguntada pel rellotge en qüestió, es va limitar a assenyalar amb el cap el taulell on hi havia molts rellotges. El meu amic es va enfadar i vàrem sortir de la botiga, i això no ho he entès mai, estàvem davant de la dependenta perfecta i ens en vàrem anar.