Recordeu la frase: Donde va Vicente, donde va la gente, doncs avui, Vicente va on van les xarxes. Entre els efectes de la hiperconnexió digital, Ferran Toutain denuncia el mimetisme gregari en la formació de l'opinió pública. Les majories es generen a partir d'impulsos banals sense debat racional i sense que la lògica difusa s'imposi amb els seus matisos a la de el blanc i negre. És més fàcil sentir-feminista, independentista o de Vox deixant-se portar per les emocions identitàries que pels arguments. Així hem arribat a una radicalització superficial de la política i a l'estigmatització de qui vol debatre amb raons, com denuncien els signants d'el manifest de Harper's contra la correcció política. Potser la necessitat de gestió responsable i raonada, a punt, acabi també per centrar debats i polítiques, avui substituïts per la hipergesticulació. O potser no. 
A la Vanguardia l'han entrevistat:


Per què creu que el mimetisme explica la nostra època?

Ser home significa imitar l'home. I és positiu: aprendre és copiar als millors; la nostra època, en canvi, es caracteritza pel gregarisme de la massa que imita, simplement, a la massa.

¿Els vicentes van on va la gent?

I la hiperconnexió digital ha reforçat aquest mimetisme gregari, que explica l'auge de radicalismes abans minoritaris.

La democràcia no és mimetisme?

En absolut. Jo sóc demòcrata, perquè crec que la democràcia no té alternativa i el poder ha de validar-ho d'alguna manera; però no perquè em senti demòcrata i vegi que tots ho són; ho sóc per raciocini.

Però si molta gent opina el mateix no caldrà donar-los la raó?

Molta gent, però molta, pot estar molt equivocada. El fet que siguin molts els que creen una falsedat només vol dir que tots pensen el mateix, però no la valida.

¿Milions de mosques no poden equivocar-se: la brutícia és saborosa?

Em temo que l'equívoc avui generalitzat rau en confondre la democràcia amb l'opinió de la majoria. I són coses sovint oposades.

Però es confonen per gregarisme?

El gregarisme explica l'auge dels populismes identitaris i dels radicalismes. A la gent li arriben per tots els canals 24 hores les quatre idees ultrafeministes, nacionalistes, ultradretans o ultraesquerrans i s'apunten a la massa que les professa a la xarxa.

¿Abans no passava?

Abans la filiació ideològica de les majories començava pel sentiment i seguia per la identitat, però encara s'escoltava als experts. I es contrastava amb ells el cregut. Avui els experts importen menys que els sentiments de cada un, que a cada un li semblen infal·libles.

¿El famós substitueix l'expert?

El famós gaudeix de més predicament que l'expert. Si qui parla és famós, conclou la massa que ho fa un famós, també sap el que diu.

La hiperconnexió ha hiperbanalitzat les postures ideològiques?

Per sostenir amb fonament una creença cal haver-se documentat i sospesar arguments. El que succeeix avui és que la digitalització permet apuntar-se a la massa que les professa per pura identificació sentimental; com qui sent o odia els colors d'un equip de futbol a la lliga: perquè sí, sense raonaments.

Per exemple?

Per ser feminista o el contrari, en comptes d'aprendre i contrastar nocions d'història, economia, filosofia... n'hi ha prou amb sentir i identificar-se amb aquestes idees. I passa igual amb l'independentisme, la ultradreta o l'extrema esquerra.

¿D'aquí la polarització política?

Abans no n'hi havia prou amb dir "jo em sento feminista o independentista o de Vox" i que aquest mer sentiment legitimés la teva creença. Havies de racionalitzar-ho: explicar o tractar d'explicar, al menys, amb arguments racionals per què eres això o allò altre.

Per què antany es raonaven més les posicions ideològiques?

Perquè l'educació no s'havia degradat encara com ara fins a admetre el sentiment com a argument. Els il·lustrats van defensar l'escolarització, sobretot, perquè ensenyaria a raonar a la massa fins convertir-la en persones.

¿La universitat ja no és crítica?

La gent ve a la universitat perquè li confirmis seus sentiments i prejudicis.

Com ho sap?

Perquè quan com a professor dius una cosa que xoca amb les quatre veritats més repetides i sentides a internet, és a dir, els quatre sentiments gregaris més compartits, els estudiants es solen incomodar.

¿No se sent emparat per la llibertat de càtedra?

Em preocupa que el ministre Castells, per exemple, imposi una enquesta sobre perspectiva de gènere que és ideològica.

Què li incomoda exactament d'ella?

Que es defensi, entre altres coses, una bibliografia per ser paritària en gènere i no per la seva qualitat. Subscric el manifest de Chomsky, Salman Rushdie o Martin Amis, entre d'altres, per defensar la llibertat d'opinió sense que suposi patir represàlies o ser condemnat a l'ostracisme intel·lectual.

Què creu que defensen a Harper's?

Al relativitzar la raó i primar els sentiments identitaris gregaris s'ataca el nucli de la cultura occidental des de la Il·lustració. I els extremismes volen ocupar aquest buit que deixa la raó.

A la fi es tracta de triar entre la mimesi banal o l'esforç de raonar?

Enfront de la mimesi del sentiment gregari hem reivindicar la raó exercida per cada un i la seva complexa gradació de matisos i arguments. Estem en una societat on les majories no pensen el que pensen.

¿Lògica difusa i personal enfront de sentiment binari i gregari?

No només cal exercir la raó enfront de la banalitat del sentiment massiu, també la irracionalitat de l'art, perquè posa en evidència l'absència de raó.