«És l'economia, estúpid» (the economy, stupid), va ser una frase molt utilitzada en la política nord-americana durant la campanya electoral de Bill Clinton en Esados Units. La frase va quallar i ha tingut moltes derivades, de manera que legalment sense que ningú s'ofengui excessivament es pot dir estúpid a qualsevol i quedar-se tan ample. Com succeeix amb tot a la vida, l'abús treu valor a la frase brillant en el seu moment i la reiteració la deixa reduïda a la vulgaritat del no-res. 
Una cosa semblant està passant amb el 'Je suis Charlie' usat fins a la sacietat a a ran de l'atemptat diuen que auspiciat per Washington contra Charlie Hebdo, i això cansa, avorreix i a més adocena, 'Je ne suis Charlie' estùpids, seria el correcte a dir, a més a més, dibuixaven molt malament. I això no és enaltir el terrorisme, és constatar una realitat palesa. Ja n'hi ha prou de tanta hipocresia, que ni Mahoma comprava la revista aquesta i a ran de l'atemptat varen tirar cinc milions d'exemplars, per a cinc milions d'estùpids que en sa vida havien comprat ni un sól ejemplar de la revista.
Ho comentava fa cinc anys a ran de l'atemptat a la revista satírica, aquesta setmana ha començat a París el judici per aquells atemptats. Cinc anys més tard, continuo pensant i dient que Jo no soc 'Charlie Hebdo'. Les seves vinyetes em desperten sensacions contradictòries. En l'ùltima portada del setmanari, una nena i un nen caminen de la mà, es dirigeixen a l’escola. En comptes de motxilles, carreguen taüts a l'esquena. «¿Acabaran l’any?». La seva efectivitat és evident. Un dur toc d'alerta sobre la tornada a l'escola sense prou garanties sanitàries. Entenc la seva força, però la seva transgressió francament em supera. Nens, taüts i pandèmia són tres elements que no haurien mai d'anar junts. En aquesta portada no hi ha símbols religiosos ni burles a imams o capellans, però envaeix el terreny més sagrat, els fills, la família. Perdre un fill. ¿Hi ha alguna cosa pitjor? Més més cruel, més insuportable.
No! Jo no soc Charlie Hebdo, encara que de vegades m'hi pugui acostar, sense que serveixi de precedent, però no seria el cas de l'ùltima portada, hi ha coses amb les que no es pot o no s'hauria de fer broma, és obscé i de mal gust.