Alerta Màrius Carol a la Vanguardia de la pandèmia digital, que assegura augmenta el nombre de persones que acudeixen al psicòleg empantalladas. Es tracta d'éssers humans els quals degut el grau d'abús o d'excés d'exposició als dispositius digitals està afectant a les seves relacions familiars i socials, però també al seu caràcter. Així, canvien bruscament d'estat d'ànim, s'aïllen, es desmotiven del que abans eren les seves aficions i els costa agafar el son. Cada vegada són més els individus que no saben comunicar-se si no és a través del mòbil.
En algunes escoles s'han adonat que als alumnes se'ls fa una muntanya llegir un llibre i han intentat seriarlos per capítols. És a dir, seqüencien la lectura dels clàssics, perquè d'altra manera no aconsegueixen que els llegeixin. Això té a veure directament amb la nostra capacitat d'atenció, que la tecnologia digital ha reduït de forma preocupant. El 2000, Microsoft va fer un estudi en el qual va calcular la capacitat d'atenció de l'ésser humà en dotze segons. Tretze anys després, va repetir el treball i es va comprovar que havia caigut a nou segons. Actualment, s'estima que les persones són incapaços de prestar atenció durant més de vuit segons seguits. Una pàgina web que no es descarrega en menys de tres segons és abandonada per gairebé la meitat dels usuaris. D'aquí l'èxit dels vídeos curts, concepte que ha entès la xarxa TikTok, dissenyada per editar i compartir vídeos de no més de quinze segons.
Recentment, vaig coincidir amb directius de grans marques i una de les idees que van exposar és que l'esport experimentarà profunds canvis, perquè a les noves generacions els costa cada vegada més passar-se dues hores en un estadi de futbol a Europa o en un pavelló de l'NBA en EUA en aquest temps necessiten fer més coses de mirar a un rectangle de joc i s'estan plantejant oferir més activitats per al mòbil o la tauleta perquè els més joves no perdin l'interès.
El problema s'agreuja en temps de teletreball. Quan passi el malson del coronavirus caldrà tornar a socialitzar, a gaudir de la natura, a desconnectar de les pantalles i a posar en valor els llibres. Pedro Baños proposa en el seu llibre 'El domini mental' que siguem capaços de formar una resistència que lluiti per no perdre l'autèntic coneixement. No fos cas que tingués raó Ray Bradbury quan va escriure a Fahrenheit 451: "No cal cremar llibres si el món comença a omplir-se de gent que no llegeix, que no aprèn, que no sap".
Aquests comentaris apocalíptics anti tecnològics ja fan angúnia, em recorden passats en els quals es condemnava la tele, el cotxe, la calculadora, i el que fos, fins i tot quan es va començar a escriure de forma massiva van dir que es perdria memòria. Els que ho diuen, en general, pel que he anat veient, no és pas que fossin uns grans llegidors.
ResponEliminaNo et diré que no Júlia, pero si que veig per exemple amb el meu net de 13 anys, que esta superenganxat al mòbil i de llegir ni de conya, tambè és cert que es cosa de l'edat, però de més grans tambè hi estàn igual d'enganxats.
EliminaNo te niego la buena intención, pero si la juventud es una enfermedad que se cura con los años, la adolescencia -que es algo que no enseñan en ninguna curso ni infoproducto- es el refugio de quienes no desean estar tan sanos.
EliminaLa adolescencia es aquella época de la vida en la que los padres se vuelven tontos, y no saben nada ni entienden de nada.
EliminaMi problema tengo, cuando voy en bici, con los comedores a dos manos de móvil, atados a él. Dejando una mano libre al andar, es otra cosa, no se pierde el sentido de la marcha y el equilibrio. Así que ,como buen samaritano, cuando paso al lado, les digo: una sola mano, es mejor que vas a tropezar.
ResponEliminaHace un par de días, el colmo, un señor de nuestra quinta andando tranquilamente por el carril bici atado a dos manos al móvil y con auriculares. Detrás, casi pegado a él(intencionadamente),tocando el timbre insistentemente,por fin se aparta. Le indico con amabilidad que no vaya con auriculares puestos, que es peligroso. Me responde, con amabilidad:-No llevo,los he dejado en casa-.Eran enormes y blancos....
¡Vaya! igual era ciego y no veía sus auriculares. Por cierto, eso del carril bici y los jubilados es un problema, a veces hay aceras muy anchas y en un aparte el carril bici, y los jubilados, casi todos van por el carril bici.
ResponEliminaEs verdad, la querencia de los jubilados por el carril bici, es sorprendente. Pobrecitos, como somos, me entristece el hecho.
Eliminales atrae como un imán, a veces como en el eix Macià hay una acera de 10 metros y ellos se van al carril bici
EliminaYo quiero un carril peatón jubiletas ¡¡¡¡
ResponEliminaho sento, ja està ple.
EliminaSiempre que he ido como pasajero en coches ajenos me ha encantado ver el panorama del exterior y recrearme en los detalles de lo que contemplo, a diferencia de cuando conduzco yo, cuando debo guardar la concentración en lo que tengo a mi alrededor ( y cada vez mas atención a causa de ciclistas temerarios y patinetistas suicidas ). Tenemos una ciudad rica en matices y cambiante, que merece ser observada en detalle.
ResponEliminaPero ocho de cada diez pasajeros que transporto trabajando van todo el trayecto con la nariz pegada a la pantalla, leyendo o viendo vídeos infumables ( a juzgar por el audio ). Menosprecian olímpicamente lo que sucede a su alrededor, sumergidos en un autismo voluntario y volcados en realidades ficticias y posiblemente mendaces.
Estos días se ha publicado un estudio en una revista médica realizado por psicólogos, en el que se detecta el descenso en la capacidad de concentración en los que realizan multi-tareas con móviles u ordenadores abiertos mientras realizan otra actividad.
El abuso de la tecnología nos va a convertir con el paso del tiempo en mentes simples, infantiles y bobaliconas.
Hi ha una anécdota atribuida a Goethe. En un viatge de Frankfurt a Berlin en un cotxe de cavalls, anava Goethe amb un deixeble, durant tot el viatge el deixeble no va parar de xerrari de preguntar cosas al mestre, en arribar al seu destí aquest li va dir, que li semblo mestre?. I aquest va contestar-li: Algú que durant tot el camí ha estat perdent el temps xerrant en comptes de mirar el paisatge no ha aprés ni entés res.
ResponElimina