💭Zizek torna a la càrrega. Després de l'èxit del seu opuscle Pandèmia (Anagrama), el popular filòsof eslovè publica en anglès noves cròniques dels mesos de covid: Pandèmia 2. Cròniques d'un temps perdut (OR Books, encara sense data de publicació a Espanya), dedicat a aquells "les vides diàries són tan miserables que ignoren la covid i la veuen com una amenaça comparativament menor". De fet, el llibre arrenca parafrasejant Shakespeare i diu que alguna cosa fa olor de podrit a Occident, com ho proven els brots pandèmics en centenars de treballadors carnis d'Alemanya
Amb la seva habitual barreja de marxisme i psicoanàlisi lacanià, Zizek (Ljubljana, 1949) -de qui Anagrama publica també ara Com un lladre en ple dia- examina els canvis que ha experimentat la societat en la pandèmia, les ànsies de "nova normalitat", els confinaments, els negacionistes i les polítiques a què ens podria abocar la pandèmia. Fins i tot transita pel Black Lives Matter, la correcció política o el sistema Neuralink d'Elon Musk per connectar els nostres cervells a computadores i si seguiríem sent humans compartint consciències amb els altres. Aquí van algunes de les seves idees:
"L'actual pandèmia cada vegada més s'ha convertit en un conflicte de visions globals sobre la societat. A l'inici, semblava com si cert tipus de solidaritat bàsica, amb l'accent en ajudar els més amenaçats, prevaldria; però aquesta solidaritat ha donat pas, com diu John Authers, a "una amarga batalla fraccional i cultural en què principis morals rivals xiulen com metafísiques granades (...) EUA s'ha dividit gairebé en dues nacions (... ) ¿Som llibertaris que rebutgen qualsevol cosa que limiti les nostres llibertats individuals? ¿Utilitaristes disposats a sacrificar milers de vides pel benestar econòmic de la majoria? ¿Autoritaris que creuen que només el control i la regulació estatal ens poden salvar? ¿Espiritualistas New Age que creuen que la pandèmia és un avís de la naturalesa, un càstig per la nostra explotació dels recursos naturals? Creiem que Déu ens està provant i a la fi ens ajudarà a trobar una sortida? Totes aquestes idees s'assenten en una visió específica del que són els éssers humans. Per això, per enfrontar la crisi, primer tots hem de convertir-nos en filòsofs". - JUSTO BARRANCO - lavanguardia.
¿Aïllament o dependència?
"El veritable problema de la pandèmia no és l'aïllament social sinó l'excessiva dependència d'altres, de llaços socials. Podem ser més dependents que en una quarantena? La crisi vírica ens ha fet totalment conscients del que David Harvey diu la nova classe treballadora: cuidadors en totes les seves formes, des de les infermeres als que ens lliuren menjars i paquets, buiden les nostres escombraries. Per als que vam poder confinar-, aquests treballadors es van convertir en la nostra principal forma de contacte amb altres en la seva forma corporal ".
La nova classe treballadora
"Contra el lema barat que tots estem en el mateix vaixell, en la pandèmia les divisions de classe han explotat (...) Som bombardejats per celebracions sentimentals d'infermeres en primera línia de la lluita contra el virus. Però les infermeres són només la part més visible d'una sencera classe de cuidadors explotats als quals la pandèmia ha visibilitzat ".
L'ecologia
"El llaç entre la pandèmia i els nostres problemes ecològics és cada vegada més clar. Podem arribar a controlar la covid però l'escalfament global exigirà mesures molt més radicals. Greta Thunberg encertava a l'assenyalar que "la crisi climàtica i ecològica no pot ser resolta amb els sistemes polític i econòmic actuals".
¿Economia o vides?
"La pandèmia ha afectat l'economia. D'una banda ha forçat les autoritats a accions que gairebé apunten a el comunisme: una forma de renda bàsica universal, sanitat per a tothom. Però és només una cara de la moneda. Paral·lelament hi ha grans corporacions pastant riquesa i sent rescatades pels Estats. Els contorns de l'coronacapitalismo emergeixen i amb ells noves formes de lluita de classes (...) el que més necessitem és un nou ordre econòmic que ens permeti evitar la debilitant elecció entre ressorgiment econòmic i salvar vides ".
Dol i desig
"Sovint llegim com de difícil s'ha fet fer el dol pels que moren, coneguts i desconeguts, quan els funerals habituals no són possibles. ¿Però no hi ha un altre dol més bàsic que impregna el nostre espai social? Vam plorar per tal abrupte d'una sencera forma de vida (...) El problema és que no podem organitzar les coordenades dels nostres desitjos, ens cal reinventar ".
Capitalisme sacrificial
"Què economia no pot sostenir les necessàries mesures sanitàries? El capitalisme global que demana permanent autoexpansió, obsessionat amb taxes de creixement i benefici. Com explica Marinov, 'l'instint de no ferir l'economia ens ha portat una economia arruïnada i un virus que s'ha expandit per tot arreu i serà molt difícil d'eradicar' ".
¿Comunisme?
"Crec que alguna cosa com una nova forma de comunisme haurà emergir si volem sobreviure (...) el capitalisme global no pot contenir aquesta crisi perquè en el seu centre el capitalisme és sacrificial, en comptes de consumir el benefici immediatament has reinvertir, la satisfacció completa ha de ser posposada (...) amb la pandèmia se'ns demana sacrificar les nostres vides perquè l'economia continuï, com la petició d'alguns trumpistas que els majors de 60 anys haurien d'acceptar la mort per salvar la forma de vida capitalista (.. .) Pot el capitalisme sobreviure a aquest gir en la vida diària en què estem molt més exposats a la mort? No crec. Mina la lògica de posposar el gaudi que li permet funcionar".
Quina naturalesa?
"No estem 'destruintint la naturalesa? la natura', només estem cocreant una nova en la qual no hi haurà lloc per a nosaltres. ¿No és aquesta pandèmia un exemple de nova i sinistra naturalesa? No ens hauríem de preocupar molt per la supervivència de la natura, sobreviurà, solament que canviada més enllà del nostre reconeixement (...) Una nova ètica global és necessària ".
¿Políticament correctes?
"Les protestes antiracistes fallen a l'estar dominades per la passió políticament correcta d'esborrar els rastres de racisme i sexisme, passió que s'acosta molt al seu oposada, el control de la pensada neoconservador (...) Què quedarà si descartem tots els autors en els que trobem traces de racisme i antifeminismo?
Tots els grans filòsofs i escriptors desapareixeran (...) Descartes és vist àmpliament com l'iniciador filosòfic de l'hegemonia occidental, que és inmanentemente racista i sexista. Però no hem d'oblidar que la posició de Descartes de dubte universal és precisament una experiència multicultural de com la pròpia tradició no és millor que les tradicions que ens semblen excèntriques: per a un filòsof cartesià, les arrels ètniques i la identitat nacional simplement no són una categoria de veritat (...) no hi ha feminisme modern ni antiracisme sense el pensament cartesià. Malgrat els seus ocasionals lapsus racistes i sexistes, mereix ser celebrat".
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
Ahora mi pregunta, FRANCESC ¿hay algo que tu, con tu experiencia, y me baso en lo que hemos hablado conjuntamente, no supieras?.
ResponEliminaY te diré más, ¿hay algo que no intuyas?. Es posible, de hecho lo es, que este filósofo sepa argumentar y ponerlo entre cuadernas, pero no es menos cierto que hace tiempo, mucho tiempo esto se veía venir, que lo comentamos, incluso por aquí, y que intuímos como y de que forma nos hace cambiar a todos, desde las empresas a la sociabilidad pasando por las escuelas, un concepto social arraigado desde generaciones. La relación, la distancia, el método de trabajo, la sociabilidad, los estudios, los exámenes, el trabajo desde casa, las nuevas telecomunicaciones, la soledad, la no relación sexual, los ligues, los grupos, el trasporte...¿qué es lo que no afecta?
Seguramente abrirá los ojos a más de un adormilado, pero sabemos lo que hay...y lo que vendrá: vendrá una hola de suicidios como la que hubo después del 11S en NY, y de la que nadie habló, pero a escala mundial. Ahora todavía no porque aún fluyen las ayudas, pocas o muchas. pero al tiempo.
Cuidate
Bé, res serà igual quan acabi la pandemia, tota una concepció del món actual, de la manera de viure, desapareixerà, si serà per a bé o per a mal, no ho sap ningú. Però el que si sabem és que a nivell mundial, es viurà d'una altra manera.
ResponEliminaSalut
ola va sin h. Perdona, chico,.. cert ya estamos viviendo de otra manera, de momento llevamos bozal y esto me parece que ya será peredne.
EliminaUn abrazo
Siempre he sido un buen nadador,acostumbrado a bañarme en las corrientes del Gualdaquivir,como en los rompeolas de Sitges,he salvado a varias personas de ahogarse.En todos los casos el problema era el mismo, perdida de control, ponerse nervioso,sentirse inmerso ,sin referencias,sin nada donde agarrarse.Lo que hacía,era nadar alrededor con los brazos abiertos,nunca cogerlo,crearle un espacio seguro,charlando con la persona de que moviera los brazos,si veía que dejaba de hacerlo,le daba pequeños golpes en ellos para que siguiera moviendolos y pequeños empujes en la dirección correcta.Al final,me decían,he podido yo solo,le respondía,pues claro...
ResponEliminaEstamos plenamente metidos en la pandemia,no vemos la salida,pero la hay,se trata de poner soluciones y se están poniendo.Hay que nadar con tranquilidad hacía la orilla.
CAR RES, el problema no es el actual, que lo es, sin duda, es lo que viene, es la pros-guerra, la post pandemia. Esto va a esquilmar todo lo que se ponga por delante, y nos guste o no , volveremos a la economía de 1970. Nuestros hijos y nietos se habrán de adaptar...nosotros, los que resistamos con las mascarillas del Lidel, ya estamos inmunizados y poco nos hace falta, pero chico, los que vienen tienen 20 años de pasarlas mal...Un abrazo
Eliminayo nado muy mal, tanto que más que nadar vago a la deriva...
EliminaMiquel,saldremos más reforzados,con más conocimientos del hecho.Mis nietos,al principio dejaron de dar clases no regladas,pero de inmediato las academias de inglés y música se adaptaron,pasando a sus clases no presenciales,por vídeo.Igual hicieron con las regladas.Mi dos yernos,igualmente se han adaptado al trabajo no presencial.Mi hijo,pequeño empresario de la restauración,ahora es repartidor de Amazon,hasta que acabe todo esto.Son ejemplos de cómo adaptarse a las circunstancias.Ha habido dos grandes guerra y una pandemia anterior y hemos aprendido y desarrollado nuevos instrumentos tecnológicos y productivos,que han representado,un aumento en la productividad y cada vez más fuerte.De una crisis siempre se sale con más desarrollo económico.
ResponEliminaNo lo voy a negar, CAR RES, yo me adaptaré si salgo de esta. Ahora todo lo hago por vidrio conferencia..vidrio culo de botella, eso si.
ResponEliminaUn abrazo
Miquel, saldremos de esta, de eso no te quepa la menor duda.
ResponEliminaOtra cosa es si como individuos y sociedad habremos aprendido alguna cosa sobre todo esto.
En cuanto a las secuelas, no soy tan pesimista. Tenemos claros ejemplos en el pasado siglo XX, una vez finalizadas las dos guerra mundiales, la población se esforzó en reconstruir las ruinas, y sobre todo, en gozar de la vida y olvidar los horrores pasados.
El recortar el tiempo de crisis, depende de los gilipollas que nos gobiernan ( aquí y en Madrid ) y se realiza una campaña de vacunación masiva rápida y eficaz ( ver el ejemplo de Israel ) poniendo a colocar vacunas a todo el personal disponible, y sin parar los fines de semana.
En marzo de 1.981, en el Cuartel de Instrucción de Marinería de Cartagena, 1.200 pipiolos ( yo entre ellos ) fueron vacunados en un solo día con TRES vacunas diferentes. Si hay voluntad, se puede hacer rápido y eficazmente.
Algunas cosas cambiarán, otras parecerán cambiar, y otras no cambiarán.
Las proporciones, las dejo a vuestra imaginación.
A vacunar a vacunar, que cantaba Paco Ibañez.
ResponEliminaHa habido una primera Guerra Mundial, después una segunda Guerra y la Humanidad ha salido adelante, en ambos casos con cambios superficiales, porque la Naturaleza humana no cambia, ni cambiará. En mi opinión y como le contaba a Miquel en su blog y coincidiendo con Rodericus, no se ha movilizado realmente a la sociedad y no se ha hecho porque nos tratan como a idiotas.
ResponElimina¿Porque no puedo hacerme pruebas asequibles en farmacias? muchas empresas las pagarían a sus empleados, ¿porque?. Cuando vengan las vacunas, que vendrán, pues todo el mundo activado para ponerla, médicos privados, públicos, de las mutuas, dentistas, todo el mundo. Se han ofrecido numerosos colectivos para ponerlas de forma altruista y ni siquiera se les ha escuchado, con la disculpa estúpida de la "Sanidad Pública". Una cosa no quita a la otra, la refuerza, que es diferente. En fin...
Un saludo
i esta es la tercera Guerra Mundial, solo que nos ha pillado despistados y hemos tardad0o en reaccionar. No es cierto, hay voluntarios que están poniendo vacunas, enfermeras jubiladas y gente así.
ResponElimina