En algun cap cap que un filòsof arribi a ser president de la Generalitat, d'ell diuen molt de dolent i res de bo, que si és el pitjor ministre de Sanitat del Món mundial, que si fa fila d'empleat de funerària o de funcionari. No va ser un mal alcalde de la Roca, segons diuen i tampoc ha estat un mal secretari d'organització del PSc. Com a ministre de Sanitat, de la mateixa manera que els seus col·legues, ha fet el que ha pogut, i no us deixeu enganyar, no ha estat dels pitjors (mireu el que tenim a casa), però si alguna cosa l'ha distingit, és que és una persona educada, que no aixeca la veu en va, ni insulta sistemàticament als seus oponents. I una persona d'aquestes característiques, mal que els hi pesi als independentistes i oposició en general és la persona idònia per conduir la gestoria els propers quatre anys. Un funcionari discret, educat i eficaç és la persona perfecta, i als il·luminats quatre anys a l'oposició també els hi anirà bé, a veure si deixen de somiar truites i toquen de peus a terra, que fa 10 anys que van marejant inútilment la perdiu i empobrint el país. Posem un filòsof a les nostres vides, per compasió.

Cioran tenia poca fé en els homes i menys encara amb els filòsofs: "Mirant les coses des del punt de vista de la naturalesa l'home va ser fet per viure cap a l'exterior. Si vol veure's dins de si mateix ha de tancar els ulls, renunciar a l'acció, sortir de la corrent. El que es diu «vida interior» és un fenomen tardà només possible per una disminució en les nostres activitats vitals: «l'ànima» va sorgir i es va desenvolupar a costa del bon funcionament dels òrgans.
Explica Pórfiro que Plotí tenia el do de llegir en les ànimes. Un dia, sense més preàmbul, li va dir al seu deixeble, molt sorprès, que no intentés matar-se i que emprengués millor un viatge. Porfirio va partir cap a Sicília: allà es va curar de la seva malenconia, però, afegeix ple de pesar, no va assistir a la mort del seu mestre ocorreguda durant la seva absència.
Fa temps que els filòsofs no llegeixen en les ànimes. No és el seu ofici, es dirà. És possible. Però llavors no ens ha de sorprendre que ja no ens interessin.