Ho comentava ahir, sobre l'us de la mascareta un cop aixecada la prohibició de portar-la per tot arreu,aspecte que no sé si el personal ho ha entés o se li ha explicat. Fet el ciclista treball de camp el primer dia en què ja no és obligatori portar les mascaretes pel carrer, l'he tornart a fer avui de manera pedestre i la confirmació és que de 60 en amunt la mascareta es majoritaria i de 60 en enrere hi ha de trot, meitat i meitat diria.

Suposo que ens hem acostumat de tal manera a la recomanació de portarla que l'hem incorporat a la vida de cada dia com un costum més, com la pràctica inconscient de les coses quotidianes? Tenim por? Som cauts i previsors? La resposta es que la gent gran le segueix portant en la seva majoria per precaució, tot i estar vacunats,  i per l'altra banda, com estarem tot el dia traient i posant-nos la  mascareta (quan entrem o sortim d'un botiga, quan s'acosta un desconegut o ens trobem un conegut) i, per què no dir-ho per mandra, per no haver d'estar tota l'estona, ara me la poso ara me la trec, en un espècie de striptease facial.

Dit aixó, la sensació de llibertat, de respirar a fons caminant pel carrer sense mascareta, és molt gratificant; ja m'he fet amb una bosseta per dur la mascareta FPP2 aquesta que és més resistent, i àpali, a treurem i posar-me la puta mascareta cada dos per tres..