Com cada any, al setembre començarà oficialment a la zona del Carib la temporada d'huracans i tempestes tropicals que periòdicament afecten tota aquesta zona. De fet, enguany s'han anticipat i ja n'han tingut un parell al Juliol. Coses del canvi i del climàtic. Pero s'ha d'advertir a la gent que no es preocupi, que a l'illa de Cuba, no hi ha cap problema, allí estan preparats pel que faci falta. Recordo que estant allí de vacances hi havia la tempesta tropical Rita, que venia a ser com una tramuntana amb vents de noranta per hora, però si és cert que altres huracans arriben sovint a l'illa, on curiosament és l'únic lloc de la zona on aquests fenòmens naturals no causen gairebé mai víctimes.
Llàstima de no haver-ho pogut gravar, però mentre s'acostava a Varadero la tempesta tropical Rita aquesta, la televisió cubana va aturar una de les seves emissions en directe d'una partida d'escacs (ho juro) i va sortir un meteoròleg d'allí, que és molt conegut, explicant el fenomen amb uns mapes que els he vist més moderns fa molts anys, tot i que s'ha de dir que el senyor aquest s'explicava molt bé, d'una manera molt didàctica, sistema per cert bastant usual a la televisió Cubana, i, per acabar-ho de reblar, més endavant oferien unes imatges gravades, ensenyant dos soldats de l'exèrcit cubà preparats pel que fes falta en cas de l'arribada de la tempesta. L'equipació era un pic, una pala, una corda i una càmara de pneumàtic de camió (de les que ens portàvem a la platja fa tres mil anys...). Ah! i el camió que tenien al seu costat per reforçar-los era un JHC rus (Joven hermano comunista, els deien) de la segona Guerra Mundial. La veu en off del locutor amb admiració i emoció continguda afirmava que el poble de Cuba podia estar tranquil ja que l'exercit revolucionari estava preparat per afrontar la tempesta tropical, un huracà o el que fes falta. Us asseguro que la imatge per a un europeu era al·lucinant. Visca Cuba!, si pot ser lliure, perquè allí si que estan ocupats.
A Cuba no hi ha miseria, ni es passa gana en el sentit literal de la paraula com pot passar a Haití o altres contrades, pero ni molt menys mengen el que volen, passa almenys a l'Havana vieja, un senyor amb una bicicleta i un cistell llençant (literalment) panets a la porta de les cases com si es tractes del diari, i tenen tabac i sucre cada més que els hi dona el govern, però els falta el més elemental, llet, aspirines, compreses, etc, els bolquers són un luxe. Recordo una frase d'un poema:

....siendo tantas sus carencias
que hasta carecen de nada.

A tall d'inventari, una anècdota que explicaba Carles Santamaria a el periódico: Arriba un home a casa amb una gallina viva que s'ha trobat, i li diu a la dona: la matem i la cuinem. La dona li respon que no té ni oli ni arrós. ni gas per cuinar-la. L'home resignat deixa anar la gallina, que, entusiasmada surt cantant: ¡Pa lo que sea, Fidel!, ¡Pa lo que sea, Fidel!