Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, miserere nobis - Cordero de Dios, que quitas el pecado del mundo, ten piedad de nosotros. Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, miserere nobis - Cordero de Dios, que quitas el pecado del mundo, ten piedad de nosotros. Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, dona nobis pacem - Cordero de Dios, que quitas el pecado del mundo, danos la paz.

Aquest text de l'oració Agnus Dei, de sempre que m'ha cridat l'atenció. Començant pel qui tollis, que de fet es pronuncia quitolis, de quitar (treure), després que, molta gent no diu miserere, sinó misere, suposo que de miseria. Però el millor, el que és superfort, és que un bé a banda de tenir pietat de tots nosaltres, tregui o llevi els pecats de tot el món. Que be el bé, que no se si s'ha salvat dels diacrítics o ha caigut víctima dels entesos de la cosa aquesta de les parauletes, coneguts com els anorreadors de diacrítics. Però tornant al tema anterior, que un be de Deu, no un bé de Déu que vol dir molt, no!, ho escriure en castellà pel dubte dels diacrítics. Que un 'Cordero de Dios' ens hagi de salvar i treure tots els pecats i a més a més donar-nos la pau, bé o be. Això és per fer-s'ho mirar. De fet en la Bíblia hi abunden els animals, el bé, el colom, el vedell, el moltó, el boc, el lleó, el cavall, l'ase, el que se'l va empassar una balena i encara em deixo algun. Ah!, i Noé (no com animal) sinó com a recollidor de totes les espècies d'animals a la seva arca. 

Ai senyor, és ben cert que els teus camins són inescrutables i una mica rars, començant pel misteri de la Santíssima Trinitat, això sí que és un misteri, la mare de tots els misteris, el desideratum de tots els misteris, el acabose de tots els misteris, el sumsum i el corda dels misteris misteriosos.


ABRAHAM

Déu li ordena que elimini

el fill d'una coltellada. 

Els caps dels camps d'extermini 

eren també gent manada. 


Joan Oliver, Pere Quart