Aquesta setmana he llegit que la pandèmia va elevar la pobresa el 2020 al major nivell des de la Gran Recessió de 2008. Un de cada quatre catalans és pobre. Un de cada tres si parlem de població infantil. segons Save the Children. És una situació agreujada per les diferents crisis, però només és aixó. Es tracta d'una pobresa estructural. Com som incapaços de fer un pacte de país contra la pobresa? Dretes, esquerres, nacionalistes d'una o altra bandera, hi ha algú que estigui a favor de mantenir aquesta dada, que no deixa de ser la punta de l'iceberg d'una infinitat de problemes? Des del fracàs escolar, els problemes de salut mental fins a l'explotació o la delinqüència. Estem condemnant a centenars de milers de nens i nenes a unes vides marcades per la desigualtat. Com podem ocupar tants debats, tantes pàgines, tants esforços en altres qüestions i tan poc en una tragèdia que afecta l'epicentre de la nostra societat?

Que a Catalunya ja existia pobresa d'abans, sense parlar d'aquesta pobresa periòdica en la qual se sol caure quan es va acostant el final de mes, és una evidència que alguns pretenen negar no sé bé amb quina intenció. Suposo que senten el seu fals patriotisme ferit o vilipendiat per la trista realitat. Quan s'acaben els diners, s'acaben per a tot i si no es pot pagar una factura de llum, el normal és que ja s'hagin quedat moltes altres necessitats pel camí. Ni parlar de despeses quotidianes i comunes dels considerats no bàsics. D'aquests, molts hem hagut de resignar-nos a oblidar-nos sense més, i no estic parlant de capricis, sinó de primeres necessitats. I encara bo de l'ajut dels avis, un doble ajut, físic i económic, sort n'hi ha, però no es aquesta la solució ideal, i els avis estan començant a acabar ja els seus propis recursos. També els menjadors socials están posant un parxe  nodrint de les necesitats bàsiques als més necessitats, com Càritas o La Congregació de la Mare Teresa de Calcuta entre altres, però són aixó pegats, no solucionen el problema, es que no el poden solucionar. Estem marcats per la pobresa. I parlem molt poc d'ella o la camuflem utilitzant termes vergonyants. No ens agrada parlar de pobresa, sembla que fins i tot molesta. Ja se sap, això és cosa de pobres.