2 d'abril de 2020, un home descansa al centre "Aurore" per a persones sense llar i persones migrants a París, enmig del tancament del coronavirus. Un estudi avançat publicat dimarts 7 de juliol de 2020 de l'agència estadística del govern francès INSEE, mostra que les taxes de mortalitat es van duplicar entre els immigrants de l'Àfrica subsahariana, fins i tot triplicant-se a la regió de París, en ple brot de coronavirus francès, que mostrava el càstig de la pandèmia, l'impacte sobre negres, migrants i altres minories sistemàticament ignorades. (Foto AP/Francois Mori)

Àfrica com un repositori de mà d’obra. Un mercat de la carn on acudir per pagar-nos les pen­sions. Un lloc del qual drenar impunement homes i dones perquè vinguin a eixugar-nos les llàgrimes quan siguem vells. Àfrica com una plantació de treballadors a disposició del patró europeu. El conte de la serventa versionat com El conte de l’africà . Ells neixen i creixen per ser-nos útils. No tots. Només seixanta milions fins al 2050. Els més forts, sans i treballadors. - Josep Martí Blanch. 

Això diuen, de bona fe i amb d’altres paraules, les Nacions Unides, el Centre Wittgenstein i el Centre per al Desenvolupament Global, segons ha explicat Xavier Mas de Xaxàs a La Vanguardia (11/7/2021). Informes i prediccions que pretenen soscavar les polítiques antiimmigració de “l’Europa fortalesa” demostrant-ne el seu sense sentit per la via del materialisme econòmic.

Si el racisme i l’antiimigració creixen per l’amenaça cultural percebuda per molts europeus, convencem-los de la seva estupidesa per la butxaca: ¿Qui pagarà la teva pensió? ¿Qui et canviarà els bolquers quan ho necessitis? ¿Qui recollirà les teves deixalles? ¿Qui conduirà els teus trens? ¿Qui posarà en marxa les ciutats quan tu, blanquet de cara, no siguis més que un tros de vell que només compta les hores entre pastilla i pastilla?.

La demografia diu que tots aquests estudis tan ben elaborats estan farcits de veritats com temples. Però, encara que sigui sense pretendre-ho, resulta ofensiva una aproximació tan mecanicista al futur de seixanta milions d’africans. Els necessitem, doncs els agafem, que per això hi són. Els seus llocs d’origen, les seves famílies, l’aportació que podrien realitzar a les seves comunitats ens deixa indiferents. Primer, nosaltres. Europa convertida en un vampir succionant la sang de la joventut africana. Es dirà que ells volen venir o, en el pitjor dels casos, que necessiten venir. I també és cert. Però que sigui veritat que la sacarina endolceix no altera la naturalesa amarga del cafè.

El racisme nega a l’altre la condició d’igual i el converteix en un enemic. És l’Europa fortalesa que ja tenim entre nosaltres. L’economicisme adverteix en l’altre un benefici material i deixa al marge l’humanitarisme. És un perllongament del colonialisme. Només que practicat sense sortir de casa. Anem pel camí de sumar el pitjor d’una cosa i de l’altra.