Avui fa 52 anys que Neil Armstrong  va trepitjar la Lluna. Milions de persones han evocat immediatament com ho van viure aquell 1969 i la frase "Un petit pas per a l'home però un gran pas per a la humanitat". A mi em va quedar gravat fa anys un poema deliciós de Martí i Pol que rebaixa les temptacions llunàtiques. Diu així: 


El trobo memorable perquè escenifica amb senzillesa quotiodiana la magnitud de les fites entre l'ambició i la necessitat de tocar de peus a terra, entre la transcendència i la rutina. La humanitat progressa a base de grans gestes i petites proeses, a cops d'efecte i a cops d'escombra. Això en el millor dels casos: quan avança, quan els passos són endavant. Hi en pensat avui en veure als Bezos Brothers, donant un tomb per l'espai d'onze minuts. No crec que en Miquel els hi haguès dedicat cap poema. Ni en Miquel, ni en Martí, ni en Pol.