Sovint em dóna la sensació que no estem atents a les notícies que són realment importants, i ens perdem enmig d'informacions menors o fins i tot fútils. I això que a l'agost se suposa que com no passa res, aquest tipus de notícies com la que explico a continuació hauria despertar el nostre interès. Clar que aquest agost ha estat informativament parlant molt intens. La noticia l'han publicat la majoria de digitals, però no ha aconseguit la dimensió que per la seva importancia crec que es mereixía.
"L'enginyer gallec Enrique Veiga ha desenvolupat un sistema capaç d'extreure aigua potable de l'atmosfera. El seu invent ja s'utilitza en zones on escasseja aquest recurs. Enrique Veiga, un enginyer gallec de 82 anys, és el creador d'un dels invents de moment. Es tracta d'una màquina capaç d'extreure aigua potable de l'atmosfera fins i tot en les condicions atmosfèriques d'un desert. Aquest aparell ja ha començat a utilitzar-se en algunes zones rurals de Namíbia i fins i tot en un camp de refugiats libanès, i també a Haití.
Veiga va crear el primer prototip en la dècada de 1990 durant una sequera que va afectar a Espanya. Ja en 2015, aquest enginyer es mostrava molt optimista amb el seu projecte. Ara, la seva empresa Aquaer, amb seu a Sevilla, ha creat una línia de màquines amb les que espera ajudar les regions on més escasseja aquest recurs.
El sistema d'aquesta companyia espanyola utilitza un mecanisme elèctric similar a el de l'aire condicionat que refrigera l'aire fins condensar-. Però aquest aparell funciona fins i tot a temperatures de 40ºC i amb humitats de només el 10% o el 15%. Una màquina de mida petita pot arribar a extreure entre 50 i 75 litres en una sola jornada, mentre que una versió més gran pot arribar als 5.000 litres diaris.
"Ens preguntaven d'on sortia l'aigua" - Segons va explicar Veiga a Reuters, "l'objectiu és ajudar a la gent i arribar a llocs com camps de refugiats que no tenen aigua potable. La nostra idea no és només fer un dispositiu que sigui efectiu, sinó també que sigui útil per a les persones que han de caminar quilòmetres per buscar aigua o fer pou". "Als pobles de Namíbia que vam visitar, la gent no s'ho creia. Ens preguntaven d'on sortia l'aigua", afegeix l'enginyer gallec.
El 2017, l'invent de Veiga va cridar l'atenció d'un inversor vietnamita, Nhat Vuong, qui va fundar una organització sense ànim de lucre anomenada Water Inception per portar una de les màquines de Veiga a un camp de refugiats a Trípoli, al Líban. Vuong, el treball del qual es centra ara en reduir els costos de l'electricitat, assegura que està "molt content" amb el funcionament dels extractors d'aigua potable."
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
Je,je,con el abuelete en lo que se entretiene. Pero también es recurrente, la noticia de sacar agua o de hacer llover. Pero hay un principio de la Física, que nos dice más o menos, que el rendimiento en cualquier proceso ha de ser positivo. Para, obtener esa agua, qué utiliza, electricidad, gasolina...En el caso del aire acondicionado, se condensa agua de la atmosfera(efecto secundario) y se enfría el ambiente, que es lo que se persigue, pero a base de consumir gran cantidad de electricidad que al precio que está hoy día, cualquiera lo pone. Muy cara le saldría este agua, casi preferible traer garrafas de 6 litos de Mercadona que no llegan al euro/garrafa.
ResponEliminaYa explica Vuong que están trabajando en abaratar el consumo de electricidad, no se si a base de paneles solares. Pero el invento me parece fantástico y está funcionando en diferentes países.
ResponEliminaEl problema no es traer agua en garrafas, que es fácil, el problema es lo que cuesta y lo que acaba llegando a destino. Hace años, mandaba mi empresa sacos de harina a África, el coste era muy grande y por el camino en cada frontera se perdían sacos, este es el problema, la corrupción de estos estados africanos.
Yo lo veo por los árboles de Gran Canaria, que recogen la humedad del aire y la depositan en cubos hechos para tal menester. Y hay rejillas gigantes que recogen el rocio de la noche, o la humedad de las nubes y va cayendo el agua por las rejillas y se deposita en cubos. Y eso no cuesta un céntimo, sólo la rejilla. Hay métodos formas y maneras, lo que no hay es la actitud de hacerlo, porque interesa en cierta manera toda la sofisticación de la miseria. OBG´s, dineros, ayudas, industrias que trabajan para ello, logística que hay que pagar, intermediarios, propagandas...En esta época donde todo se comercializa no habrá de ser menos la pobreza.
ResponEliminaUn abrazo
Está bé aixó que expliques de Canaries. En el fons el que falta és bona voluntat, ganes de solucionar el problema per part dels Governs. Si alguna cosa sobra al món, és l'aigua.
EliminaSalut.
Los Dragos son árboles que los indigenas canarios adoraban por su facilidad de captar el agua.
EliminaDoncs sí, i els camells se la foten tota.
EliminaEn algunos desiertos los indígenas utilizan el mismo principio de condensación realizando un agujero en el suelo y cubriéndolo con un plástico transparente. El agua condensada se recoge en un envase dentro del agujero.
ResponEliminaCombinando estas máquinas con paneles solares se puede conseguir un buen rendimiento a bajo coste.
Tres metros cúbicos diarios pueden dar para las necesidades de varias familias.
Ahora bien, todo acaba dependiendo de la buena voluntad de los políticos "corruptibles" locales
Ahora bien, todo acaba dependiendo de la buena voluntad de los políticos "corruptibles" locales. Aquest és el problema, com li explicava a Carlos de quan enviàvem farina a l'ÀFRICA.
ResponEliminaQualsevol cosa, solució, invent ...s'entopa amb el mateix. Mercet, economia, diners, i per descomptat corrupció i corruptelas; no oblidem les petites que juntes fan feix.
ResponEliminaSalut, F4rancesc.
Anna Babra
Per aixó cal reivindicar actes com el d'aquest jubilat gallec.
ResponEliminaSalut.