Avui és el Dia Internacional de l'Alfabetització, la jornada escollida per les Nacions Unides per remarcar la importància de la lectoescriptura. De fet, un dels vint Objectius de Desenvolupament Sostenible per a l'any 2030 és reduir el percentatge de població mundial que no sap ni llegir ni escriure. Obliden les Nacions Unides que molta gent que sap llegir no llegeix.

Semblava que tot això de l'analfabetisme ja era història, però la pandèmia ha posat de manifest com les diferències econòmiques poden deixar enrere nens i nenes a l'hora de seguir el curs escolar per falta de recursos. I això que aquí incumbeix una petita part de la població total; en altres països on el sistema educatiu és més fràgil ha fet que molts s'hagin quedat sense escola durant dos anys, amb les greus conseqüències que això tindrà per al seu futur. Actualment saber llegir i escriure ja no és suficient. Per això, aquest any l'ONU posa el focus en la bretxa digital, que el confinament ha accelerat.

La bretxa digital no és només un problema físic d'accés als nens a les xarxes. El nou repte és que tots tinguin accés a les tecnologies digitals perquè no augmentin les desigualtats. És evident que ara mateix són unes eines tan imprescindibles com conèixer l'abecedari. 

Les Nacions Unides s'obliden dels nous analfabets, ja que es podria dir que els nadius analògics són els nous analfabets, i en aquest assumpte hi ha molta feina per fer, només cal fer una volta per qualsevol caixer automàtic, o comprobar les dificultats que tenen moltes persones grans per comunicar-se i actuar digitalment amb el seu banc, l'administració, o a les xarxes socials.