La més inversemblant de les profecies de TikTok és que l’espècie humana haurà sobreviscut fins al 2714. Que difícil la tessitura del Prat, un ‘zeitgeist’ en petit dels temps que ens ha tocat viure - 0lga Merino - elperiodico.cat/ca/

Encara no s’ha donat –o no ha transcendit, compte– la gran abducció extraterrestre que augura el nou Nostradamus. L’esdeveniment havia de passar aquest 11-S, en el 20è aniversari del fatídic atemptat contra les Torres Bessones, quan un ens galàctic procediria a segrestar 4.000 terrícoles. En un primer moment, al llegir la predicció a internet, vaig pensar, ostres, que se m’emporti, però, ben mirat, res de bo augura que el marcià, o qui sigui, vingui a buscar «treballadors qualificats», ja que delata les seves intencions; vaja, que no els vol precisament per a un estiueig astral. Tampoc sembla gaire excitant que la destinació sigui un planeta de nom tan prosaic, com de rotonda: Pròxima B.

El flamant endeví, anomenat Aery Yormany, predica a les xarxes socials en lloc de fixar-se en el vol de les aus o les vísceres d’animals sacrificats, com en l’antiguitat. Assegura haver viatjat en el temps fins al 2714 –s’ignora si l’any escollit amaga regustos processistes–, un futur llunyà des d’on ha pogut entreveure l’hecatombe que s’està coent. ¿Més catàstrofes, oracle? ¡Però si ja vivim a la sèrie ‘Black Mirror’! ¿Huracans? ¿Epidèmies? ¿Pluja àcida? Ja ho hem vist tot; també una explosió nuclear, i repetida. ¿Que alguns obtindran superpoders? No, gràcies (l’home amb raigs X als ulls acaba arrencant-se’ls a la pel·li). En aquest moment de la civilització, algunes de les prediccions de Yormany, amb gairebé un milió de seguidors a TikTok, semblen lleugeres com pessigolles, ja sigui el descobriment (¡per fi!) de l’Atlàntida, que els ximpanzés desenvolupin la capacitat de parlar (més soroll sobre el soroll) o que els extraterrestres s’arribin a infiltrar en diversos governs (estalviarem al lector acudits al respecte). D’entre totes les profecies, la més inversemblant, havent-se desplaçat el viatger set segles en el temps, passa perquè l’espècie humana hagi sobreviscut fins aleshores, malgrat el seu esperit predador, malgrat el canvi climàtic. Que difícil, per cert, la tessitura de l’aeroport del Prat, un ‘zeitgeist’ en petit, l’esperit dels temps que ens ha tocat viure: trepitjar el fre o la distòpia.