dimecres, 15 de setembre de 2021

L'ERECCIÓ DE BORRÀS

 


El president de Parlament (o la presidenta, per ser precisos) és una figura institucional l'acció política del o la qual es circumscriu a l'hemicicle. No estic dient que no pugui actuar des d'una perspectiva ideològica i que hagi de ser un càrrec asèptic, però sí que ha de tenir una certa prevenció a l'hora d'exercir una responsabilitat tan alta. Una pulcritud, un mirament escrupolós. Per això estic estupefacte davant l'actitud de la presidenta Laura Borràs. S'em fa difícil entendre la seva oposició frontal a ERC, continuada i explícita, i la seva erecció com a veritable cap de l'oposició. La situació ratlla l'esperpent. Atorga una medalla als represaliats (que alguns rebutgen, perquè la represàlia arriba, en part, de la mateixa Generalitat), accepta les crítiques i advoca pel simbolisme com a mesura de pressió del legislatiu que presideix a la institució on està incardinat el legislatiu. I abans, critica la taula de diàleg amb el de "la pobresa" de les concrecions d'Aragonès, quan és ella que no concreta si està a favor del símbol, de la lluita concreta o de la hipocresia com a arma de futur. O està preparant la candidatura per presidenta (de la Generalitat) o no ho entenc. - Josep Maria Fonalleras, a elperiodico.cat/ca/. 

Ja va optar a Presidenta de la Generalitat Sr.Fonalleras, i no s'en va sortir; Borràs, com Paluzié, el que és, és tòxica, deslleial i gens conscient de quin és el seu paper institucional. Criticaven a Torra dient que era més activista que President, i Borràs cau en el mateix error. Que lluny està de Carme Forcadell, el mateix Torrent, o qualsevol altre dels seus dignes antecessors. Borràs, ès una vulgar agitadora política, pura brossa no reciclable, la veu del seu amo, un tal Puigdemont.


Share This

7 comentaris:

  1. Pues chico... te voy a decir un secreto entre tu y yo..a mi me pone cantidad, pero temo que me flagele con su indiferencia, eso no podría asumirlo.
    Ummm
    Salut

    ResponElimina
  2. Si et fot una cleca en tomba, tÉ la deixo, ja saps que jo sóc més de la De Cospedal. Mira que som rarets, Oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que me gustan de "posibles" con ideas imposibles ¡¡¡
      Salutte

      Elimina
  3. Bueno sí, se puede considerar agitadora, pero no se sale de la legalidad(por ahora),mucho ruido y pocas nueces. Concede la medalla a los sufridores y mártires del 1-O y la deposita en el Museo de Historia, mira que bien, que fina y prudente ella. Eso sí, cambiando de modelitos continuamente y una sonrisa en los labios. Siempre que la veo actuar por televisión, me digo que buena pareja hacen ella y Puigdemont(pareja política).La prefiero a la agría y racista Núria de Gispert. Va de gustos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Gispert fa bona a la Borràs, quin desastre de dona. A mi me gusta cuando caminan juntos ella y Aragonés, parecen Tip y Coll.

      Elimina
  4. ¡¡ Cuidaoooooooo Miquél !!, que la Borrás tiene pinta de ser "mistress" de cuero negro con látigo, y te gastarías una fortuna en la farmacia comprando "betadine" y esparadrapo después de hacer realidad tu fantasía.

    Esta señora tan solo es una carraca, la han nombrado para agitarla y meter ruido.

    De "raritos" nada, amigos míos. Mi debilidad también es la Cospedal, la veo como una dama que usa un "negligee" para irse a dormir en sabanas de satén.

    Y mirad, a mi también me "ponía" la Forcadell cuando arengaba a las masas en las diadas. Me imaginaba ese ardor guerrero puesto al servicio de una mejor causa.....¡¡ Ufff !!. Últimamente está bastante apagada la pobre, lo de pasar por el "talego" desgasta lo suyo.

    ResponElimina
  5. Jo he pensat el mateix quan el Miquel deia que li agradava, té fila de cuiro negre i fuet a les natges, pobre Miquel, no sap que està en perill. Sort que l'has avisat.

    ResponElimina