El president de Parlament (o la presidenta, per ser precisos) és una figura institucional l'acció política del o la qual es circumscriu a l'hemicicle. No estic dient que no pugui actuar des d'una perspectiva ideològica i que hagi de ser un càrrec asèptic, però sí que ha de tenir una certa prevenció a l'hora d'exercir una responsabilitat tan alta. Una pulcritud, un mirament escrupolós. Per això estic estupefacte davant l'actitud de la presidenta Laura Borràs. S'em fa difícil entendre la seva oposició frontal a ERC, continuada i explícita, i la seva erecció com a veritable cap de l'oposició. La situació ratlla l'esperpent. Atorga una medalla als represaliats (que alguns rebutgen, perquè la represàlia arriba, en part, de la mateixa Generalitat), accepta les crítiques i advoca pel simbolisme com a mesura de pressió del legislatiu que presideix a la institució on està incardinat el legislatiu. I abans, critica la taula de diàleg amb el de "la pobresa" de les concrecions d'Aragonès, quan és ella que no concreta si està a favor del símbol, de la lluita concreta o de la hipocresia com a arma de futur. O està preparant la candidatura per presidenta (de la Generalitat) o no ho entenc. - Josep Maria Fonalleras, a elperiodico.cat/ca/. 

Ja va optar a Presidenta de la Generalitat Sr.Fonalleras, i no s'en va sortir; Borràs, com Paluzié, el que és, és tòxica, deslleial i gens conscient de quin és el seu paper institucional. Criticaven a Torra dient que era més activista que President, i Borràs cau en el mateix error. Que lluny està de Carme Forcadell, el mateix Torrent, o qualsevol altre dels seus dignes antecessors. Borràs, ès una vulgar agitadora política, pura brossa no reciclable, la veu del seu amo, un tal Puigdemont.