ANÉANTIR
23.2.22
El principal fenomen de la rentrée literària hivernal ha estat Anéantir, vuitena novel·la de Michel Houellebecq, l’escriptor francès més llegit a l’estranger. El llibre se situa al 2027, concretament a la campanya electoral de les presidencials posteriors a un hipotètic segon mandat de Macron. El personatge central és l’assistent del ministre d’Economia, a través del qual l’autor analitza el tema central de la seva obra: la decadència del món occidental.
La França del 2027 que projecta Houellebecq és un país que ha reeixit a reindustrialitzar-se, mitjançant el proteccionisme, però on la robotització ha provocat un alt atur i un desencantament generalitzat. La principal amenaça global no és cap coronavirus, sinó els ciberatacs, exemplificats en les accions terroristes d’una organització que s’inspira en la filosofia antitecnològica de Ted Kaczynski (Unabomber) i el ludisme. Aquest pronòstic coincideix, certament, amb el Baròmetre de Riscos d’Allianz, en què 2.650 experts de tot el món han identificat les amenaces cibernètiques com el principal risc empresarial.
D’altra banda, la novel·la és molt crítica amb la superioritat moral de l’esquerra que, controlada per una elit parisenca privilegiada, s’ha apoderat del discurs mediàtic dominant, fet que ha conduït a una societat d’una “normativitat quasi feixista, que, a poc a poc, ha infectat cada petit racó de la vida quotidiana”. Una esquerra que, com escriu Miquel Puig a Els Salaris de la Ira, es troba “paralitzada intel·lectualment pels dilemes que planteja la immigració”.
La regió que Houellebecq imagina més afectada per l’atur és el Nord-Pas de Calais, esdevinguda famosa a partir del film Benvinguts al nord, de Dany Boon. Curiosament, un dels meus millors amics és ch’ti i, en parlar-li del llibre, m’ha explicat que votarà Zemmour a l’abril. De fet, les enquestes donen a Zemmour i Le Pen més del 30% dels vots. Una realitat complexa i de la qual hauríem d’aprendre.
Més enllà de la política i els vaticinis provocadors, Anéantir també tracta de l’acceptació de la mateixa finitud en el context del postcristianisme. Potser és, paradoxalment, l’obra més esperançadora de Houellebecq i un homenatge a les persones anònimes que se sacrifiquen no per grans ideologies, sinó per ajudar els seus éssers estimats. Potser aquesta és, precisament, l’última gran ideologia del segle XXI.
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
CRÓNICAS DE GAZA
JR.MORA/PEDRIPOL/MALAGÓN A CTXT
EL PAÍS DE NOX A WORDPRESS
Cargando última publicación...
PUBLICACIONS RECENTS
BLOCS
-
-
HOY Presentación de la antología de Roque Dalton en el Liguria de Lastarria - HOY LUNES 5 de octubre, a las 19:30 hrs. al Bar Liguria del Barrio Lastarria (Merced #298, Santiago Centro), para que nos acompañen a la presentación de la...
-
LA PÀGINA - Lletres i fils: tardor-2026Cada capvespre, na Teresa s'asseia al costat del seu padrí davant d'aquella vella màquina d'escriure verda. Ell sempre deia que ...
-
La escuela que enseña - *Artículo publicado en el diario ARA:* Hace poco me preguntaron cómo me imaginaba la escuela a la que me hubiera gustado ir. La pregunta es pertinente co...
-
L'espectacle únic de l'eclipsi total de sol 2026. - Hem tingut el privilegi i la sort que amb un grup d'amics, i l'organització de POL Viatges, ens vam traslladar al municipi d'Horta de Sant Joan, a la Terra...
-
-
FERRETERIA VITAL - *Hola a todos.* *Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.* *Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las pestañas, y...
COMENTARIS
-
ADMINISTRADOR
- Francesc Puigcarbó
- SABADELL, Barcelona, Spain
SEGUIDORS
ESTADÍSTIQUES
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
Copyright ©
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
6 Comentaris
No se adonde vamos. Las clases más bajas votan extrema derecha.
ResponEliminaLa diferencia entre el que cobra más y el que menos en la misma empresa es abismal. En consecuencia la clase media desaparece, la baja, aumenta y la alta ya es élite.
Las máquinas hacen el trabajo del hombre, pero no cotizan.
Y las nuevas generaciones vivirán peor que la mía.
No es normal.
Salut
No és molt sant de la meva devoció Houellebecq, però en algunes coses encerta en la seva visió del futur que ens espera, Quan a les máquines, ja estan estudiant si han de cotitzar a la seguretat social, però només ho estan estudiant, de moment,,
EliminaLeí que en 1955, a la creación de Dysneilandia en California, el director cobraba 28 veces más que el último que cobraba en el parque de atracciones.
ResponEliminaHoy la diferencia entre el director y el último que cobra es de 1.400 (aproximadamente) veces más.
Una locura que pasa en muchísimas empresas globalizadas, y que hace que la desaparición de la clase media sea una realidad.
Un abrazo
Els rics cada vegada són més rics, i els pobres més pobres, més la classe mitjana que estaria dins del grup dels menys pobres.
EliminaNo entenc l'èxit d'aquest autor qui, més enllà de la seva ideologia, tema en el qual no vull entrar, no m'agrada gens, literàriament parlant. A França és que ho promocionen tot.
ResponEliminaSaben vendre bé la burra els francesos, i Houellebecq ho sap i se n 'aprofita, dient-els-hi el que volen escoltar.
Elimina