El principal fenomen de la rentrée literària hivernal ha estat Anéantir, vuitena novel·la de Michel Houellebecq, l’escriptor francès més llegit a l’estranger. El llibre se situa al 2027, concretament a la campanya electoral de les presidencials posteriors a un hipotètic segon mandat de Macron. El personatge central és l’assistent del ministre d’Economia, a través del qual l’autor analitza el tema central de la seva obra: la decadència del món occidental.
La França del 2027 que projecta Houellebecq és un país que ha reeixit a reindustrialitzar-se, mitjançant el proteccionisme, però on la robotització ha provocat un alt atur i un desencantament generalitzat. La principal amenaça global no és cap coronavirus, sinó els ciberatacs, exemplificats en les accions terroristes d’una organització que s’inspira en la filosofia antitecnològica de Ted Kaczynski (Unabomber) i el ludisme. Aquest pronòstic coincideix, certament, amb el Baròmetre de Riscos d’Allianz, en què 2.650 experts de tot el món han identificat les amenaces cibernètiques com el principal risc empresarial.
D’altra banda, la novel·la és molt crítica amb la superioritat moral de l’esquerra que, controlada per una elit parisenca privilegiada, s’ha apoderat del discurs mediàtic dominant, fet que ha conduït a una societat d’una “normativitat quasi feixista, que, a poc a poc, ha infectat cada petit racó de la vida quotidiana”. Una esquerra que, com escriu Miquel Puig a Els Salaris de la Ira, es troba “paralitzada intel·lectualment pels dilemes que planteja la immigració”.
La regió que Houellebecq imagina més afectada per l’atur és el Nord-Pas de Calais, esdevinguda famosa a partir del film Benvinguts al nord, de Dany Boon. Curiosament, un dels meus millors amics és ch’ti i, en parlar-li del llibre, m’ha explicat que votarà Zemmour a l’abril. De fet, les enquestes donen a Zemmour i Le Pen més del 30% dels vots. Una realitat complexa i de la qual hauríem d’aprendre.
Més enllà de la política i els vaticinis provocadors, Anéantir també tracta de l’acceptació de la mateixa finitud en el context del postcristianisme. Potser és, paradoxalment, l’obra més esperançadora de Houellebecq i un homenatge a les persones anònimes que se sacrifiquen no per grans ideologies, sinó per ajudar els seus éssers estimats. Potser aquesta és, precisament, l’última gran ideologia del segle XXI.
No se adonde vamos. Las clases más bajas votan extrema derecha. La diferencia entre el que cobra más y el que menos en la misma empresa es abismal. En consecuencia la clase media desaparece, la baja, aumenta y la alta ya es élite. Las máquinas hacen el trabajo del hombre, pero no cotizan. Y las nuevas generaciones vivirán peor que la mía. No es normal. Salut
No és molt sant de la meva devoció Houellebecq, però en algunes coses encerta en la seva visió del futur que ens espera, Quan a les máquines, ja estan estudiant si han de cotitzar a la seguretat social, però només ho estan estudiant, de moment,,
No entenc l'èxit d'aquest autor qui, més enllà de la seva ideologia, tema en el qual no vull entrar, no m'agrada gens, literàriament parlant. A França és que ho promocionen tot.
La maquinaria
-
La maquinaria. Viñeta del 27/04/2024 en CTXT No me voy a enrollar porque
estoy convencido de que ya no queda bicho viviente que no conozca la
historia de l...
Mosaic Girona presenta...
-
Mi buen amigo Francesc, artesano del mosaico hidráulico, y cuya empresa Mosaic
Girona, radica en Salt (Girona), nos presenta su último trabajo. En este
e...
«No me iré», de Dareen Tatour
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioFirmaron en mi nombreY me convirtieron
enUn expediente, olvidadaComo la colilla de un cigarrillo.La nostalgia me
destro...
HUMANISME FINÈS I AMORS POSSIBLES
-
*Fallen Leaves (Kuolleet lehdet/Fulles mortes)* és una pel·lícula de
coproducció finesa i alemanya, de l’any 2023, escrita i dirigida per Ari
Kauris...
1896
-
Mediante técnicas de coloreado y remasterizado, podemos ver hoy, como era
la vida de nuestros antepasados, abuelos o bisabuelos, según sea el caso.
Nos situ...
Mala gente que camina y va apestando la tierra...
-
Mientras uno sigue transitando su propio tiempo y el espacio que le prestan
y que quieren negarle los que se creen dueños de la finca española, no
aca...
El pequeño emperador y brotes verdes.
-
*Y ahora, si no me haceis caso, dejo de respirar...*
Hace ya unos años estuve en China, allí se llamaba a los niños "pequeños
emperadores" porque, co...
Begoña Gómez
-
La maniobra de Pedro Sánchez es muy peligrosa para España. Pretende salir
en defensa de su mujer, Begoña Gómez, acusada de corrupción y tráfico de
influe...
Cruda Amarilli
-
Claudio Monteverdi (1567- 1643)
Giovanni Maria Artusi (1540-1613) nunca quiso pronunciar el nombre de
Claudio Monteverdi (1567-1643). Estaba anclado e...
Malalletra, un any més
-
Aquest any vam tornar a inaugurar el Sant Jordi amb un concert dels
Malalletra a la llibreria Ona. Us deixo unes fotos del mestres Joel Codina,
que sempr...
PERFECT DAYS - WIM WENDERS
-
¿Cuántas veces has pensado ?
¡Vaya asco de trabajo, de día... de vida!
Os presento la historia de un hombre...
¡Que consigue hacer de l...
Evoluciones
-
Creo que los primeros síntomas fueron evidenciándose paulatinamente. El
primero de ellos, posiblemente, era aquella actitud dudosa en el momento de
salir d...
Any nou - Año nuevo - New Year
-
Video; imatges i musica; Gentlitesa de l'autor: * Guillem Albertson* des
d'Islandia
Video: imágenes y música: Gentileza del autor *Guillem Albertson* ...
Any Joan Fuster 2022
-
En motiu del centenari del naixement de l'assagista i escriptor Joan
Fuster aquest 2022 estarà dedicat a rememorar la seva figura i llegat.La
Generalitat ...
Primero de Mayo: la lucha sigue siendo el camino
-
En 1890, se estableció como Día Internacional de los Trabajadores, en
homenaje a los Mártires de Chicago ejecutados y a las 5.000 huelgas
simultaneas que s...
6 Comentaris
No se adonde vamos. Las clases más bajas votan extrema derecha.
ResponEliminaLa diferencia entre el que cobra más y el que menos en la misma empresa es abismal. En consecuencia la clase media desaparece, la baja, aumenta y la alta ya es élite.
Las máquinas hacen el trabajo del hombre, pero no cotizan.
Y las nuevas generaciones vivirán peor que la mía.
No es normal.
Salut
No és molt sant de la meva devoció Houellebecq, però en algunes coses encerta en la seva visió del futur que ens espera, Quan a les máquines, ja estan estudiant si han de cotitzar a la seguretat social, però només ho estan estudiant, de moment,,
EliminaLeí que en 1955, a la creación de Dysneilandia en California, el director cobraba 28 veces más que el último que cobraba en el parque de atracciones.
ResponEliminaHoy la diferencia entre el director y el último que cobra es de 1.400 (aproximadamente) veces más.
Una locura que pasa en muchísimas empresas globalizadas, y que hace que la desaparición de la clase media sea una realidad.
Un abrazo
Els rics cada vegada són més rics, i els pobres més pobres, més la classe mitjana que estaria dins del grup dels menys pobres.
EliminaNo entenc l'èxit d'aquest autor qui, més enllà de la seva ideologia, tema en el qual no vull entrar, no m'agrada gens, literàriament parlant. A França és que ho promocionen tot.
ResponEliminaSaben vendre bé la burra els francesos, i Houellebecq ho sap i se n 'aprofita, dient-els-hi el que volen escoltar.
Elimina