Pere Aragonès, president de la Generalitat, va elevar ahir el to de la resposta de l'independentisme al cas d'espionatge de desenes dels seus dirigents denunciat dilluns per la revista The New Yorker. Si dimarts va manifestar que congelava les relacions de la Generalitat amb el Govern central, ahir el president va amenaçar de deixar sense estabilitat parlamentària l'Executiu espanyol, cosa que va semblar una clara al·lusió a retirar el suport que els republicans donen al Govern de coalició integrat per PSOE i UP. Tot plegat, si el Gabinet de Pedro Sánchez no dóna explicacions satisfactòries. Dit en altres paraules, el Govern de la Generalitat considera aquest cas prou greu per paralitzar el procés de diàleg amb el Govern espanyol, i fins i tot per retirar-li el suport al Parlament, comprometent la seva viabilitat.
Ja vaig comentar abans-d'ahir sobre aquest tema i com havia reaccionat Margareth Tatcher davant un cas similar, més greu encara, ja que hi va haver dos morts. Alberto Saiz va dir ahir en unes declaracions: Ni confirmo ni desconfirmo. No confirmar no és el mateix que “desconfirmar”, que implicaria una confirmació prèvia, però és que no podia contestar res més. Els serveis secrets són secrets, tan secrets que ja veurem si s'aconseguirà saber a qui li toca el rebre per l'espionatge del Catalangate.
Atesa l'actitud de PSoE i Pp, em fa la sensació que ni Rajoy ni Sánchez, en saben massa de l'assumpte, és per això que cap dels dos s'acarnissa amb l'altre, quan en altres circumstàncies la gravetat de la situació seria aprofitada pel no culpable. Dic no culpable, per que aquí no hi ha innocents. Però primer caldria veure com de greus són els fets, perquè els Serveis Secrets han fet el que havien de fer, que per això estan, per dur a terme la feina bruta dels governs, perquè si no ja no caldria que fossin secrets. Aquesta obvietat ens porta a deduir que segurament ni Rajoy ni Sánchez estaven al corrent de l'assumpte, que algun alt càrrec dels Serveis Secrets o de l'entorn del Pp o Psoe, van ser els que van activar aquesta operació, com ja va passar amb el Finado Fernandez i el seu espionatge als del procés. De vegades passa que hi ha un excés de zel en els subalterns del Govern que s'extralimiten en les seves funcions, però com que ho fan per amor a la pàtria, se'ls perdona i fins i tot se'ls condecora.
La veritat és que abans o després, Gobierno i Govern estan condemnats a seure i parlar. Els errors comesos en una relació poden ésser atribuïbles en igual o diversa mesura, a les dues parts. La bona notícia és que es poden corregir. Per això calen esforços d'aquestes parts. El Gobierno ha de donar més explicacions de les que ha donat fins ara. I el Govern s'ho ha de pensar dues vegades abans de trencar ponts que va costar molt estendre, o de retirar suports que fet i fet podrien conduir-lo a una escena governamental i parlamentària més adversa. Fins i tot és possible que aquesta situació inesperada ajudés a una entesa que altrament potser no s'hauria produït. En la línia de pragmatisme que tant irrita els seus socis, mantenir el diàleg seria el més correcte.
Aquí, en la Sexta,,mientras disfruraba de la comida del medio día,el Farreras ha llegado a la conclusión de que para cada caso(60),han necesitado un permiso de un juez del Tribunal Supremo,eso son muchos permisos y quien ha pedido tantos permisos.Porque entre tantos y lo que se tarda,la verdad no parece muy eficaces nuestros servicios secretos.Que vamos ,hubiesen dado otro segundo golpe de estado a la catalana y ni se enteran,como en el primero.
Para colmo,nuestro President, con voz potente para su tamaño(me recuerda un sargento semana).Va y dice,algo así:-No vamos a tolerar,que se DUDe,de nuestra colaboracion y fidelidad a este gobierno y podemos romper esta situación-.,en tono más bajo,jejeje...Vamos a pedir responsabilidades.Vale,asi se habla valiente.Ya veremos en que queda todo.
En agua de borrajas va a acabar. En cuanto al miniyó de President, me hace gracia por que intenta poner cara de serio, pero no cuela.
Sí, pone una cara de enfado, que ni la de mi nieto cuando le quitan el móvil.
Lo chungo de todo esto es que mientras los que tenían que ir a trabajar, esta mañana, se encontraban que los ferrocarriles de cercanía los dejaban tirados. Ya podrían haber ido para quejarse, pero para eso no, que tenemos nuestro orgullo. Que diferente a los tiempos de Pujol y su eterna sonrisa.
Es eso, pone cara de niño aparentemente enfadado, pero no cuela. Lo de los ferrocarriles si que es para estar enfadado pero no con él, sinó con el Gobierno. Rodalies depende de Madrid, fíjate que bien van los Ferrocarriles de la Generalitat, y llevan quejándose y pidiendo el traspaso desde tiempos inmemoriales.
Es de guión de Gila:
- Oigaaaa..¿son los servicios secretos?..Ahhh, que no saben, claro, porque son secretos.. Bueno, pues eso, que si son que no me escuchen a partir de las 8...nooo, nooo, no les tengo manías... es que viene mi suegra y grita mucho y claro, con los gritos ustedes no se van a enterar de lo que hablamos.
Vale, siiiiiiiiiii...mañana les llamo y les digo a la hora que me pueden escuchar. Noooo, no se preocupen que nos levantamos tarde...no nos les haremos madrugar. De nada hombre, a mandar, para eso estamos...
És ben bé entre Gila i Berlanga. Tipical Spanish
No seamos cínicos ni crédulos, jamás ningún gobierno dará explicaciones de lo que hacen, o escuchan los servicios secretos. Y siempre pueden alegar "desconocimiento" de los detalles de las operaciones.
Por cierto, no solo el servicio de inteligencia español tiene acceso al programa "Pegasus", lo tienen los gobiernos de media Europa, EEUU, Pútin y los chinos.
Y si yo fuese el director de los servicios secretos, habría dado orden de espiar hasta a la portera del "honorable", para no dejar cabos sueltos.
Tot és un exercici d'hipocresia, els serveis secrets estan precisament per aixó, per espiar a tot quisqui, no fotem. A mes, aquests es volien independitzar. que es pensàven que els altres es mamaven el dit.