"Divendres passat, José Antonio González no va matinar. Un company de feina li va demanar unes hores abans canviar el torn. Que si no li importava, perquè a ell li venia molt millor fer el matí. González no va dubtar ni un segon. En lloc d'entrar a les set del matí i sortir a les dues del migdia, començaria a les dues i acabaria cap a les deu de la nit. González, un tipus de barri simpatiquíssim i de la broma segons els seus familiars, va esperar aquestes hores d'espera al seu habitatge d'Orcasitas. A les dues va acabar de dinar, es va refrescar i va sortir per la porta xiulant amb el seu uniforme verd de polièster de treballador de la neteja. Quan va sortir, l'asfalt de Madrid registrava prop de 40 graus. Era pitjor que obrir la porta del forn de casa. Tres hores més tard, tot i endur-se de casa dues ampolles d'aigua de dos litres i un polvoritzador casolà per ruixar-se la cara cada dos per tres, va morir. Els serveis d'emergències van arribar alertats per un veí que el va veure desplomar-se al carrer de Vallecas que escombrava dia rere dia. La temperatura del cos superava els 41 graus. Un cop de calor el va deixar inconscient. Més tard, va morir a l'hospital després d'un infart. Tenia 60 anys".

Ara els diuen netejadors, però tota la vida se'ls ha dit escombriaires. Els recordo bé, sobretot en els dies de fred a l'hivern, empapussats en vestits de pana verda netejant els carrers. Els recordo vestits així, venint a la meva casa per a demanar respectuosament les estrenes (el aguinaldo) a canvi d'una targeta en la qual els escombrariaires del barri et desitjaven Bon Nadal. Sento per ells la mateixa admiració que pels cambrers, un ofici en el qual avui resulta cada dia més difícil trobar mà d'obra espanyola. Que et netegin les voreres i llevin d'ella les coses que no podem imaginar és digne d'admiració. No hi ha sou que pagui això. 
Ha hagut de morir un escombrariaire perquè ens assabentem que aquest treballador estava vestit amb la seva roba reglamentària fabricada de “polièster”, potser el material més inadequat per a un ofici com aquest. Ha hagut de morir aquest treballador perquè l'Ajuntament de Madrid i l'empresa contractada parlin ara de la necessitat de flexibilitzar la jornada laboral, una cosa inaudita que no sap un com una cosa així no estava recollit en un conveni, tant per als dies de calor com de fred. Que un sàpiga, des de fa dècades els agricultors detot el país matinen, treballen unes hores i tornen a les seves cases abans del migdia. O simplement no surten. A sant de que sinó aquests agricultors dinaven al migdia a les 12 i no a les 3 de la tarda. Malgrat aquestes mesures ahir un altre escombriaire de Madrid va patir un cop de calor, resta greu en un hospital.