Si la nostra classe política tingués alguna sensibilitat davant la destrucció que provoquen els incendis, algú els hagués citat, almenys esmentat, en el recent debat sobre l'estat de la nació, encara que només fos per dir: “Estat de la nació, en flames ”. I no val al·legar que en aquelles dates no havien començat els focs, perquè ja s'havien produït diversos paorosos. Entre ells, el de la serra de la Culebra, el més gran de la història coneguda.

Si els partits tinguessin consciència dels riscos de la geografia després de diversos estius de muntanyes calcinades (74.000 hectàrees l'any passat) i després de tot el que s'ha dit de l'escalfament global, algun hauria inclòs la lluita contra el foc al programa electoral. No he llegit tots els programes, però només recordo referències genèriques a la seva inquietud ecologista, en faltaria més.

Si algun president autonòmic tingués una gran preocupació per la conservació de la seva riquesa natural, hauria presentat algun projecte en el discurs d'investidura, i sobren dits d'una mà per explicar els que ho van fer. Els altres es van expressar de manera tan vaga com ho podria fer un col·legial en un exercici de redacció. Si la lluita contra el foc fos una prioritat dels governs (i no només d'Espanya), se li dedicarien recursos humans, econòmics i tècnics. Les forces polítiques més sensibles (Els Verds) exigirien dotació pressupostària suficient. Els que es queixen tant de l'augment del pressupost de defensa, segurament farien una excepció amb la UME, la Unitat Militar d'Emergències, la millor creació de Rodríguez Zapatero.

I si, com demanava ahir aquest diari, hi hagués una autèntica política forestal, no tindríem el caos administratiu que tenim, perquè mirin la quantitat de ministeris que, almenys en teoria, tenen alguna competència, a més de les administracions autonòmiques: Agricultura, Transició Ecològica , Interior, Defensa, les tres vicepresidències i el superministeri del senyor Bolaños, encarregat de coordinar-los a tots.

Com que aquest és el panorama, no tinguin gaires dubtes: aquest país se seguirà cremant. Això sí: el Rei i el president del Govern tindran un motiu per acostar-se a l'Espanya que pateix i crema. Perdó: una petita part de l'Espanya que pateix i crema. Com deia avui un tertulià, hem passat de l'Espanya buidada a l'Espanya cremada.- Fernando Ónega.