Arran de la darrera reunió de la taula de negociació entre Gobierno i Govern. encara que des d'alguns sectors s'acusarà Pedro Sánchez de vendre's als independentistes, el guanyador per golejada a la negociació ha estat el Govern espanyol: ni s'ha parlat, ni es parlarà d'amnistia i autodeterminació, que són les banderoles que els republicans van reivindicar al seu dia per justificar el seu vot afirmatiu a la investidura de Pedro Sánchez a canvi de la taula de negociació. El camí perquè l'independentisme oblidi aquest objectiu i s'acomodi de mica en mica a una versió que emuli acords d'índole més clàssica i menys teatral entre partits –com el del Majestic del 1996 entre populars i convergents– no es pot recórrer en un sol dia. Però en això hi ha l'ERC d'Oriol Junqueras i Pere Aragonès i per això serveix i servirà la taula. Quina necessitat tenen els uns i els altres de fer fora Laura Borràs, si no la necessiten, ni és per als uns i els altres la més mínima molèstia, ni tan sols un simple gra al cul.

Potser no sigui corrupta, però resulta que l'han enxampat amb les mans al correu electrònic, i tot per un error d'una funcionària de correus. Quina manera més rara de perseguir políticament algú, res. La Laura se n'ha anat, sense haver estat, i se n'ha anat amb mal estil, amb la ràbia a la boca i la mirada irada contra tots els hipòcrites que segons ella l'han crucificada, quan ella sola s'ha penjat de la creu, sense que cap esquadró suïcida del front d'alliberament de Palestina hagi anat a acomiadar-la, ni tan sols hi han anat tots els seus. Laura no ho sap veure, però no ha fet bé la seva feina. Ara, temps tindrà per reflexionar...