{ads}

# BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO - SUE...

DES D'AQUELL MOLINET



HBO ha modificat els cartells amb què anuncia les pel·lícules que ofereix. Quan surt algun actor fumant, desapareix el cigar o la cigarreta. Fa un segle, Stalin feia esborrar la imatge de Trotski de les fotos. Aleshores es feia amb aerògraf, però des de fa dècades es fa amb Photoshop, que és més fàcil i ràpid. Ho explica Monzó al seu article d'avui a la vaguardia, però el fet perpetrat no és nou, ja fa un parell d'anys va censurar una pel·lícula mítica com Alló que el vent s'endugué. Ho vaig comentar en aquest article.

SEÑORITA ESCAL·LATA - 11.6.20



La plataforma de streaming HBO Max retirava aquest dimecres del seu catàleg 'Alló que el vent s'endugué, l'oscaritzada pel·lícula dirigida per Victor Fleming. Una cinta que és Història de cinema i que ha estat molt criticada durant anys per oferir una visió idealitzada de l'esclavitud i perpetuar estereotips racistes.
La decisió arribava un dia després que el diari Los Angeles Times publiqués una columna d'opinió, signada per John Ridley, guionista de la pel·lícula 12 anys d'esclavitud, que carregava contra la cinta a l'entendre que "glorifica" l'esclavitud durant la Guerra de secessió, "ignora els seus horrors i perpetua els estereotips més dolorosos per a les persones de color".

El debat no és nou i ressorgeix quan menys se l'espera. En aquesta ocasió ha estat un clàssic de cinema el que ha fet disparar les alarmes al si del bonisme mundial, reobrint de pas un vell debat, a saber; aquest que pretén empastifar l'art amb una pàtina de correcció política, alló tan terrible del políticament correcte. No és nova aquesta censura, només cal recordar com va desaparèixer el sempitern cigarret de la comissura dels llavis de Lucky Luke dels seus dibuixos, o la pipa de Monsieur Hulot de Jacques Tati substituïda per un molinet de paper groc al metro de Paris. I ja posats s'hauria de prohibir la Bíblia, per obscena i violenta, i moltes de les bones pel·lícules de la història de cinema.
La pregunta és: ¿a on ens portarà tant bonisme idiota?. ¿Fins a quin punt eludir el nostre passat és una bona solució a l'hora d'abordar el nostre present?, l'art no es deu ni es pot revisar, màxime quan depèn del seu temps i el seu context socio-polític.

L'eufòria revisionista produeix monstres. Aproximar-se a una obra amb la mirada del segle XXI pot arribar a tacar encara més la imatge. "Una pel·lícula és filla del seu temps, intentar corregir 'Alló que el vent s'endugué' ens pot portar a intentar corregir el seu temps i això és una cosa que no està en la nostra mà". Com diu l'historiador de cinema Luís E.Parés, 'Alló que el vent s'endugué' és un melodrama, que l'ùnic el que pretenia era emocionar a la gent i eriçar el pèl, és a dir, tot és polític i està bé que intentem extreure lectures polítiques de gairebé tot, però no que busquem finalitats polítiques en aquelles coses que no les van tenir, crec que avui en dia hauriem de poder transcendir d'aquest tipus de lectures i fer una lectura realment artística".

De moment doncs, la señorita Escal·lata continuarà podent dir alló de: "juro por Dios que nunca más volveré a pasar hambre".

Publica un comentari a l'entrada

12 Comentaris

  1. No va a quedar una película, una obra literaria, una estatua, una sola pintura si pasamos el filtro de la "corrección actual".

    El "Guernica" se puede censurar por hacer apologia de la violencia, ¡ o no ?. Hay un niño muerto.

    Estoy hasta los bemoles de "ofendiditos" a los que en el fondo, les duele que los demás pensemos por nuestra cuenta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fixa't que al Juny del 2020 ja teniem ofendiditos, o gilipollament correctes.

      Elimina
  2. Flaire que en John Ridley veu minvar els seus ingressos pels drets de guionista i toca campanes per cridar l'atenció. Hi ha molta hipocresia arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No acabo de veure que hi té a veure Ridley amb aixó.

      Elimina
    2. Dic que sembla com que Ridley aixeca aquesta opinió de manera interessada. Jo tampoc veig que aquesta pel·lícula exalti l'esclavisme. Simplement és d'un altre temps

      Elimina
  3. Es que creo esa película no dignifica el esclavismo. Hay un momento en la película que se ve que los Confederados, antiabolicionistas sureños favorables al esclavismo, se unen para crear lo que después pasó a denominarse Ku Kux Clan.
    Allí la escena es muy clara y deja en el lugar que corresponde las ideas de los terratenientes sureños.
    No entiendo tanta gilipollez. Ya me voy preparando para no volver a ver las entrevistas a Josep Plá que le hacía Soler Serrano, por lo del humo del cigarrillo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i Montserrat Roig a Joan Fuster, fumant i bevent, i no precisament s'aigo.. I la clave?

      Elimina
    2. En cada capítulo de La Clave se cargaban dos paquetes de Ducados, y la pipa del Balbín parecía una locomotora de vapor. Aquí, los "ofendiditos" aguantarían solo treinta segundos sin chillar "anatema". Y no recuerdo un programa mejor de debates en toda la historia de la TV en España.

      Elimina
  4. Nosotros,hemos visto con agrado esta película, el color,las escenas,ni nos dábamos cuenta del fondo de la discriminacion,ni de la injusta realidad que nos mostraba.No ocurre lo mismo con las personas de hiy día,pienso que para los afroamericanos,será insufrible .Mejor que duerma en algún cajón. Que quede para la historia del cine
    Bueno este Barcelona es otro,funciona.
    El cine de la época nazi,fue de una calidad fotográfica, como nunca se había conseguido.Hoy día a nadie se le ocurre su reposición,cualquier frase,ofendería.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el fondo la pelÍcula expone la realidad de la época, como muchas otras. Sed de mal, se tendría que censurar por que Welles es un policía corrupto. O, para machismo y discriminación el planeta de los Simios, y así podríamos seguir y acabaríamos censurando todas las películas, obras de teatro y novelas.

      Elimina
  5. No es censura.,las plataformas(ya lo he dicho otras veces),basan su negocio en los resultados y en el aumento continuo de contratos.Son muy sensibles al respeto a las religiones y al multiracismo positivo,bajo este concepto entiendo lo ocurrido.Son libres de selecionar lo que creen bueno para su negocio.
    Antes,solía poner la película alguna cadena,como pasa con las clásicas ,pero que yo sepa no pasa lo mismo,pienso que la sensibilidad de la sociedad cambia

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sensibilidad de la sociedad es la misma que un elefante dentro de una cacharrería, lo que sucede es que esta sociedad cada vez es más puritana y ofendidita que diria Rodericus.

      Elimina