Saramago va anticipar com reaccionarien ciutadans i governs davant d'una malaltia infecciosa nova, greu i desconeguda. S'imposarien mesures dràstiques. S'aïllaria els malalts i els contactes. Es justificarien abusos en nom del bé comú. Els governs es veurien desbordats. Els valors morals, qüestionats. S'agreujaria l'etern conflicte entre egoisme i solidaritat. Salveu-vos qui pugui o millor units? Aflorarien la ràbia i la resignació, la por i l'esperança. Tot això es troba ja a la novel·la Assaig sobre la ceguesa de Saramago, publicada el 1995, vint-i-cinc anys abans que sorgís la covid, i que es representa al Teatre Nacional de Catalunya fins al 30 d'octubre.
Curiosament, res d'això apareix als vaticinis futuristes de Harari, que va escriure el 2016 a Homo Deus. Una breu història del demà que “és probable que grans epidèmies amenacin la humanitat en el futur només si la pròpia humanitat les creï al servei d'alguna ideologia despietada. L'era en què la humanitat estava indefensa davant d'epidèmies naturals probablement s'ha acabat”.
Té la seva ironia que un Assaig sobre la ceguesa aporti més llum que un historiador que ens va oferir 21 lliçons per al segle XXI. Vint-i-una lliçons publicades el 2018 que ignoraven la inevitabilitat que abans o després arribés una pandèmia. El contrast entre la lucidesa de Saramago i la miopia de Harari té una explicació fàcil. Saramago basa el seu relat en les emocions humanes: com reaccionaran les persones davant d'una epidèmia devastadora que no comprenen?
Harari basa el seu en l'admiració per la tecnologia: els avenços amb què els Homo sapiens hem controlat la natura ens converteixen en Homo deus. Per descomptat, psicologia i tecnologia estan connectades. És la capacitat de transformar el món amb eines –la tecnologia– allò que defineix la humanitat, diu l'arqueòleg Eudald Carbonell, i utilitzem tota mena de tecnologies amb entusiasme.
Però per comprendre el present i predir el futur, i per decidir com regular l'ús de genomes i xips, els humanistes que pensen primer en les persones són probablement millors guies que els gurus que idolatren les màquines.
Si tot els sembla molt abstracte, pensin en exemples pràctics. Recorden les apps de rastreig de contactes de covid? Les podíem instal·lar al mòbil per alertar-nos si havíem estat al costat d'una persona infectada o per informar els altres si els infectats érem nosaltres. En un món d'androides, aquestes apps haurien reduït l'impacte de la pandèmia. Al món real de les persones han estat un fracàs. Saramago, sense saber tant d'enginyeria però més de psicologia, ho hauria vist venir. - Josep Corbella - lavanguardia.com


(Per a un examen més exhaustiu de les inconsistències de Harari i les seues conseqüències, podeu llegir aquest excelent artícle que li va dedicar Darshana Narayanan publicat a Current Affairs.)