Mentre a les nostres estimades institucions tenim centenars de polítics de segona, dirigint la gestió i prenent decisions sobre sectors i indústries que coneixen d'oïdes, tenim la desgràcia que pocs són els exemples de lideratge per part d'experts. Però hi ha certes àrees en què, per objecció, o potser perquè hi ha major visibilitat de possibles talents a retornar i tenim molta gent valida trucant a la porta de la direcció i gestió, no succeeix amb tanta assiduïtat.
Quan el bioquímic Mariano Barbacid va tornar a Espanya per dirigir el CNIO entre 1998 i 2011, sonava a fitxatge galàctic, així com la seva substituta, María Blasco, que encara segueix dirigint aquest centre de referència dedicada a la investigació, diagnòstic i tractament del càncer.
Aquesta institució es lliura del nepotisme i endogàmia que campa per la península. M'alegra especialment algun dels seus últims fitxatges, com la polivalent investigadora Eva Ortega-Paino, que ha retornat al seu Madrid natal després d'una llarga carrera a Suècia i Noruega per dirigir el Biobanc del CNIO. 

Aquest exemple de bona i continuada gestió em porta a recordar un escrit de fa temps en que em plantejava que de fet el que necessitem per conduïr el pais, no són polítics, sinó gestors eficients.

 Necessitem gestors

Que quedi clar que no m'agrada ni crec en l'actual sistema parlamentari de la partitocràcia, però tampoc crec en el assembleari que és el més semblant a Can Garlanda. Qualsevol que hagi treballat en una empresa mitjana o gran, sap que perquè aquesta funcioni ha d'haver algú que mani, que gestioni i delegui els càrrecs en profesionals, i per això a nivell de País, el que sobra i no val són els partits polítics, només calen gestors professionals per gestionar - valgui la redundància - la gestoria. Perquè en el fons, El Govern Espanyol o el de la Generalitat no són més que una gestoria que administra les normes i instruccións que li venen donades des de Brussel·les.
Els partits polítics són el gran error, la xacra de la democràcia, el major error que ha comès mai aquesta. Si algú és capaç de donar-me una sola raó que justifiqui els partits polítics li prendré en consideració, però no m'ho creuré, ni li faré cas, no existeix. Potser en altres èpoques podien tenir algun sentit, però actualment com els sindicats, són dos ens que no serveixen per a res ia sobre costen molts diners a l'Estat. I de la mateixa manera que actualment no hi ha res que distingeixi un partit de l'altre banda dels tics que per guió els corresponen, entenc que haurien de suprimir ja, que els gestors professionals gestionin les gestories de cada país i un consell de savis vigili als gestors. L'estalvi econòmic seria brutal, i la quantitat de problemes que evitaríem enorme, ah! i tot, perquè les coses funcionessin, només caldria, i un gestor té, una qualitat de la qual els polítics no saben ni el nom, ni l'aplicació ni el seu significat, es diu sentit comú i professionalitat.
He de manifestar però, que la gestoria té també un problema, en el fons el mateix problema que els partits polítics o les religions: el factor humà, i aquest no hi ha déu que l'arregli, I el més segur és que aquesta gestoria acabés en una dictadura.
Per tant, el que necessitem són polítics que legislin per obtenir efectes a llarg termini, no un titular per demà, ni estar pendents de l'ùltim twit. Que es preocupin de la ciutadania, no de les seves batalletes. Que vulguin governar, no trontollar i treure pit. Polítics que negociïn amb habilitat, discretament. Discreció, si us plau! No volem més de polítics que posen, es fan selfies, Que no se sap si el que volen és millorar el país o triomfar a twitter.
És evident que hi ha diputats, alcaldesses, ministres… competents, treballadors, dialogants. Estic convençut que són majoria, pero la maquinaria ndel partit els engoleix i envileix. Si no separem el gra de la palla, ens arrisquem que ells també acabin al carrer, substituïts per dictadors i pallassos. Pero mentre les llistes electorals siguin tancades, no hi har es a fer.