Feijóo va arribar a la presidència del PP després d'assassinar Pablo Casado, en olor de multituds, permetent-se presumir de tenir un amic sindicalista, reivindicant el centre i el “bilingüisme cordial”. Sense que ningú dubtés per un segon, després de ser entronitzat com a gran esperança del partit, que tindria marge de sobres per acabar amb el bloqueig del CGPJ que després ha mantingut, despullant la intenció de controlar l'orientació de la Justícia.
Tot s'ha esfumat, inclosos alguns punts a les enquestes i bona part de la transferència de vot del PSOE al PP, segons ja indiquen algunes enquestes i els bons coneixedors dels seus budells.
Hi ha dues opcions. La primera és que, efectivament, estiguem presenciant el cop d'Estat permanent que no es cansa de denunciar la dreta més dura, sempre des de les seves intactes posicions de poder. Que la Catalunya els carrers de la qual van cremar fa molt poc estigui a punt de convertir-se en un Estat independent o de ser escenari de l'esclat d'una guerra civil. Que Espanya es trenqui, s'acabi, no aguanti més. Per això, a la setmana dels Pressupostos, el principal partit de l'oposició hagi de relegar per sentit d'Estat una cosa tan poc important com l'economia dels espanyols per recórrer als clàssics: Catalunya, terrorisme i la il·legitimitat de l'esquerra per governar.
La segona possibilitat és que tot sigui cartró pedra i ningú es prengui de debò Feijóo. És més, ni ell mateix, en primer lloc. I que tot es tracti d'una pantomima assajada, dins d'això que alguns anomenen “relat”, que imperdonablement justifica com un recurs retòric les barbaritats més grans si estan al servei d'una tàctica electoral, desposseint les paraules del seu veritable significat. D'aquesta manera, 'tocava' dir que Espanya viu “el malson més gran que ha viscut mai”. No és res personal. No us ho prengueu tan a pit. Cal entendre-ho.
El veritable problema de Feijóo és el mateix que va tenir Casado: la dificultat per liderar, una paraula que, segons va dir Felipe González al seu dia, vol dir “fer-se càrrec de l'estat d'ànim de la gent”. El seu veritable problema és la incapacitat per posar sobre la taula un projecte creïble i autònom davant de poders mediàtics, empresarials i rivals interns.
Doncs bé, diria que en el cas del personatge, és anar de Guatemala a Guatepeor, o potser és la persona indicada, és molt fantxenda i prou ignorant, dos dels requisits imprescindibles per aspirar al càrrec.... vegeu sinó un lleu esbós del mateix individuu...

I és que a Feijóo, el canvi de Galicia per Madrid se li ha entrevessat, no se sap moure amb soltura per la "Villa y Corte", més aviat s'arrossega i va perdent pistonada planxa rere planxa... Dilluns al Senat en va donar una mostra mes en recriminar a Sánchez que els representants de Poemos no assistissin a les sesions del Senat. Clar, no hi van perquè Podemos no té cap representant al Senat, i això que al Madrid polític ho sap tothom, ell ho desconeixia, i suposo que els seus assessors també, això, o que treballen per Ayuso. En tres dies va confondre la prima de risc amb el tipus d'interès; donant malament, i a la baixa, la xifra d'afiliats a la Seguretat Social i criticant que Brussel·les no hagués aprovat l'excepció ibèrica quinze minuts després que aquesta ho fes.

Més exemples del personatge....

"El presidente de la Xunta se insinúa a una joven actriz durante una cena con jóvenes simpatizantes del PP gallego: "Voy a ser breve porque he quedado con María" - Publico.es" - Va ser en un sopar amb joventuts del Pp, i es va fer el fatxenda com un jovencell enamorat. Tot un personatge Alberto Núñez Feijóo de qui n'he recuperat aquesta anècdota durant la campanya electoral a les últimes Gallegues, que no se sap ben bé perquè el varen dur a la presidència de la Xunta que ocupa actualment. La tradició d'ignorància dels polítics del Pp a Galícia ve de lluny, més avall en trobareu una prou coneguda del qui era Conselleiro de Cultura.

Alberto Núñez Feijóo (Ourense, 1961), candidato del PP a la presidencia del Gobierno.

Alberto Núñez Feijóo ha protagonitzat un dels moments singulars de la campanya a Galicia. El candidat, que durant la primera part de la cursa electoral no es va cansar de recordar els seus orígens rurals, i que es presenta com qui millor pot defensar els interessos de la Galícia interior, va visitar una explotació ramadera el 19 de febrer. Mentre passejava amb el granger, li va preguntar perquè totes les vaques tenien nom de dona. La resposta del granger va ser la més evident: "Perquè són totes vaques". L'anècdota la van utilitzar Touriño i Zapatero en el míting que van oferir plegats a Vigo, en què van instar el candidat del PP a "tornar a l'escola" per aprendre a diferenciar "entre vaques i bous".

Aquesta anécdota la vaig penjar a Collonades, però m'ha fet venir a la memòria una encara millor: L'any 2004 en plena promoció del Xacobeo celebraven un festival musicals d'estiu, i el Conselleiro de Cultura del Pp de la Xunta de Galicia, el Senyor Xesús Pérez Varela va ser dels primers en anar a comprar les entrades a la guixeta per donar exemple. A preguntes dels periodistes sobre que li semblava que el festival s'obrís amb Carmina Burana, davant la seva estupefacció va contestar:

"Carmina Burana e una gran cantante Galega"
i aqui en teniu la gravació que prova de la incultura del Conselleiro de Cultura de la Xunta de Galicia del Pp.

El pare me n'explicava una altra que ell atribuia a Santiago Russinyol, però que l'he escoltat en varies versions atribuides a altri.
En temps de la República i en plena campanya política, un aspirant a diputat va anar a fer campanya a un poble de Lleida de la zona de secà. En un miting arenga encés, cap al final després de prometre-ho gairebé tot, inflamat els va dir: I també us farem un pont!
Aleshores un dels de primera fila li va dir: Escolti! que aqui al poble no tenim riu,
Doncs també us farem un riu! va contestar, i es va quedar tan ample.
De fet per la pocasoltada ben bé podria ser d'en Russinyol, de qui per cert diuen no és veritat l'anécdota dels duros a quatre pessetes.
He posat el títol de l'escrit en anglès, perquè l'home no el parla i no es pot molestar per alguna de les coses que hagi escrit. Per cert, per a ser President del Govern, a Espanya, hauria de ser obligatori parlar anglès.