El cas dels trens de Cantàbria i Astúries que no hi caben pels túnels de la xarxa de Rodalies ha provocat en els últims dies un important enrenou polític i mediàtic fins al punt de provocar dos cessaments fulminants a Renfe i Adif, tal com han comunicat ambdós organismes en les darreres hores. Però, què ha passat realment? Quina és la causa de l'error i quines conseqüències té a partir d'ara?

Una adjudicació per renovar una xarxa amb Aquesta xarxa ferroviària fa més de dues dècades que arrossega problemes, en molts casos provocats per trens obsolets amb fins a 40 anys d'antiguitat que generen incidències en el servei de manera habitual. Davant d'aquest escenari, Renfe es va comprometre el 2020 a renovar la flota amb 31 trens nous, la construcció dels quals va adjudicar l'empresa Construcciones i Auxiliar de Ferrocarrils (CAF) per 258 milions d'euros. "L'adquisició d'aquests trens permetrà rejovenir la flota, augmentar l'eficiència energètica i millorar la fiabilitat i l'accessibilitat", va assegurar llavors Renfe, a més de "reduir l'edat mitjana de 28 a 15 anys".

Tot i això, quan preparava el projecte, l'empresa adjudicatària va apreciar un error en les dimensions que Renfe havia especificat en el plec de licitació publicat el 2019 –que ja acumulava endarreriments per la pandèmia–, i així ho va traslladar a l'operador ferroviari. I és que els 31 combois –21 destinats a Cantàbria i 10 a Astúries– estan dissenyats amb unes mides el gàlib de les quals, la seva altura, és superior al dels túnels de l'antiga xarxa de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta) d'aquests dos territoris, que data del segle XIX.

En altres paraules, els trens han de ser més petits del que és habitual perquè puguin circular sense perill pels subterranis amb les dimensions més reduïdes de la xarxa nacional. "La línia de FEVE és molt especial i té túnels més petits del que és habitual", s'ha justificat el Ministeri després que hagi transcendit aquesta situació, a poc més d'any i mig de la data en què estava previst que es lliuressin els primers trens.

Trens no construïts, però en fase de disseny. La veritat és que les màquines no estan construïdes. Ni tan sols estan en procés de muntatge, segons va assegurar diumenge passat el Ministeri a el diario.es. I és que, segons el departament que dirigeix Raquel Sánchez, la decisió es va detectar “quan el procés es trobava encara en les etapes més preliminars de la fase de disseny, ni tan sols s'havia arribat a desenvolupar prou per tenir una definició sobre el paper”. Segons la ministra, això implica que encara no s'hagi gastat “ni un euro” dels 258 milions d'euros de pressupost que estaven consignats per a aquesta qüestió, encara que sí que caldrà ampliar aquesta quantitat –es desconeix quant– per fabricar els trens amb les dimensions que requereix el traçat pel qual circularan quan estiguin en servei.

El que és indubtable, i alhora més indignació ha provocat a nivell mediàtic i polític, és el retard que comportarà aquest error en el disseny, un retard que el Ministeri s'entesta a deixar clar que intentarà que sigui “mínim”, però que podria ascendir a una forquilla al voltant dels dos o tres anys respecte als terminis fixats inicialment, segons va avançar la secretària d'Estat de Transport, Isabel Pardo de Vera. El contracte adjudicat el 2020 fixava en 220 mesos el termini dexecució, al voltant de 18 anys i quatre mesos. Com que incloïa el manteniment durant 15 anys d'algunes unitats, els tres anys i quatre mesos restants serien el termini per a la fabricació dels trens, des del disseny fins a la construcció, encara que normalment es lliuren de manera progressiva. Per això, els primers trens haurien d'haver estat llestos, com a tarda, a l'octubre del 2024.

El Ministeri ha explicat que s'aplicarà el 'mètode comparatiu' per dissenyar els nous trens, és a dir, emprant com a exemple a seguir les mesures d'un que ja estigui en funcionament a la xarxa de Rodalies de Cantàbria i Astúries per 'replicar-ho'. Es tracta de l'alternativa que les parts implicades han considerat més adequada per resoldre aquest greuge, malgrat que no és el procediment habitual dins la normativa. No obstant això, atesa la singularitat d'aquesta situació, s'hi ha optat atès que aplicar els gàlibs establerts –les mesures de seguretat i les distàncies que s'han de respectar respecte als túnels, per exemple, i que vénen fixades per endavant per a tota la xarxa espanyola– obligaria a fabricar uns trens amb unes dimensions molt menors de les actuals, cosa que impactaria en les prestacions als viatgers.

O sigui, el perquè de tot plegat, és molt soroll per no res sobre aquest tema, suposo que perquè estem en precampanya electoral, i sorprèn que el PP de Cantàbria s'en rigui del tema, quan millor li resultaria quedar-se calladet, no sigui que li recordin que el submarí S80 gestionat pel seu partit, ja ha costat més de quatre mil milions d'euros, total per a res. I tant per el Pp com per Revilla, seria bo recordar-els-hi que ADIF o RENFE funcionen bé o malament hi hagi el color polític que hi hagi a la Moncloa, i que la seva incompeténcia és congénita.