UN PAÍS DE ZOMBIS



El pitjor insult que li po­dien assignar a un independentista fins fa poc era el de botifler (traïdor), actualment el menyspreu més habitual és dir-li autonomista, així que en alguna cosa hem avançat. No és que el terme autonomista no incorpori l’accepció de deslleial o renegat, però almenys no figura formalment com una ofensa al diccionari. Màrius Carol.

Dimarts, Mònica Sales, la diputada de JxCat, li va dir al president Pere Aragonès al Parlament que havia pactat els pressupostos amb diputats autonomistes, la qual cosa suposava la derrota de l’independentisme. Després va pujar a l’estrada Eulàlia Reguant (CUP) i va insistir a dir-los autonomistes als republicans al Govern, que haurien acceptat “introduir totes les merdes de la patronal Foment del Treball en els pressupostos de la Generalitat”. Reguant li va posar el llistó molt alt a Judit Martín, el seu alter ego a Po­lònia.

Al Govern, els postconvergents el qualifiquen en públic i en privat com el “tripartit autonomista”, oblidant que governen la Diputació de Barcelona amb els socialistes i que Xavier Trias somia ser alcalde de bracet del PSC. Però la memòria és un gran cementiri i la realitat resulta el més semblant a un país de zombis.

L’interessant d’aquesta polèmica és que ERC no es posa nerviosa: consideren que Carles Puigdemont té atrapat el seu partit en el metavers català de Waterloo, per on deambula aquesta mena de parlament a l’ombra que és el Consell de la República. Els seus membres duen ulleres de realitat virtual, malgrat que la ciència ha demostrat que són perjudi­cials si se n’abusa.

En aquest context, un sector de l’empresariat català, on figura la Cambra de Comerç de Barcelona, controlada per persones afins a l'ANC, ha decidit ressuscitar la reclamació del pacte fiscal, que va constituir l’avantsala del procés. La seva presidenta, Mónica Roca, ha ressaltat que, encara que la secessió resulta l’única via per aconseguir un bon finançament, és important tornar a situar el dèficit fiscal en el debat públic. Allò que abans l’independentisme considerava pantalles passades, ara són pantalles de 8K, més actuals que mai. Estan a un pas que els cridin pel carrer: Autonomistes!


Publica un comentari a l'entrada

8 Comentaris

  1. Tienen más de un problema de discurso, pero hay uno que les sobrepasa, es el discurso de "la nevera llena".
    El sr de Waterloo, el neo/post/convergencia, la república, los problemas de financiación del partido y demás asuntos, han quedado en un término posterior. A la gente lo que le preocupa no es la futura Itaca, sino el riguroso presente.
    Los sueños de lo anhelado, el Jordi y su lanza, el dragón domesticado, la Itaca refulgente, la felicidad de ser y sentir el son de la tenora, incluso el Barça y sus problemas, quedan en segunda línea cuando se trata de llenar el frigorífico con los tomates a tres euros kilo y la fruta por las nubes sin nombrar el pescado fresco, inasumible para muchísima gente.
    PD: la carne fresca ya no la nombro. Se que hay personas que hace mucho tiempo no comen un bistec, con lo que vale les da para los bocatas del cole de los dos niños.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carne, ¿eso que es?, yo soy vegano. No, no ho sóc, pero cada vegada menjo menys carn, es veu que és normal a mida que et vas fent gran. Ahir vaig anar a buscar el pa, davant del forner hi ha un magatzem de Caritas, la cua de gent és cada vegada més gran.

      Elimina
  2. El sector independentista estuvo tantos años mirándose el ombligo, que al final acabaron cayendo dentro de el.

    A eso contribuyó también el hermetismo de los despachos, el rodearse de afines que nunca contradicen sus ideas por disparatadas que sean. Le añadimos un desconocimiento de la realidad sociológica del país, el ignorar la diversidad ideológica, y tenemos a una élite desconectada ABSOLUTAMENTE de la realidad que les rodea.

    Y ahora, como dicen los castellanos, "cuando no hay harina, hay mohína". La crisis económica va a devolver a su sitio a sus políticas, por mucho que recurran al viejo truco de echar la culpa de todos los males al gobierno de Madrid.

    A final lo han conseguido, sumergirnos a todos los catalanes en un pozo de mierda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recorda a Aznar: Antes se va a partir Cataliunya que España, o dit duna altra manera: Tanto remar para acabar en Convergencia, la puta y la ramoneta. Només faltaria que tornes lo Duran i Lleida.

      Elimina
  3. Pues no se lo que ,me llamarian a mi que quiero la eliminación de las autonomías y la centralizacion de Sanidad, Educación y Seguridad para que todos seamos iguales y tengamos los mismos derechos o por lo menos lo intentemos en serio. ¿Socialista?, ¿me llamarian socialista?
    Un saludo

    ResponElimina
  4. Daniel, en realidad habria que eliminar a la primera autonomia que es Madrid. Y luego poco a poco el resto, pero la preocupante es Madrid, o ses el Estado Español. Empezando por la monarquia.

    Saludos.

    ResponElimina
  5. Francesc: T'he enviat un mail (***@yahoo...) amb les instruccions que demanaves. Ja em diràs.

    ResponElimina