REGÈNESI 20.3.23

Per primer cop des del Neolític tenim l'oportunitat de transformar no sols el nostre sistema alimentari sinó tota la nostra relació amb el món viu. L'agricultura és la causa més gran de destrucció del medi ambient al món i és la que menys es parla. Critiquem l'expansió urbana però l'agricultura s'estén per trenta vegades més terreny. Hem llaurat, tancat i pasturatge grans extensions del planeta, talant boscos, matant la fauna i enverinant rius i oceans per alimentar-nos. Tot i això, milions de persones segueixen passant gana. Ara el mateix sistema alimentari està començant a trontollar. Però, com ens mostra George Monbiot en aquest brillant i original llibre (REGÈNESI), podem resoldre el més gran dels nostres dilemes i alimentar el món sense devorar el planeta. Regènesi és una visió impressionant d'un futur nou per a l'alimentació i la humanitat. Basant-se en els sorprenents avenços de l'ecologia del sòl, Monbiot revela com el nostre canviant coneixement del món sota els nostres peus ens podria permetre cultivar més aliments amb menys agricultura. Coneix les persones que estan descobrint aquests mètodes, des del productor de fruites i verdures que està revolucionant la nostra comprensió de la fertilitat; passant pels cultivadors de cereals perennes, que alliberen la terra de les arades i els verins; fins i tot els científics que són pioners en noves formes de cultivar proteïnes i greixos. Junts, mostren com les formes de vida més petites ens poden ajudar a fer les paus amb el planeta, a restaurar els seus sistemes vius ia substituir l'era de l'extinció per una era de la regènesi. Regènesi la podeu trobar a Casa del libro.

George Monbiot (Londres, 1963) no s'havia enfrontat a un repte comparable des que va escriure amb 26 anys Fletxes enverinades, sobre els abusos dels drets humans a Papua Occidental. En aquesta ocasió, el desafiament no ha estat tant conservar la integritat física com donar la talla intel·lectual per poder escriure Regènesi (Capità Swing), el llibre en què intenta esbrossar el futur de l'alimentació en un món aclaparat pels problemes ambientals. Al País l'han entrevistat. 

Més de 5.000 informes científics ha hagut de pair el també autor de Calor i Salvatge, distingit el 2022 amb l'Orwell Prize, per poder entreveure el que ell mateix vaticina com una revolució tecnoètica que acabarà reconciliant carnívors i vegans pel bé del planeta.

Vostè sosté que hi ha dues maneres d'evitar la catàstrofe ambiental: deixar el petroli sota el terra i posar fi a la ramaderia industrial. No són potser dues mesures massa radicals?

És difícil saber quina de les dues mesures és més important i urgent. Si volem evitar l'escalfament per sobre dels 1,5 graus i reduir realment les emissions, cal posar un límit a l'extracció i la producció de petroli que pretenem cremar. Aquest és un punt elemental que no figura, però, en cap acord internacional i que no s'ha volgut abordar en cap COP, i 27. La descarbonització del transport i de l'energia és vital en l'acció davant del canvi climàtic. Però l'impacte de la ramaderia industrial va fins i tot més enllà: no només són emissions de CO2 i metà, és també la desforestació massiva, la degradació dels sòls, la contaminació dels rius... Estem literalment devorant el planeta per poder menjar. És un model totalment insostenible si volem alimentar els més de 9.000 milions d'humans que serem a mitjan segle.

I no obstant la gent encara té una noció bucòlica de les granges davant l'impacte de les ciutats...

Hi ha un desconeixement molt profund de l'impacte de les granges, en part induït pels llibres per a nens i allò que s'estudia a les escoles, i en part també per la invisibilitat del camp per als urbanites. Només cal comparar aquestes dades: les ciutats ocupen al voltant de l'1% de la superfície del planeta, davant del 38% destinat a l'agricultura ia la ramaderia. Cada any matem 76.000 milions d'animals per al consum humà, i la majoria són engabiats, torturats i cruelment sacrificats. Quan passi una generació, mirarem enrere i tot això ens semblarà un horror. Jo mateix vaig treballar tres mesos en una fàbrica de porcs a la meva adolescència i va ser una de les meves experiències més traumàtiques. Cada dia em repetia a mi mateix: “Això no és el que m'havien explicat de les granges” i “això no hauria de ser legal”.

Vostè mateix recalca que el consum de carn segueix en augment a nivell global i la població de bestiar segueix creixent un 2,4% cada any. És possible capgirar aquestes xifres?

Quan una situació esdevé intolerable, el canvi és inevitable. De vegades els canvis passen més ràpid del que creiem possible, sempre que hi hagi una alternativa que els faci viables. Per exemple, tal com va passar amb els telèfons mòbils, que van fer obsolets els telèfons fixos en un temps rècord.

Creieu possible una transformació similar en el camp de l'alimentació?

Abans d'escriure Regènesi tenia els meus dubtes. Però un viatge el 2019 als suburbis d'Hèlsinki, i una visita al laboratori de Solar Food, una startup pionera al camp de la fermentació de precisió, em va fer canviar d'idea. Allà vaig tenir el privilegi de ser el primer comensal fora del laboratori a degustar una coca elaborada amb una pols semblant a la farina de blat, però creat amb aigua, aire, electricitat i bacteris. En aquell moment em va venir la idea d'"un petit pancake per a un home, un gran pas per a la humanitat"... Des de llavors, aquest sector ha experimentat un boom imparable i els gegants de l'alimentació han entrat a drap. Aquesta tecnologia permet produir proteïnes similars a les de la carn, la llet i altres productes d'origen animal... Jo he estat relativament escèptic davant de les solucions tecnològiques per als problemes ambientals. Però estem realment davant d'una solució tecnoètica que pot revolucionar la manera com mengem i tenir alhora un efecte alliberador per al medi ambient.

La societat està preparada per a aquest gran pas? ¿Acabaran menjant carnívors i vegans en un mateix plat?

El canvi portarà el seu temps, però jo crec que a mitjans de la propera dècada la gran majoria haurà assumit el consum de proteïnes alternatives. Al capdavall, portem usant microorganismes, llevats i ferments per fer pans, cervesa o iogurts des de fa centenars d'anys... Jo sóc vegà, i puc assegurar que consumiré aquest tipus de productes a consciència que són bons per a la salut i per al medi ambient. La tecnologia està avançant molt ràpidament i crec que no trigarà a conquerir també el paladar dels carnívors. Acabarem menjant potser del mateix plat, ia preus assequibles, això també és molt important.

Si els productes farmfree acaben imposant-se als supermercats, les granges industrials correran la mateixa sort que les mines de carbó?

La ramaderia industrial no desapareixerà d'un dia per l'altre. Però caldrà valorar també l'impacte social ia les zones rurals de la 'disrupció' alimentària que ja és aquí. Les granges agrícoles continuaran cultivant verdures, llegums i cereals, encara que es produirà desitjablement una transició cap a mètodes més respectuosos amb la natura, com ara l'agroecologia o l'agricultura regenerativa. Un camp igualment prometedor és el del cultiu de cereals perennes, davant dels cultius anuals que tenen un gran impacte en el paisatge, l'erosió i l'ús d'herbicides. Al llibre recullo els experiments de l'Institut de la Terra de Kansas, creuant cereals moderns amb parents perennes silvestres.

Per què Regènesi? Acabarem gastant la paraula 'regeneració' de tant fer-la servir?

La regeneració s'ha convertit efectivament en la nova sostenibilitat, i s'està fent servir per al greenwashing de les empreses. Però tenim el repte d'omplir-la de sentit i de contingut. Jo crec que estem realment davant un nou principi en la manera com ens portem alimentant des de fa més de 10.000 anys.

Per escriure el llibre ha hagut d'assimilar més de 5.000 informes científics. Com va sobreviure a l'enrenou?

A cada capítol hi va haver moments en què creia que era una missió impossible. M'aixecava a les quatre de la matinada i treballava gairebé sense parar fins a les sis de la tarda, com en trànsit, arrossegat per l'impuls de trobar cada dia alguna cosa nova. Vaig començar per un camp fascinant, la ciència del terra, ia partir d'aquí tot van ser descobriments.

El micòleg Paul Stament deia que les solucions als problemes ambientals "estan literalment sota els nostres peus"...

Efectivament. Resulta increïble com hem menyspreat fins ben recentment la importància del sòl. Raó tenia Leonardo quan deia que coneixem millor els moviments dels cossos celestials que la vida sota terra. La majoria de la gent no reconeix el sòl com un ecosistema, amb la seva complexa estructura biològica de microorganismes que alimenten la plantes i fan possible la vida a la superfície. Investigant per al llibre he descobert bàsicament que les plantes utilitzen un llenguatge bioquímic per fer que els bacteris despertin i li proporcionen sucres... El terra és el substrat de tot, la clau de la fertilitat a la terra. Destruir el terra, com ho hem estat fent, és destruir el nostre propi futur.

Vostè ha estat molt crític amb els subsidis agrícoles de la Unió Europea pel seu impacte a la natura...

La Política Agrícola Comuna (PAC) és efectivament un incentiu massiu per a la destrucció ambiental. S'està pagant als pagesos i als ramaders perquè contribueixin al deteriorament de la natura amb pràctiques improductives i insostenibles. Jo vaig votar a favor de la permanència a la UE, però puc assegurar que el benefici més gran del Brexit ha estat deixar enrere la PAC. Cada cinc anys, la UE es proposa introduir canvis, però la pressió dels lobbies fan que sigui impossible.

Al seu llibre adverteix finalment del risc d'un col·lapse del sistema global alimentari comparable al del sistema financer el 2008...

Hi ha un risc molt real de col·lapse per diverses raons. Quatre grans companyies comercialitzadores manegen el mercat dels grans. Unes quantes corporacions controlen el mercat dels fertilitzants. El sistema porta experimentant xocs des d'abans de la pandèmia i de la guerra d'Ucraïna. I la gana i la inseguretat alimentària repunten des del 2015 per primera vegada des de fa dècades... Els signes de la falta de resiliència del sistema hi són. Els governs estan ignorant els riscos i el que és pitjor: no serien capaços aquesta vegada de 'rescatar' el sector alimentari com van fer al seu dia amb els bancs.