L'escola s'està convertint en una institució poc acollidora de la realitat de l'home adolescent. Si fins i tot se'ls diu que jugar a futbol al pati és sexista! Als nois no se'ls perdona no pas ser noies. Són castigats amb més freqüència, tenen més possibilitats de repetir curs, obtenen qualificacions més baixes, se'ls diagnostiquen trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) quatre vegades més que a les noies. Representen una proporció més gran d'alumnes de baix rendiment i la majoria d'aquell 20, per cert, d'alumnes que acaba la seva educació obligatòria amb dificultats notables per comprendre un text escrit mínimament complex són nois. La sobrecàrrega d'energia dels nens, lluny de valorar-se, es penalitza. Sabem que als nois els costa més verbalitzar les seves emocions perquè són reticents a la transparència psicològica i això no indica menys intel·ligència emocional, sinó més pudor. Un pudor que comprenc molt bé.
Tot això va associat, inevitablement, a l'abandó escolar. El que vol dir ser noi a les nostres escoles es comença a posar clarament de manifest cap als nou anys, quan han de passar d'aprendre a llegir a aprendre llegint. Mentre les noies, que solen presentar una maduració psicològica més gran, experimenten les seves capacitats, ells xoquen contra els seus límits… El resultat és que a 11 anys, els nois, de manera molt majoritària, deixen de llegir. Les dificultats més grans que els nois solen presentar provoquen amb certa freqüència una reducció de les expectatives que els professors projecten sobre ells. Per això també tenen menys possibilitats que les intervencions pedagògiques els ajudin.
És possible crear a les nostres escoles una visió positiva de la masculinitat que entengui que la manera com els nens experimenten el món no és una mera construcció social, que no obeeix a la casualitat que siguin més reticents que les noies a pensar sentint, o que els agradi treballar amb objectes i viure aventures arriscades?
No, ser nen no és una síndrome. Però no busquin Huckleberry Finn, a les biblioteques escolars nord-americanes l'han cancel·lat.
¿Que está pasando con los chicos?, Gregorio Luri para la revista cultural El Ciervo. - (llegir l'article sencer) - fragment.
.jpeg)
.jpg)
Muy interesante.
ResponEliminaHi toca Gregorio Luri, rebla el clau en un tema en què pocs es mullen.
ResponEliminaA ver, hay realidades biológicas, en las que nada tiene que ver el trato que reciben los niños en el colegio, como es el hecho de que el trastorno del déficit de atención con hiperactividad (TDAH) afecte más a los niños que a las niñas y el hecho de que las niñas maduran antes que los niños, por tanto son más responsables y por consiguiente más aplicadas, eso es así biológicamente, no porque lo decida ningún colegio. Y es cierto también que el exceso de energía de los niños resulta un problema en la convivencia y organización académica y lo digo porque yo tengo un hijo con todas estas características de las que no puedo culpar al colegio, soy consciente de que suponen un problema añadido ( mejor dicho ha supuesto un problema, porque él afortunadamente ya ha terminado su formación académica, pero he( mos) vivido todo un clavario para llegar a donde felizmente ha llegado) Lo que sucede es que todo se ha radicalizado a partir de esta cultura del feminismo agresivo en el que todos los comportamiento se miran con lupa, se estigmatiza y culpabiliza más que nunca, etiquetándolo todo de sexista, en lugar de integrar a niños y niñas con sus diferencias, deficiencias y valores, asumiendo las primeras, superando las segundas y potenciando los terceros. .
ResponEliminaUn abrazo muy fuerte FRANCESC y feliz finde!
Pocas mujeres, en sí sólo las realmente feministas, aquellas que no son machistas/feministas (se me acepte la expresión), se atreven como lo has hecho tú, María, con el postulado que tan acertadamente nos has comentado.
EliminaCréeme, hay muchísimas mujeres que piensan como tú, pero no se atreven a manifestarlo.
"Lo que sucede es que todo se ha radicalizado a partir de esta cultura del feminismo agresivo en el que todos los comportamientos se miran con lupa, se estigmatiza y culpabiliza más que nunca, etiquetándolo todo de sexista, en lugar de integrar a niños y niñas con sus diferencias, deficiencias y valores, asumiendo las primeras, superando las segundas y potenciando los terceros". . . Eso es exactamente lo que sucede y que Luri insinúa en su artículo. Has hecho un análisis perfecto de la situación. Pero eso, mucha gente no se atreve a decirlo. El feminismo agresivo radical és el peor enemigo de las feministas.
ResponEliminaUn abrazo de finde.
Em semblen reflexions tendencioses i passades de rosca, generalitzacions interessades. En tot cas, res en comparació amb la pila de segles en els quals la dona, en general i amb poques excepcions, ha patit força més. I conec molts nois normals, això de llegir menys ja fa anys que els passa, als homes, per cert. Encara maten moltes dones i ja en mataven moltes més abans del 'feminisme'.
ResponEliminaNo té res a veure l'article de Luri amb la pila de segles en què la dona ha estat menystinguda. Luri opina sobre l'actualitat, sobre el feminisme actual i la seva influència amb els nanos a l'escola. Crec que encerta plenament en el diagnòstic i en la malaltia de l'actual feminisme radical i supremacista
EliminaLes realitats incomoden quan es manifesten i, com és lògic, provoquen efectes de pèndol inevitables.
ResponEliminaHi ha realitats i realitats imposades i deformades, i el feminisme actual va per aquí. Per a mi fan més mal que bé al moviment. Fis i tot quan legislen erròniament.
EliminaI que bé estan els nois a les societats on el feminisme ni se'l veu ni se l'espera, oi? Encara en queden.
ResponEliminaAquestes societats que dius, no tenen res a veure amb la nostra. És una altra història, o histèria. Res té a veure amb l'article de Luri. Si les comparacions són odioses, aquesta teva ho és molt. Ho sento.
EliminaEl Luri també predica de forma discreta, en alguna ocasió, a favor de les escoles separades per sexes, tot lliga. Tots som molt progres fins que ens toquen el voraviu i la biologia serveix per a massa explicacions, les guerres també es poden explicar per factors biològics, que hi son, no diré que no.
ResponEliminaEs memòria històrica i visió global, tot té a veure, i molt, moltíssim. Obviar-ho sí que és injust i interessat, és la meva opinió, evidentment, i ja deixo el tema, conec l'escola i l'educació, crec, millor que vosaltres i podria fer un assaig acurat sobre el tema i amb molts anys de perspectiva. La literatura, àdhuc la clàssica, també ens dona referències. En el fons hi ha la por a perdre privilegis, una cosa que s'ha donat en molts camps. Que actualment hi hagi grups radicals és inevitable i s'entén, ha passat amb moltes coses. Per sort conec nois molt normals i assenyats que també podrien rebatre unes reflexions tan 'acurades'.
ResponElimina
ResponEliminaLuri parla d'ara, dels efectes sobre els nois a l'escola, aquí la memòria històrica obligatòriament s'ha d'obviar, si no, l'anàlisi no és acurat. De nois d'aquests normals, pocs en deus conèixer, el TDAH va que vola entre ells, i les dificultats de comprensió lectora i concentració estan a l'ordre del dia. En casos com aquests, convé no perdre el món de vista, el món real, vull dir, les excepcions sempre han existit, però en aquest cas malauradament, són minses escorrialles. El desori entre els nanos impera a classe i al pati.
No estic gens d'acord amb les vostres valoracions i ja deixo el tema, em sembla que sobre l'escola, al menys a primària, jo podria parlar força i de desori, res de res. Els nens son més moguts i tenen més problemes, això sí, i també hi ha biologia pel mig, però els 'problemàtics' son relativament pocs, no entenc aquestes generalitzacions que més aviat son percepcions sense estudis seriosos al darrere. Em sembla que en aquest cas conec millor jo el mon real, encara tinc moltes relacions amb escoles i mestres. Com pots saber si en conec pocs o molts? Hi ha molt expert mirant l'escola des de les altures etèries.
ResponEliminaEstem d'acord en el fet que no estem d'acord. però et podries donar un tomb per uns quants instituts d'extraradi, no és mirar des de cap altura, sinó baixar a la terra. Crec que et sorprendries.
ResponEliminaSalut.
Tu hi vas sovint, a aquests instituts? El Luri hi va? Saps si jo hi vaig o no hi vaig o conec o no conec professorat implicat? El Luiri, com molts opinadors 'experts', fa molts anys que va deixar l'educaciò de base en directe. Conec molt bé la primària i poc la secundària però no comparteixo aquestes afirmacions apocalíptiques i crec que, insisteixo, conec força el tema i molta gent implicada, res no em sorprèn, he vist de tot i des de fa un munt d'anys. Els problemes de determinas centres tenen més a veure amb la societat conflictiva i el context on viuen que no pas amb el feminisme radical, em sembla. No entenc que se'm desqualifiqui des d'opinions poc contrastades i sense conèixer gaire gent implicada. Que jo sàpiga.
ResponEliminaJo si, almenys els tres que tinc a prop, pels nets, més que res, i per coneixença de mestres (dones) als tres. Però això dic el que dic. Un d'ells, per cert, és a Can Puiggener on va estar una temporada en Lluís Bosch. No se't desqualifica Júlia, simplement es contesta a les teves desqualificacions, tot plegat per arribar a la conclusió de què estem d'acord a què no estem d'acord.
ResponEliminaSalut.
Dir que això son molts, em sembla excessiu, encara més quan hi va família. No sé si és una valoració estadísticament objectiva, la veritat... em sembla que puc presentar dades molt més nombroses, diverses i acurades. Però vaja, tohom és expert, avui dia, per percepció personal, en molts casos.
ResponEliminaEl problema és al revés Júlia, ningú avui en dia és expert en res. Ens movem per les nostres pròpies percepcions, òbviament gens objectives. Se m'acut anar a l'institut del meu net de 15 anys, a veure que els hi sembla als mestres l'escrit de Gregorio Luri.
ResponEliminaSalut.
Seria poc rellevant, tenim tendència a generalitzar les nostres percepcions i també a les escoles i instituts cadascú creu que el seu mon és ''el mon'. En aquest tema i en la majoria, si el meu barri està brut tota Barcelona fa fàstic, per posar un exemple d'actualitat.
ResponEliminaBarcelona estava molt més bruta i era molt més lletja fa 50 anys que no pas ara. Quant a l'escola, tens raó, no seria definitiu i suposant que es dugués a terme, entre els mestres les opinions segurament com passa amb tot, estarien al 50/50.
ResponEliminaSalut.