El 25 de febrer del 2006, a l’estadi de La Romareda, a Saragossa, Eto'o amenaça d'abandonar el camp, després de rebre insults racistes. “No jugo més”, deia el davanter del Barça, fora de sí. Al Reial Saragossa li va caure la multa més elevada de la història del futbol espanyol per racisme: 9.000 euros. Ho recorda el periodista Abraham P. Romero a El Mundo d’aquest dimarts. Disset anys després, a Mestalla, l’estadi del València, aquest diumenge, ha tornat a passar el mateix. Aquest cop, el racisme venia embolicat i confós amb la tangana que va suposar l’expulsió de Vinícius Júnior, cosa que alguns han manipulat en “una premissa injustificable: el comportament de Vinícius al camp permet i mereix vexacions de tota mena”, denuncia Santiago Segurola en una columna a El País d’aquest dimarts.

En aquests disset anys s’han succeït desenes d’episodis de racisme als camps de futbol de LaLiga que han estat arxivats, ignorats o saldats d’una manera tan ineficaç i miserable que no hi ha entre el públic ni una lleugera percepció que siguin un problema. Sembla més aviat que comportaments indesitjables i no tolerats en altres àmbits s’excusen en el futbol. L’enardiment i la passió són part de la contesa esportiva —diu el raonament— i s’hi permet un cert grau d’irracionalitat perquè no té conseqüències enllà dels estadis. “El que passa al camp, queda al camp”, com els mateixos jugadors repeteixen a tort i dret per fer-se perdonar tantes misèries. Aquesta temporada compta nou denúncies per racisme contra Vinicius —deu si hi sumes la d’aquest dilluns— i només dues condemnes, encara més irrisòries que la del cas Eto’o. La resta han estat arxivades. Aquestes últimes dades confirmen no només que hi ha un problema sinó, pitjor encara, que no es vol reconèixer. Es tolera xiulant i mirant al sostre. És mentida que no va més enllà del camp. Informen al nacional.cat

No només té aquest problema el futbol espanyol. aneu pels camps on juguen infantils, cadets o juvenils, o de lligues inferiors i us esparverareu dels comentaris que escoltareu de pares, mares i avis dels nens que juguen a futbol. Ben mirat, potser s'hauria de prohibir el futbol, incita desmesuradament a l'odi, des de tendres edats fins a provectes adults, que descarreguen al camp i fora d'ell totes les seves frustracions,

Dit això, el cas de Vinicius és diferent, no té res a veure amb el racisme, y si amb el comportament provocatiu i reiterat del jugador, partit rere partit, amb els seus rivals i amb el públic. A Vinicius li varen dir puto negre i li varen fer uh, uh, uh, no perquè sigui negre, sinó perquè és Vinicius. La prova és que el Reial Madrid té 8 jugadors més que són negres i cap d'ells ha tingut cap problema a cap camp, ni abans ni l'altre ranvespre a València. 

Que el futbol espanyol és racista, es evident, i els espanyols també ho són, i la resta de clubs i països europeus també ho son. De fet tots som racistes, tot el que és diferent, genera en nosaltres una sensació de rebuig, és per això que tots som racistes vers l'altre, i per l'altre som nosaltres els diferents, i per tant també és racista. L'educació rebuda a una banda i l'altra fa que es moderi l'acció, no la causa, però sí els seus efectes.