La Naturalesa, evidentment, no produeix jardins. ¿Hi ha res més artificial que un Jardí? 

«La naturalesa no és natural». Tractarem de justificar la nostra oposició a la natura: oblidem massa fàcilment que ella mateixa, en les seves manifestacions més típiques —el camp, el bosc, la senda, etcètera— resulta d'una conquesta de l'home i d'una pacient tasca. No podem escriure més que una història del camp. Qui contempla la seva harmonia observa la fi o l'aspecte extern, menyspreant els mitjans, la maquinària subjacent. Ha calgut, durant generacions, esbrossar, plantar, talar, podar, alinear: els vegetals i els animals, alhora, posen a la vista opcions i operacions. En resum, la naturalesa no és natural.

A aquesta pretesa realitat en si —nascuda de l'art [per tant, obra de la humanitat]—, que ultrapassaria l'home, ho precediria i fins i tot ho inspiraria, i que ell hauria, en conseqüència, preservar i respectar, el reconeixem almenys una característica important: ella s'ofereix a les nostres elaboracions. Constitueix una mena de material plàstic que permet i demana transformacions; en resum, la natura convida, no a la conservació, sinó a l'artificialitat. No demana sinó ser manipulada, manejada, reglada.


El domini del vivent, La Maítrise du vivant - Francis Dagognet