A la farmàcia s’expenen beuratges. En la política i el pe­riodisme, també. A Espanya va ser tradicional el xarop de bastó, però el modern és el brou de llengua. Del jarabe de pico, purgar amb la paraula, la xerrameca, ja se’n queixaven, al segle XIX, contra els discursos inflamats d’absolutistes i liberals. Uns clamaven per la “religió” i d’altres per la “llibertat”. I, tots, per la “pàtria”, encara que tota sola es va morir: en cent anys, quatre guerres civils. No la va salvar ni Castelar, gran orador, amb el seu Partit Possibilista, que a Barcelona tenia el diari, no podia ser altrament, Las Circunstancias. - lavanguardia.com

La ciutadania ha d’estar previnguda contra el brou de llengua, que és al cos social el que l’oli de ricí és al cos físic. El ricí és una planta airosa de fulles vermelles. Però el suc de la llavor ja se sap com actua: accelerant el buidatge intestinal. No ens deixem ara medicar amb aquell altre purgant que és el brou de llengua, administrat des d’una política caïnita i una premsa maniquea. O estàs amb mi o estàs contra mi. Quines ganes de dir-los: “Muts i a la gàbia”. Es pretén purgar el votant perquè expel·leixi el vot esperat, no sense abans haver-li fet empassar-se que el país va malament i el govern és el pitjor. Uns són “ Espanya” i la “llibertat”, i vet aquí que els altres, no: són l’enemic. Hi ha líders i reporters incendiaris, personatges castissos que guanyen adeptes perquè el seu xarop inculpador funciona amb votants disposats a empassar-s’ho tot i ser laxats. El brou de llengua, el ricí de la política, és el compost de parlaments, declara­cions, titulars i columnes d’opinió que neguen l’evident i afirmen l’inexistent, avui amb Trump com a mestre.

Xarop de llengua és aquella mena de discurs polític i de premsa que es compon de desqualificacions, paraules buides, exageracions i promeses o vaticinis vans. Al final, l’elector es pensa que en aquest país “no es pot fer res” i que està “a punt de trencar-se”. I vota intoxicat, no amb el cap fred. Penseu abans de votar: què aportaran realment els que fan política amb xarop de llengua? Tot i que a aquesta patuleia de populistes el que més els hi agrada és repartir el xarop de bastó.