La historiadora i traductora Núria Sales (Barcelona, 1933-2023) va morir aquest diumenge als 90 anys. Filla dels editors Joan Sales i Núria Folch, i mare de l'editora Maria Bohigas, era considerada una de les renovadors de la història moderna de Catalunya, disciplina en què havia estat deixeble de Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Poc en sabia d'ella, i si del seu pare l'editor Joan Sales, l'home gràcies al qual vaig començar a llegir en català.
"The uncertain glory of an a April day" - Aquestes paraules de William Shakespeare, foren les que m’animaren a començar a llegir en català a l’edat de 35 anys. Fins aquell moment la meva lectura havia estat sempre en castellà, per desconeixement del meu propi idioma, per la costum en haver fet tot l’ensenyament en castellà i per comoditat i falta d’interès per la meva pròpia llengua, siguem sincers. "The uncertain glory of an april day", son les primeres paraules del pròleg d’Incerta Glòria de l'escriptor i editor Joan Sales.
El meu pare tenia la novel·la a casa i un dia va cridar la meva atenció, en veure que era en català vaig arrufar el nas, però vaig començar-la ia llegir i ja no la vaig deixar, de tan ben escrita que estava la història que explicava la guerra civil des d'un front mig perdut a Terol, de la Barcelona de la guerra i la postguerra per acabar uns anys després. La definició dels personatges, en Lluís, la Trini, les cartes que s'envien, o potser la Carlana és la que més em va impressionar i en Juli Soleràs amb qui més m’identificava. La descripció de la Barcelona de la postguerra, el desencís, l'exili.
El meu pare tenia la novel·la a casa i un dia va cridar la meva atenció, en veure que era en català vaig arrufar el nas, però vaig començar-la ia llegir i ja no la vaig deixar, de tan ben escrita que estava la història que explicava la guerra civil des d'un front mig perdut a Terol, de la Barcelona de la guerra i la postguerra per acabar uns anys després. La definició dels personatges, en Lluís, la Trini, les cartes que s'envien, o potser la Carlana és la que més em va impressionar i en Juli Soleràs amb qui més m’identificava. La descripció de la Barcelona de la postguerra, el desencís, l'exili.
La rellegeixo de tant en tant encara i segueix sent un plaer. A partir d’aquí sempre més he llegit en català i a més a més m’he convertit en lletraferit i maniàtic de la llengua, puig des d’aquella època i ja ha plogut, no hi ha dia que no m’apunti una paraula que he escoltat i desconec el seu significat o com es diu correctament en català, per mirar-ho al diccionari, a la mare de tots els diccionaris, el de F de B.Moll, que ve a ser com Google però amb tapes vermelles.
-
Ara em succeeix que si alguna novel·la d’aquelles que em compro als encants del diumenge a la plaça del Mercat és en castellà, se'm fa estranya la lectura, vol dir doncs que n'he fet virtut de l’hàbit i que gràcies a en Joan Sales escric i llegeixo en català. Per això, malgrat els dubtes i les incerteses i el clar retrocés, palès de la nostra llengua, aquesta no desapareixerà mai, perquè la seva immortalitat està en les pàgines que han escrit els nostres escriptors i poetes i per més de temps que passi, sempre hi haurà algun ignorant com jo, que agafarà un llibre entre les seves mans i aprendrà a estimar, parlar i llegir la seva llengua. Sabadell, 27 de desembre de 2012.
-
Ara em succeeix que si alguna novel·la d’aquelles que em compro als encants del diumenge a la plaça del Mercat és en castellà, se'm fa estranya la lectura, vol dir doncs que n'he fet virtut de l’hàbit i que gràcies a en Joan Sales escric i llegeixo en català. Per això, malgrat els dubtes i les incerteses i el clar retrocés, palès de la nostra llengua, aquesta no desapareixerà mai, perquè la seva immortalitat està en les pàgines que han escrit els nostres escriptors i poetes i per més de temps que passi, sempre hi haurà algun ignorant com jo, que agafarà un llibre entre les seves mans i aprendrà a estimar, parlar i llegir la seva llengua. Sabadell, 27 de desembre de 2012.
Sales havia nascut a Barcelona, però es va haver d'exiliar el 1939, primer a França –on se'ls uniria el pare, oficial de l'exèrcit republicà–, i amb l'ocupació alemanya van emigrar primer a la República Dominicana i posteriorment a Mèxic, com ella mateixa va relatar en una breu autobiografia a la web de Club Editor, l'editorial primer dels pares i ara de la filla. DEP
*
Una persona muy culta.
ResponEliminaDEP
Tengo pendiente desde hace tiempo la lectura de Incierta gloria; esta entrada me estimula a decidirme. De Núria Sales no sabía nada, pero leo en la red que era discípula de Vicens Vives y Pierre Vilar, algunas de cuyas obras sí conocía. Eran autores de mi tiempo (juvenil) y de mi interés. Gracias.
ResponEliminaNo sé si hay traducción al castellano. És que cada vez soy más contrario a la traducción si es posible leer en versión original.
EliminaCon autores quiero decir historiadores, por supuesto.
ResponEliminaLo bien que te expresas en catalán y en castellano,da gusto leerte.Toda mi larga familia catalana tanto la sanguínea como la política, se expresan en catalán, pero cambian cuando lo hacen con mi mujer y conmigo .No hay solución. Hasta los nietos más pequeños tienen ese dispositivo,los muy cabritos.
ResponEliminaSaludos
Tengo un corrector que me recomendó Noxeus que és muy útil, aunque a veces se excede en un exceso de celo gramatical. También funciona para el castellano.
ResponEliminaSaludos.
DEP esta Sra. no la conocía, pero si ha sido capaz de hacerte recuperar tu lengua, el catalán, debe ser muy buena. Me ha sorprendido que hayas escrito... "el claro retroceso, patente de nuestra lengua" ¿por qué tienes esa impresión? Te aseguro que desde fuera y a la vista de algunas noticias que salen en prensa, parece todo lo contrario, al menos frente al castellano… quizá es que todas las lenguas están en franco reproceso frente al inglés, pero no entre las lenguas cooficiales en este país. De hecho nunca he comprendido esta batalla lingüística en la que algunos se han metido, creo que cada uno debe expresarse como libremente quiera y más cómodo se sienta, sin imposiciones de ningún tipo, si una lengua muere es porque no sirve para expresarse, si no, jamás morirá. Aquí en Galicia el gallego se sonservó en las aldeas, por más que desde las instituciones se la relegara al ostracismo, de hecho una de las cosas que más me enervan es ver como ahora, muchos que la despreciaron ( en mi ámbito, ni te cuento) ahora van de galleguistas de pro... a mi eso me parece tan falso, como los que cambian de chaqueta en política y me da igual de cual a cual ; )
ResponEliminaAbrazo fuerte, mi querido catalano falante jaja
Fue su padre quien me hizo recuperar el catalán como lectura, y en cierto modo el mío que me animó a leer Incerta Gloria. En cuanto a la calle, si te das un garbeo por Barcelona, o su área metropolitana, de cada diez personas con las que te cruces por la calle, que están hablando, ocho lo hacen en castellano. Di esto no es retroceso, que venga Dios y lo vea. O vete al patio de cualquier escuela, ahí casi es diez de cada diez en castellano. Eso en el área metropolitana, que de hecho es más del 60% del país.
ResponEliminaUnha aperta galega sen morriña
Ya, sin embargo mira lo que se publica ...
ResponEliminahttps://www.eldebate.com/educacion/20230711/colegio-catalan-prohibe-profesora-castellano-entrar-ningun-aula-no-impartir-clase_127192.html#utm_source=rrss-comp&utm_medium=wh&utm_campaign=fixed-btn
Moitos bicos!
Esta noticia aparte de ser un caso aislado no merece la más mínima credibilidad por el medio que la difunde, Hazme caso, date una vuelta por Barcelona o el Área Metropolitana o por los patios de las escuelas y verás qué idioma se habla. Y és lógico, lo he comentado en más de una ocasión, en la clase de P4 de Biel, son 24 y solo son él y una niña uruguaya el resto africanos, paquistaníes o indios, y en catalán ni de coña. Aunque se lo enseñen la escuela.
EliminaUn abrazo.