En aquest món, res no és al seu lloc, començant pel món mateix. No ens hem de sorprendre llavors de l'espectacle de la injustícia humana. És igualment va rebutjar o acceptar l'ordre social: ens és forçós patir els seus canvis a millor o a pitjor amb un conformisme desesperat, com patim el naixement, l'amor, el clima i la mort. La descomposició presideix les lleis de la vida: més propers a la nostra pols que ho estan a la seva, els objectes inanimats, sucumbim davant seu i correm cap al nostre destí sota la mirada de les estrelles aparentment indestructibles. Però fins i tot elles esclataran en un univers que només el nostre cor pren de debò per expiar després amb esquinçament la seva falta d'ironia. EM CIORAN - Breviari de Podridura.

La concòrdia no és una paraula bonica que es fa servir en els discursos, sinó el fonament de la convivència democràtica a Espanya, i la classe política té l'obligació de donar exemple. “Hem de parlar” és una frase normalment incòmoda de pronunciar qui la profereix i portadora de mals auguris per a qui l'escolta. Una expressió a què es recorre només quan tot –com diuen a Argentina– s'ha podrit. La conversa política espanyola és probable que ja sigui a prop d'aquest punt, però la social —que és la important, perquè sense ella la primera no és absolutament res— encara no, i és fonamental que no arribi mai al nivell de la política.

"Estic convençuda que Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar; vostès que poden, dialoguin, per favor", va afirmar la periodista Gemma Nierga com a afegit propi, al final de la lectura, en català, del manifest unitari . El president del Govern, José María Aznar, contemplava des de primera fila, amb certa sorpresa, com la periodista -"i en castellà perquè m'entenguin tots", va dir- es feia ressò del sentir de la manifestació celebrada a Barcelona en repulsa pel assassinat de l'exministre socialista de Sanitat Ernest Lluch...

La situació actual és difícil? Indubtablement sí. És superable? També. Com? Com deia Gemma Nierga, dialogant, negociant, arribant a acords. És possible? Per descomptat, però per això cal cedir, buscar punts de trobada, ser audaços, imaginatius i especialment generosos.

Però no van dialogar abans ni dialogaran ara, no van parlar entre ells, i seguiran sense fer-ho. Només saben insultar-se, menystenir-se, i cridar com idiotes plens d'ia i furia. Tot s'ha podrit, Espanya no fa olor a all, fa olor a putrefacció.