Blanca Espinosa té 78 anys i és veïna del barri Gòtic de Barcelona des de fa gairebé mig segle. “Vaig arribar a aquesta casa vestida de núvia”, recorda mentre repassa tots els racons de casa seva. Tota una vida de records amb els dos fills i el marit, mort fa tres anys. “Jo volia morir-me a casa meva”, diu l'anciana, que trenca a plorar. Sap que el seu desig pot no complir-se per culpa d'un deute de 88 euros contret amb la propietària per unes obres que es van fer a casa el 2017.

El desnonament està datat per aquest dimecres al matí. Poques hores abans, Blanca confessa que està desesperada. “No he fet res i volen que me'n vagi”, es lamenta. Explica que sobreviu a base de “tres bosses de camamilla a cada tassa” i de “resar incansablement” a San Judas Tadeo, patró de les causes perdudes.

La seva causa particular va començar una primavera de fa sis anys, quan va descobrir que tenia una fuita d'aigua i va demanar a la propietària –una dona que té diversos pisos a Barcelona– que es fes càrrec de les obres.

Es van reformar diversos desguassos i es van aixecar terres. Segons la casolana, Blanca hauria aprofitat per sol·licitar algunes millores com “modificar les instal·lacions d'aigua, electricitat i gas, així com el canvi d'alguns mobles i electrodomèstics”, segons figura a la demanda de desnonament, a la qual ha tingut accés el diari. és.

La propietària va acceptar les peticions de Blanca i va pagar-ne les despeses, tal com estableix la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Fins aquí tot normal. Però va acordar una “contraprestació”, que suposava que Blanca havia de pagar 88,80 euros més al mes, de manera que la seva renda passaria de 191 euros a 280 durant sis mesos (fins a pagar un total de 532 euros).

La propietària del pis, en ser preguntada sobre per què van fer pagar la seva inquilina per unes obres quan la LAU estipula que és la propietària la que ha de córrer amb els costos, ha respost a aquest mitjà: “És que no tenen assessors jurídics vostès? ?”.

José Martínez, advocat de la propietària, s'empara a la LAU, “però no l'actual [del 1994], l'anterior [del 1964]”. El text antic estipula que l'arrendador pot exigir el 8% del capital invertit en unes obres en concepte de compensació parcial. Però el text actual –i en vigor– deixa clar que és l'arrendador qui està “obligat, sense dret a elevar per això la renda” a sufragar totes les obres –sempre que no es deguin a desperfectes causats per l'inquilí.

L'advocat assegura que les obres van ser “pactades per les dues parts” i que la llogatera “va acordar una compensació per a la propietària”. Però Blanca assegura que no hi ha accedit. “No seria la primera vegada que em fan signar una mica enganyada”, assegura. Tot i així, explica que va acceptar el pagament, però es va comprometre a fer-ho quan “arreglessin l'espatlla”, explica.

“Mira com ens van deixar la casa. Un desastre. Els calaixos no tanquen, les rajoles es mouen...”, explica la dona. Per això, va decidir que no pagaria aquests 88 euros de més fins que no vegin resultats. Durant tres mesos, es va limitar a abonar la renda normal i corrent, però la primera amenaça de desnonament per part de la propietària no es va fer esperar.

Des de Serveis Socials van recomanar a Blanca que no se la jugués i que pagués el que devia. Va abonar la quantitat de més que demanava la propietària menys en una de les mensualitats. Però abans que pogués acabar de sufragar el deute i, quan només li quedava una quota per pagar, va arribar la demanda de desnonament. Blanca assegura que aquest deute ja està pagat, un extrem que la propietària s'ha negat a confirmar preguntes d'aquesta redacció. El que sí que va fer la propietària del pis va ser seguir endavant amb el procés de desnonament de la dona gran.

La demanda de desnonament va ser desestimada pel jutjat de primera instància, que va sentenciar que aquests 88 euros mensuals extres eren en concepte de “compensació” i que, per tant, no es podien entendre com a part del lloguer de Blanca. I com que ella en tot moment va pagar els 190 euros que figuraven al seu contracte, no se la podia desnonar per impagament del lloguer. Igualment, la jutgessa va decretar que havia de ser un altre jutjat el que decidís sobre si aquesta “compensació” s'acollia a la LAU o no.

Però la propietària va recórrer la sentència a l'Audiència de Barcelona, que va considerar que aquesta compensació sí que passava a engrandir la renda que l'anciana havia de pagar per casa seva, per la qual cosa la va sentenciar a ser desnonada per un deute de 88,80 euros.

Diversos col·lectius d?activistes per l?habitatge han convocat una concentració a les portes de casa de Blanca per evitar el desnonament. Ella confia i no té més que paraules d'agraïment per als seus veïns i també per a les assistentes de Serveis Socials, que ja estan buscant un pis on traslladar-se si, finalment, la fan fora de casa. “Déu sap on m'enviaran”, es lamenta la dona. Té un contracte vitalici, per la qual cosa la propietària no el pot rescindir fins que mori.

“Em diràs si no es podien esperar, pel que em queda...”. Però tant Blanca com el grup d'habitatge 'Resistim al Gòtic' acusen la propietària de voler fer fora la dona per convertir el pis en un apartament turístic, cosa que la propietària no ha volgut desmentir ni confirmar.

“Jo pago poquíssim, però els turistes paguen uns 1.000 euros al mes. El meu pis és un caramelet”, diu aquesta veïna del Gòtic, un dels barris més gentrificats de Barcelona. A l'edifici on viu Blanca només queden dues veïnes de la ciutat. La resta, són turistes o expats. “Era qüestió de temps que intentessin fer-nos fora, perquè ja no queda ningú del barri. Però no saps el que estic resant per intentar evitar-ho”, assegura Blanca.

A les 10 hores d'aquest matí els serveis de conciliació de l'ajuntament estan davant l'edifici negociant amb els enviats del jutjat, verue'm com acaba. Sorprèn que davant un cas tan flagrant només s'hi hagin manifestat una seixantena de persones,.