Només un miserable roman impertèrrit davant l'anunci o la visió d'un bombardeig com els que cauen aquests dies sobre la Franja. Perquè un nen jueu plora igual que un palestí - Joaquín Urías  a ctxt.es


Hem de tornar a parlar d'Ucraïna. El món s'ha oblidat del conflicte a l'Europa de l'Est i tota l'atenció està posada al que passa a Gaza. I les notícies que arriben des de Kyiv no són gens positives ni falagueres per a Ucraïna. En els cinc mesos de la tan publicitada contraofensiva del seu exèrcit, Rússia només ha cedit 17 quilòmetres del territori que havia conquerit prèviament. Tot passa i tot queda cantava Serrat, i de la mateixa manera que Ucraïna desapareix dels titulars, aviat passarà el mateix amb Gaza tret que el conflicte empitjori i s'estengui, de Hezbollah depèn...

Mentrestant a Gaza: Em vaig fer adult en una guerra. La de Bòsnia. A partir del 1993 vaig viure uns quants anys en camps de refugiats a l'antiga Iugoslàvia i allà em vaig convertir, en gran manera, en la persona que soc. Aquells anys van morir amics meus. Altres van perdre familiars. La majoria es van quedar sense casa. Vaig viure de prop la desesperació de qui ho ha perdut tot i l'angoixa personalitzada cada cop que bombardejaven un barri, destruïen un edifici emblemàtic o entraven a sang i foc a un poble. Després he tornat altres vegades a llocs en conflicte, però aquella primera i llarga experiència va marcar la meva vida i la meva percepció del patiment de les guerres. Per això sé que només diferencia entre els morts qui no els ha vist de prop. Les xarxes socials són especialment proclius a l'odi i la deshumanització perquè et permeten opinar mentre veus el món des de la llunyania del teu sofà. Sense mirar la gent als ulls, sense olorar la vida ni embrutar-te amb res. A qui fa olor la pólvora i s'omple les mans de pols tots els morts li fan mal per igual.

Les xarxes socials són especialment proclius a l'odi i la deshumanització perquè et permeten opinar sense mirar la gent als ulls. De lluny, les guerres són cosa de geopolítica. De fòbies i fílies. Però quan et ressonen les orelles per una explosió propera tot això desapareix i la guerra és l'horror infinit.

Per descomptat; així i tot, és possible distingir les víctimes dels agressors. Més encara, en qualsevol conflicte un inevitablement pren partit mental per un bàndol o l'altre en què creu trobar raons de pes. Però els morts no ho entenen.

Molta gent, en llegir llibres o veure pel·lícules i documentals de l'Holocaust pensa que alguna cosa com la discriminació i el posterior extermini dels jueus a l'Alemanya nazi no es podria repetir avui dia. Això només ho poden pensar els que no van viure de prop guerres com la de Bòsnia, Ruanda, l'Iraq, l'Afganistan… La veritat és que n'hi ha prou amb una espurna perquè qualsevol poble es llanci a la neteja ètnica o el genocidi. Cap país –ni tan sols el més civilitzat– està fora de perill del virus de la discriminació ni de la possibilitat de la violència desfermada. I quan s'entra a l'espiral de la guerra, cada matança es justifica com a resposta a una altra matança anterior. Cada bàndol té un llistat de greuges amb què justificar les seves massacres i atrocitats. En arribar a aquest punt, l'única cosa indiscutible són els morts i els mutilats. Les mares trencades i els fills perduts.

Alegrar-se de qualsevol d'aquestes morts és de psicòpates. Però no cal arribar a això i qualsevol pot evidenciar-ne la vilesa sense necessitat de ser un malalt. La indiferència davant del dolor de les persones que un adscriu a un determinat bàndol és el més potent identificador de l'escòria humana. És un miserable qui, commogut només per certs morts civils, col·labora amb matances o tortures, encara que sigui per omissió. Si t'horroritzen els morts innocents d'un atac terrorista a qualsevol lloc del món, però no t'horroritzen igual els afusellaments, bombardejos o tortures fets com a represàlia, o t'encega l'odi o ets una persona de merda. Si a més a més mostres compressió per aquests crims o argumentes sobre la seva necessitat, et converteixes en col·laborador necessari i tens les mans tacades de sang innocent.

Mentre continuïn caient bombes, on sigui, que destrossen nens, ancians i civils, qualsevol que ho justifiqui és un miserable que deshonra el mateix concepte d'humanitat.