El futur ja és aquí. No cal perdre's a l'univers de sèries com Black mirror o les clàssiques pel·lícules de ciència-ficció. La intel·ligència artificial ha entrat amb moltíssima força a les nostres vides i cada dia apareix citada en qualsevol contingut del nostre diari. En aquest món nou al qual estem entrant gairebé sense assabentar-nos-en, destaquen a la vanguardIa d'avui l'experiència de l'artista Alicia Framis, que conviu amb un home les característiques físiques i psíquiques que són com ella vol perquè és un holograma fet a mida. Evidentment, no és el mateix casar-se amb una persona de carn i ossos que conviure amb un ésser irreal, però segurament l'artista hi trobarà molts avantatges. Entre elles, apagar-ho com més li convingui. L'estranya parella conté trets de familiars, amics, exnòvios i fins i tot morts propers a l'artista.

Ara no es tracta aquí de fer una reflexió filosòfica del que ha portat Framis a buscar la seva parella ideal amb IA, sinó de cridar l'atenció sobre el salt qualitatiu de les noves tecnologies que estan fent accessibles totes aquestes innovacions a la vida quotidiana. Tot va massa de pressa i, com sempre passa, la seva introducció arriba molt abans que els governs puguin regular-les. Fa dos anys que la Comissió Europea va anunciar una llei per garantir el bon funcionament de la IA. En aquest temps els avenços en aquest camp han estat tan ràpids que costa de pensar com la UE podrà posar portes al camp.
Aquest món capaç de construir un holograma com el de Framis, o una infinitat de noves invencions que ens inundaran els propers anys, és el mateix que és incapaç d'aturar una xacra insofrible com és la violència contra la dona. Aquest any ja portem 55 víctimes mortals en mans de les seves parelles, la pitjor dada des del 2011. És una grandíssima paradoxa que tinguem una societat tan avançada i preparada per fer-nos una vida còmoda amb tantes innovacions i, al mateix temps, no sapiguem com aturar tanta crueltat gratuïta contra les dones. Darrere del món fantàstic que ens aporta la IA s'amaga un món real que crida la indignació. I el problema és que les causes són les de sempre, aquí no hi ha cap evolució, només que ha augmentat la consciència entre les dones que ara s'atreveixen més a denunciar, i per això hi ha més agressions, i això és una cosa amb què no té res a veure la llei del sí només és si, al contrari. El problema és el mascle llatí (a Itàlia ja porten 75 morts aquest any), i de Grècia simplement no en tenim notícies, perquè encara no s'han ficat en albergínies com els d'aquí. El més trist és que posar penes més serioses als feminicides, no evitaria aquests assassinats, encegats d'ira i odi a aquestes bèsties els és igual, només volen matar, fer mal sense que els preocupin les conseqüències. És com una epidèmia desfermada contra la qual no tenim vacuna possible.