Barbra Streisand va demandar el 2003 un fotògraf que havia publicat una imatge aèria de casa seva a Malibú. La artista volia privadesa, però va perdre el plet i la fotografia en qüestió va ser una de les més buscades i vistes de la temporada. L'anècdota va servir també per donar nom a un fenomen, l'efecte Streisand, que es produeix quan algú amenaça amb accions judicials perquè una foto o un text es retirin de l'espai públic i amb aquesta actuació provoca exactament el contrari, que la informació que vol vetar es converteixi en una cosa popular.

Qui recorda el cartell de la Setmana Santa de Sevilla de l?any passat? I el de l'any anterior? Aquest tipus de dibuixos han estat tradicionalment de consum local. Però el cartell que Salustiano García ha pintat per encàrrec del Consell de Germandats i Confraries de Sevilla per a les celebracions d'aquest any no ha passat pas desapercebut. García va presentar dissabte el seu Crist ressuscitat a la Fundació Caixa Rural del Sud. L'obra, que va mostrar inserida en una caixa de llum, representa un Crist “jove i bell. Jove com a metàfora de puresa i bell, en el sentit platònic, perquè bellesa i bondat són la mateixa cosa”, va explicar l'artista sevillà, que ha inclòs al cartell dos elements representatius de la Setmana Santa de la seva ciutat, el drap del Crist de l'Expiració de la Germandat del Cadell i les Potències del Crist de l'Amor. L'artista va relatar també com havia estat el procés de creació del seu Crist ressuscitat: “Vaig estar temptat de representar un Jesucrist jacent, però aquesta idea la vaig rebutjar aviat en adonar-me que a la meva feina sempre m'he posicionat del costat més serè i il·luminat de la vida i les coses”.

I també va explicar en qui s'havia inspirat per posar cara al Crist. “El meu germà i el meu fill Horaci han estat els meus models”. “Tenia 12 anys quan va morir el meu germà. La meva mare em va demanar que entrés a l'habitació on reposava el cos per acomiadar-me. Jo estava aterrit, però quan vaig veure la seva cara i el gest serè de les mans creuades sobre el pit, em vaig quedar estremit davant de tanta bellesa”.

Les crítiques es van succeir entre dissabte i ahir a diverses xarxes socials. L'Institut de Política Social (IPSE) va anar una mica més enllà. L'entitat va qualificar el Crist de García d'“efeminat”, va assegurar que “no té res a veure amb la Setmana Santa” i va demanar a totes les germandats que reclamin la retirada del cartell per ser “ofensiu per als catòlics”. A més, aquesta entitat va reclamar que "es demani perdó" per la imatge i va amenaçar de portar l'assumpte als tribunals perquè considera que "podria ser constitutiu d'un delicte d'odi i atemptat greu contra els sentiments religiosos".

L'efecte Streisand ja està en marxa. El polèmic cartell va ser ahir d'allò més comentat a les xarxes i va ser present a tots els informatius. Els defensors tampoc van trigar a aparèixer: “Meravellós i trencador”. “Que ho diguin a Miguel Ángel, Botticelli o Mantegna”. "Cal saber una mica d'història de l´art abans de criticar". “Polèmica pazguata”. “Rancis i acomplexats”. El mateix Salustiano García va intentar tancar la polèmica en una entrevista concedida a Efe: “Si algú veu aquest Crist pecaminós, està malalt i necessita ajuda. Si algú veu al meu quadre una mica brut, és la seva brutícia interna la que està projectant”, va dir l'artista. I va afegir que les crítiques “són fruit de la incultura, de no saber res, de no haver anat mai a un museu”.

Vegeu i jutgeu, jo veig un cartell amb una aparent modernitat, però barroc com qualsevol altre anterior, només que aquest es veu més net i polit i amb bons pectorals. Si de cas per la seva bellesa podríem parlar de la síndrome de Stendhal.

El pintor sevillá Salustiano García(d) i el seu fill Horacio al costat del cartell de la polémica.

 David Arjona/EFE  - Leonor Mayor Ortega a la vanguardia.com
English French Spain
Sabadell, a 29 de gener de 2024