Com cal viure? La resposta és als clàssics i als Simpson. L'educació, la llibertat o la veritat ja van ser estudiades a la Grècia clàssica pels grans pensadors i aleshores com ara són elements que ens modelen individualment però també com a societat.
Totes les preguntes i algunes respostes ja es van formular a la Grècia clàssica o als Simpson, als escrits platònics o als diàlegs de la mítica sèrie. Amb permís d'Homer i la seva família recorrerem al bressol de la filosofia occidental per plantejar un dubte que Sòcrates exposa a Calicles al Gorgias, un escrit platònic en què discuteixen sobre la justícia, el poder i altres elements que regeixen a la societat. La pregunta en qüestió és: Com cal viure? Sòcrates, el mètode del qual estava basat en el diàleg, argumenta que el fet que una persona sigui poderosa no la converteix en superior i que en el cas dels governants l'obligació del polític és treballar per a una millor societat i evitar una retòrica que només busqui donar sempre la raó al poble. Enteneu aquest resum com un punt de partida per arribar a avui quan els prejudicis estan configurant (a pitjor) moltes identitats individuals i col·lectives. Si una pel·lícula ha reflectit amb encert la vinculació entre educació i llibertat probablement és 'El club dels poetes morts'. “Quan llegeixin, no considerin només allò que l'autor pensa, considerin el que vostès pensen”, els ensenya el mestre Keating als seus alumnes. No és gaire diferent del principi aristotèlic que argumenta que tots els éssers humans estem fets per mirar i saber. El que sapiguem condicionarà, almenys en part, la nostra manera de viure així com la percepció que tinguem de la societat i ser més o menys inconformistes dependrà de la llibertat mental amb què hàgim après a pensar. Aquest és el fil que va des dels deixebles de Sòcrates als estudiants de l'estricta escola de la pel·lícula que va protagonitzar Robin Williams. "La veritat és aquella mena d'error sense el qual una determinada mena d'éssers vius no podria viure", va simplificar Nietzsche. Segur que els venen noms al capdavant per donar la raó a en Friedrich. Sigui com a consol o com a millor protecció contra els envits a la democràcia, en tot cas no hi ha una altra opció que lluitar contra les mentides i “la corrupció mental” a través de la veritat i el pensament lliure. Per intentar-ho que no quedi. Neus Tomàs, a El diario.es.
I recordar com diria Saramago: que l'Univers no sabria mai que Homer va escriure la Ilíada i un altre Homer, més important encara que l'altre, el Simpson, treballava a una Central Nuclear a Springfield. Sòcrates, tampoc.
El éxito de Hommer es que él hace las cosas que a nosotros nos gustaría hacer y no nos atrevemos por diversos motivos.
ResponEliminaLa pregunta es: ¿Hommer vive la vida?, sí, porque hace lo que quiere hacer y dice lo que quiere decir . ¿Es por eso un amoral?, no, Hommer tiene su moralidad y siempre al final piensa en su mujer y en sus hijos, aunque el Barth es a su imagen y semejanza.
Yo no se vivir, porque no me atrevo a hacerlo como me gustaría, así de simple.
Salut
Ja en som dos que no sabem com viure. Fem el que podem, que ja és molt.
ResponEliminaSalut.
Yo sí sé vivir, pero mal.
ResponEliminaPodries dir alló de: vivo sin vivir en mí, y tan alta vida espero,
Eliminaque muero porque no muero.
Ni Simpson ni los filósofos, el primero porque es un granuja,contaminado de radiactividad,por su estilo de vida americana,amarillo y cuatro dedos en mano(un monstruo).A los otros,no los necesito,las normas de justicia son claras y sencillas.
ResponEliminaQue agusto sentir las aguas de septiembre, un nuevo ciclo comienza,aunque aún no termina los calores,los veranillos.
Saludos
Voy a hacerte un espóiler, Homero Simpson no existe, es un personaje de dibujos animados, aunque quizás sea más filósofo que los filósofos, y mucho más real de lo que parece.
ResponEliminaSe jodió salir con la bicicleta, ayer y hoy.
Saludos
Francesc,todos tenemos nuestra filosofía, por supuesto Simpson,no podríamos vivir sin ella,porque justifica nuestros actos.Ve la realidad de la vida,el ejemplo claro es el dueño de la central,los compañeros.Lo inculto e inútil, lo sustituye por su saber en sobrevivir.
ResponEliminaAnoche salí, con la nieta,cada vez viene más tarde por su apretada agenda,pero me deja hueco,lo valoro mucho.Hoy no saldré,por la lluvia.
Saludos